Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.
dilluns, 26 de setembre del 2011
La "dona arbre" ha sigut vençuda pel càncer, però els seus àrrels, fruits i llavors continuen vius en nosaltres, per sempre Wangari Maathai
"Until you dig a hole, you plant a tree, you water it and make it survive, you haven't done a thing. You are just talking." Wangari Maathai
L'activista ecologista africana Wangari Muta Maathai, la primera dona africana a rebre el Premi Nobel de la Pau (2004), ha mort als 71 anys aquest diumenge 25 de setembre en un hospital de Nairobi (Kenya) on tractava de superar un càncer d'óssos. El moviment que va fundar, The Green Belt Movement, ha publicat un comunicat d'urgència en què es plany que el traspàs de la professora Maathai "és prematura i una pèrdua molt gran per a tots els que la van conèixer, com a mare, familiar, companya de treball, col.lega, model a seguir i heroïna", ja que tothom admirava la seva determinació per fer un món més pacífic, més sa i millor.
Wangari Maathai va iniciar el Moviment Cinturó Verd el 1977, treballant amb les dones per millorar els seus mitjans de vida mitjançant l'augment del seu accés a recursos com la llenya per cuinar i aigua neta. Ella es va convertir en un gran defensora d'una millor gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat, l'equitat i la justícia.
Va ser una pionera des de la seva època universitària: es va llicenciar en Biologia a Atchison (EUA) i després va ampliar els seus estudis a Pittsburgh, a Alemanya, i a la Universitat de Nairobi, on es va convertir el 1971 en la primera dona a obtenir un doctorat en tota Àfrica Central i Oriental. Quan va rebre el Nobel, va mostrar una vegada més el seu convenciment que un desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau són inseparables.
La Nobel deixa tres filles i un nét. Des de 1980 estava divorciada d'un antic parlamentari, que es va separar d'ella el 1980 amb l'argument que "era massa educada, amb massa caràcter i massa èxit per poder controlar-la". La pàgina de Facebook dedicada a lecofeminista africana s'ha omplert de dedicatòries dels qui la van conèixer i l'admiraven.
Els verds no deixarem que la seua flama verda quede sense llum!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada