Després del dret a la vida , consagrat en l'article 15 de la nostra Carta Magna , el dret a la llibertat personal és el primer dels drets que el Constituent va voler preservar especialment , com la tradició constitucionalista així ho havia entès ja a la Carta Magna anglesa de 1215 on es consigna la seva protecció .
La importància que el nostre text constitucional li concedeix al dret a la llibertat es reflecteix clarament en com ha estat recollit i en el seu règim de garanties .
En primer lloc , no es pot obviar en aquesta cura àmbit de protecció del dret a la reserva de llei expressa que apareix en el contingut essencial de protecció "Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat . Ningú pot ser privat de la seva llibertat , sinó amb l'observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevists en la llei " , reserva de llei que a més es troba vinculada al que preceptua l'article 25 del mateix cos legal , el principi de legalitat penal i que en el cas de les penes privatives de llibertat precisa de llei orgànica, com reiteradament ha reconegut el nostre Alt Tribunal ( vinya per totes . SSTC , 160 /1986, de 16 de desembre o 118/1992 , de 16 de setembre )
Qui és el subjecte del dret ? sens dubte ho són totes les persones amb independència de la seva nacionalitat , sense perjudici que la regulació dels supòsits o el règim de privació de llibertat puga variar segons es tracte d'espanyols o estrangers en establir específiques mesures restrictives de la llibertat per als estrangers a determinats supòsits , de conformitat , en particular , amb les previsions de la Llei Orgànica , de 11 de gener, de llibertats i drets dels estrangers a Espanya i la seva integració social , modificada per la LO 8/2000 , de 22 de desembre , i per la LO14/2003 , de 20 de novembre .
La garantia del dret si bé habitualment s'oposa davant els poders públics , podrà també argüir enfront dels particulars segons es desprèn de la LO 6/1984 , reguladora del procediment d'habeas corpus ( art. 1) .
Els supòsits en què , d'acord amb el precepte constitucional , podrà privar de la llibertat a una persona seran la detenció preventiva , la presó provisional i la presó . No obstant això , no acaben aquí les possibilitats de restricció de la llibertat, sinó que entre les privacions de llibertat de curta durada cal sumar l'anomenada retenció a efectes d'identificació , present a la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana o la retenció per efectuar la prova d'alcoholèmia ( per exemple , STC 107/1985 , de 7 d'octubre ; 22/1988 , de 18 de febrer ) i entre les privacions de llibertat de més llarga durada l'internament en centre psiquiàtric o un altre centre assistencial .
Pauta comuna a totes elles és l'òrgan competent per fer-les , òrgan previst també per la Constitució espanyola en l'article 104 com a corol · lari de l'àmbit de protecció especial que el dret a la llibertat requereix.
Així les coses quan el projecte de llei de seguretat privada es planteja que el personal privat de seguerat duga a terme detencions, que com ha confirmat el TC és una manifestació de la privació de llibertat, hem de reflexionar molt acuradament:
Què es la privació de llibertat? Sens dubte una de les limitacions més rotundes a un dret humà protegit per la nostra Constitució i per les normes de caire internacional, el dret a la llibertat i la seguretat, per tant aquesta limitació, aquesta restricció sols pot dur-se a terme pels òrgans manifestament competents dintre dels requisits previstos per les lleis ( PER TOTES VID . Sentència TC 140/1986 , d'11 de novembre), òrgans que no són altres que les forces i cosos de seguretat, tal i com diu l’art 194 CE...no pot per tant aquest projecte de llei alterar el dret fonamental ni les competències que en Text Constitucional contempla.
Afegint una reflexió més la detenció, amb independència de l’executor, com mesura privativa de llibertat suposa una limitació al dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, limitació que requereix formalment de llei orgànica, ja que és una clara ingerència al contingut bàsic del dret esmentat., exigència que deriva de la Constitució espanyola, ex art. 81CE. En efecte, com afirma el Tribunal Constitucional:
" ...... No existeix en un ordenament jurídic un límit més sever a la llibertat , que la privació de la llibertat en si . El dret a la llibertat de l'art. 17.1 , és el dret de tots a no ser privats de la mateixa , excepte «en els casos i en la forma que preveu la Llei »
És una llei que, pel fet de fixar les condicions d'aquesta privació, és desenvolupament del dret constitucional que així es limita . En aquest sentit el Codi penal i en general les normes penals , estiguin en ell emmarcades formalment, o fora d'ell en lleis sectorials , són garantia i desenvolupament del dret de llibertat en el sentit de l'article 81.1 de la CE , ja que fixen i precisen els supòsits en què legítimament es pot privar una persona de llibertat . D'aquí que hagin de tenir caràcter de Orgàniques . "
En definitiva, tant pel contingut bàsic dels dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, per l’assignació de l’àmbit competencial als poders públics cossos i forces de seguretat, com no pot ser d’altra manera per garantir el ple exercici dels drets fonamentals, com per la via de normativització utilitzada, una llei ordinària, el projecte de llei de seguretat privada, suposaria un clar atemptat a allò previst a la Constitució i, en conseqüència, ha de ser rebutjada.
És la meua opinió... Pura Peris, Els Verds de l’Eliana
Les ciutats, grans o menudes, són el lloc on vivim la major part de la població. Per això la importància del disseny d’unes polítiques que posen les persones, els ciutadans, en el centre del punt de mira, polítiques que han d’anar encaminades a fer de les ciutats espais agradables, inclusius, de participació. La ciutat que volem ha de ser sostenible enèrgicament i urbanísticament, amb un disseny que integre tots els aspectes, urbanístics, energètics, socials, de mobilitat, amb la voluntat de crear una ciutat amable, respectuosa amb les persones i amb el medi ambient. Una ciutat sense barreres arquitectòniques, amb espais de trobada del veïns, a ritme lent però viva on tots i totes pugem viure i conviure, treballar, amb un comerç local potent i amb una activitat econòmica que tinga sempre present la sostenibilitat, com a eix transversal de la política municipal. Una ciutat així l’hem de fer entre tots, aconseguint la complicitat del teixit social.
Aquest és el model de ciutat verda que volem i del que parlàrem en la Conferència organitzada per la Confederació del Verds i patrocinada pel Parlament europeu que tindrà lloc el proper dia 22 de març en l’Auditori del nostre municipi. Exposarem models de gestió de residus, de gestió de l’aigua, d’ús d’energies renovables, de mobilitat sostenible, entre altres qüestions. Polítiques que hem dut a terme en les ciutats on hem tingut responsabilitat de gestió, que porten a terme els verds europeus en les ciutats on governen demostrant allò de que n’hi ha un altra forma de governar. L’exemple de la ciutat de Friburg en Alemanya és un model a estudiar i imitar sobre com implementar aquestes polítiques i treballar per tindre un model de ciutat verda.
Javier Soria (Els Verds de L’Eliana)
Web de la jornada http://ciudadesverdesyenergia.es/
