Any rere any, al voltant del 8 de març, es treuen estadístiques, xifres que posen de manifest com tot i haver passat més de 100 anys d’aquell episodi salvatge i vil on varen morir 140 dones treballadores la desigualtat continua escrivint-se amb la sang de les dones. És cert que a Europa ja no ens cremen en les fabriques, però els nostres sous són menors, la nostra estabilitat laboral es inestable, patim la precarietat social, suportem amb major mesura la cura de la casa i els familiars, som explotades sexualment per màfies i proxenetes i morim a mans d’aquells que es creuen els nostres amos.
I per si el panorama que dibuixa aquest sistema capitalista, depredador i patriarcal no os suficient, amb l’excusa de la crisi s’estan aplicant retalls i reformes laborals que van a agreujar encara més la situació de la dona. De segur que més d’un pensara, “ja estan les feministes” però per evitar que caiguen en la temptació parlem de números: segons la Unió Europea el sou anual mitjà a Espanya dels homes es un 22% més que el de les dones, front al mateix treball. Al País Valencià això implica que les dones guanyen un 4.500€ menys de sou respecte dels seus companys. El 97,3% de les persones que tenen treballs a temps parcial per poder conciliar el treball i la cura dels fills són dones. Una dona pensionista cobra de mitjana 597,21 euros, mentre que un home percep de mitjana 971,92 euros. I es podriem preguntar: És què les dones estan menys preparades que els homes? Doncs no, seguint amb les estadístiques observem com el 54,1% dels estudiants universitaris son dones, a les aules el rendiment és millor, obtenen les millor notes, s’especialitzen més amb màsters i cursos de postgrau i el 61% de les tesis que es lligen són de dones. Ahh però malgrat tot, els catedràtics son majoritàriament homes a la Universitat espanyola ( les dones representen un 16,8%) A la Universitat de València d’un total de 530 càtedres sols 129 estan ocupades per dones.
La desigualtat és consubstancial al sistema capitalista i davant de la crisi que venim patint any rere any, les solucions preses tant pel Govern del PSOE anterior com ara del del PP, a nivel nacional i autonòmic, per sortir de la crisi no fan més que empitjorar la situació de la dona.
Els retrocessos que plantegen tots els retalls haguts fins ara sobre els drets socials està produint una major desprotecció i sobre tot la reforma laboral, que com una broma macabra, serà convalidada a les Corts espanyoles el proper 8 de març, a més d'atacar els drets dels treballadors en general el que ja de per si es greu, té un gran impacte en les dones,
Les mesures per alliberar l’empresari de les seues obligacions amb els treballadors van a afectar les dones especialment, per exemple sols per justificar caigudes d'ingressos o problemes organitzatius, l’empresari podrà deixar d'aplicar els drets de conciliació de la vida laboral i personal o familiar. En definitiva per a les dones, els retalls i les reformes suposen més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, mes ocupació submergida, més atur i salaris més baixos que els de els homes
Per si no queda clar quin és el paper que els governs neoliberals volen per la dona sols hem de veure com el Govern Valencià ha convertit la Direcció General de la Dona en Direcció General de Família i Dona, ha retallat el pressupost del programa família i dona en un 12%, ha tancat el Centre d'Estudis Reina Sofia, els Serveis d’Orientació i Assessoria Jurídica, les Cases d'Acollida, les Oficines d'ajuda, i ha intentat tancar la Biblioteca especialitzada en dona i gènere de la Direcció General de Família i Dona tot un referent nacional i mundial.
Davant aquest panorama, hem de girar el timò, hem d’explorar altres aigües. No podem acceptar que la crisi siga una excusa perquè la igualtat d'oportunitats entre homes i dones no siga una realitat al País Valencià i a Espanya. Al contrari, la crisi ha de ser l’oportunitat per replantejar-nos el sistema capitalista, depredador i patriarcal. Hem d’apostar per una nova economia, social i ecològicament sostenible on es tinguen en compte les propostes del feminisme davant la crisi. L’ecologia i el feminisme son les claus del canvi o no serà.
Hem de treballar tots plegats sense donar ni un pas enrere per un nou model on siga plena la igualtat en el repartiment de responsabilitats, drets i sous; on donem als nostres fills i filles una educació pública, laica, de qualitat, que eduque en la igualtat i en el respecte a la diversitat i en la qual l’educació sexual siga matèria curricular. Sols així generarem una societat futura, justa, radicalment democràtica, igualitària i inclusiva.
Una nova societat on no existeixi cap tipus de violència i menys la violència masclista en qualssevol de les seues manifestacions. Una societat plenament inclusiva on la autonomia personal siga una realitat i les dones amb diversitat funcional no es troben doblement discriminades, per diversa i per dona. On les dones puguen decidir sobre el seu cos, sense autoritzacions ni exigències de tercers i on l’explotació sexual estiga perseguida i castigada,
Com les parisines amb la seua consigna Liberté. Egalité i Fraternité, que per mi està més vigent que mai hem de fer-ho possible, doncs sense igualtat, sense llibertat i sense fraternitat com éssers humans que som estem condemnats a desaparèixer en la gola insaciable dels mercats, dels banquers i de les politiques neoliberals plegades als interessos del capital La sortida de la difícil situació econòmica sols serà possible si es basem en un canvi total de sistema de producció i de relacions. És el moment de atrevir-nos a les reformes que ens porten un futur amb més oportunitats per a tothom.
No hi ha excuses. No cap la resignació. Un cop més en aquest 8 de març hem de lluitar per una societat més justa i més lliure, per una societat en igualtat,una societat verda i rebel!
Pura Peris
Els Verds del País Valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada