Quan parlem del càncer pensem, habitualment, en persones més o menys adultes però en realitar aquesta malaltia no sap d'edat, sexe, o etnia i són molts el nens que la pateixen i afortundament molts els que poden superar-la, al menys en els estats desenvolupats. En efecte, segon la Fundació de la Societat espanyola d'Oncologia pediàtrica, avui dia, 8 de cada 10 nens amb càncer poden curar-se si són tractats en unitats de referència especialitzades en càncer infantil. I és que, cal tenir en compte que el diagnòstic precoç pot marcar la diferència en els resultats i en els efectes secundaris a llarg termini, sense oblidar que determinats problemes de salut poden ser símptomes d'una malaltia maligna i han de ser controlats.
Però estem parlant d'estats desenvolupats com Espanya on fins ara les investigacions han rebut més o menys finançament per continuar els estudis per avançar en salut i on fins ara els hospitals públics han disposat dels recursos necessaris per fer el seu treball de forma completa i digna. Sembla que el camí traçat en els últims mesos en pro de "sortir de la crisi" podria posar en perill tants èxits obtinguts en aquesta lluita contra el càncer, si continuem retallant en serveis bàsics com la sanitat.
I què passa en els països on no han tingut aquestes possibilitats? És que els nens amb càncer no són nens en tots els llocs?? En un dia com aquest més que mai Els Verds continuem exigint de les institucions i Governs que continuen impulsant els estudis i investigacions mèdiques, que continuen destinant diners a la cooperació o desenvolupament internacional per tal de que també en els països més pobres els nens tinguen una qualitat de vida digna. I que a més deixen de retallar també al nostre país en serveis bàsics com la salut i l'educació.
Acabe amb les paraules del manifest commemoratiu d'aquest dia internacional de la Fundació de la Societat Espanyola d'Oncologia Pediàtrica que comença "Sóc un nen, joc, riu, plore, bote, correc, estudie, faig esport, sóc obedient (de vegades), m'encanta escoltar als meus avis, estar amb els meus amics, anar de vacances, la" Play ", les pelis de dibuixos. No m'agrada estar malalt, trist, sentir-me malament, veure els meus Papis preocupats. Com tots els nens. Ah se m'oblidava, vaig tenir Càncer. Què et impedeix conèixer-me? "
Sí a la vida digna, si a la salut en tot el món, la salut no és un negoci ni moneda de canvi, Pura Peris Els verds
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada