Un altre 8 de març amb una dona menys…

Ser dona mai ha estat una tasca fàcil ... Per això , des de fa tant temps venim reivindicant dia a dia , pas a pas , que els drets de les dones són part essencial dels drets humans i com a tals han de ser respectats. No obstant això , en tot el planeta, malgrat els avenços si més no a l’entorn immediat que vivim les europees, la manca de voluntat política , la insuficiència de recursos, les restriccions vinculades a usos i costums de diferent naturalesa impedeixen , encara avui , el seu lliure exercici. I fins i tot, els drets fonamentals, cívics i socials que tantes vides han costat de guanyar en aquesta part del món, estan en greu perill davant de les polítiques cavernícoles que el Govern del PP ve marcant amb un cop d’estat de Decrets Lleis, disciplina de vot castrant i majories absolutes que no responen a les inquietuds de la ciutadania. Ara més que mai hem de dir Prou!!! Em sagnen , perquè em sent part d’elles, les 603 milions de dones que viuen arreu del món on ni tan sols la seva vida té valor , on la violència de gènere , lluny de ser un delicte , s'empara en mal entesos credos i on els sistemes polítics ho permeten . Però no cal pensar que aquestes violacions dels drets humans passen lluny de nosaltres, no... en el que dugem de 2014 ja són 14 les dones assassinades per les seues parelles, l’última ahir mateix una dona de 76 anys a Chiclana. Em revolta que les dones siguem les productores del 70% mundial dels aliments i en canvi siguem les pobres entre els pobres , les desposseïdes de la terra, les "culpables " dels mals de la humanitat, i intenten sometren’s amb els rols del masclisme patriarcal, bel·licista, depredador i dominant... Em posicione en contra de tot tipus de violència i denuncie la violència institucional exercida mitjançant les retallades en sanitat, educació, polítiques publiques de serveis socials, que s’han vingut produint en els darrers anys Em fan mal les més de 130 milions de nenes i dones que han estat mutilades genitalment, Em repugna que es vulga decidir sobre el dret de les dones al seu cos, em reclamen justícia les més de 47.000 dones que moren cada any en avortaments clandestins . Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia productor de cotitzacions a la seguretat social. Com ja he dit en alguna altra ocasió forçar a una dona a parir per qüestions morals, o el que resultaria més flagrant obligar-la a un avortament clandestí, atempta contra el dret a la vida i contra la integritat física. I com davant de qualsevol altra vulneració de drets, em manifeste contrària i mostre el meu rebuig al projecte de Llei de Gallardón. Ara més que mai hem d’exigir els nostres drets. És imprescindible consolidar models socials que dignifiquin la vida de les dones en un món sense discriminació i sense violència , en un món igual per a tots , en un món on els drets siguin fets . La crisi global ens afecta a tots els països , però si realment volem que la situació canviï , la perspectiva de gènere és inevitable per poder aturar aquesta espiral economicista i patriarcal que no porta enlloc. La sortida de la difícil situació econòmica i la necessitat d'un nou model social i econòmic només serà possible si es basa en un canvi total de sistema de producció i de relacions on l'ecologia i el feminisme són peces fonamentals . És el moment de atrevir-nos a les reformes que ens portin a un futur amb més oportunitats per a tothom. Sí , com a dona verd i rebel no puc delimitar la mirada femenina de l'ecologia : la visió eco - feminista és necessària per avançar. La pau , com afirma Wangari Maathai , depèn de la nostra capacitat per garantir la supervivència del nostre medi ambient El desenvolupament sostenible només serà una realitat si li donem un plantejament global , que comprengui la democràcia , els drets humans en general i els drets de les dones en particular i si ho apliquem localment . Per això , ara més que mai hem de reescriure la història, i ho hem de fer com correspon perquè les dones hem d'assumir la nostra tasca de lideratge polític , des de la convicció plena que el lideratge de les dones enriqueix el teixit democràtic . Hem de seguir lluitant per democratitzar les institucions , per aconseguir que les dones accedim al teixit productiu , per aconseguir que l'educació siga igualitària . Ser dona mai ha estat tasca fàcil .... i no serà fàcil el camí però sé que no estem soles, crec fermament que la mirada femenina, la perspectiva de gènere no és exclusiva de les dones, és una posició davant la vida , davant les relacions humanes , comercials , econòmiques , davant la naturalesa .... i aquesta posició no depèn del gènere amb el qual naixem , depèn fonamentalment de l'educació amb la qual ens formem . Eix aha de ser la clau, educació que s'ha de fer en Igualtat , igualtat per aconseguir la dignitat humana , igualtat per assolir la formació d'una societat respectuosa amb els drets humans i amb el medi ambient en què viu , educació en igualtat per a construir, tots plegats homes i dones , una ciutadania lliure radicalment democràtica , justa i inclusiva . Per tot això, hem de sortir al carrer a manifestar-nos, a fer de nou un joios i reivindicatiu 8 de Març! Pura Peris, Els Verds del País Valencià!