Governar a cop de Decret Llei no és governar… és prendre el pèl, per Pura Peris, publicat a L'Eliana 2000, mes d'abril 2013

L’art. 86 de la Constitució preveu que en situacions d’extraordinària i urgent necessitat la distribució del poder entre el legislatiu - el congrés dels diputats encarregat d’aprovar les lleis - i l’executiu- encarregat de governar- s’altere permetent que aquest aprove les mesures necessàries sense esperar a la tramitació parlamentària d’una llei, la qual és possible arribara tard per donar solucions. Això és pel que serveix el Decret Llei i per res més…. Som animals de costum i prompte una situació anòmala l’assumim com si fora normal, oblidem o confonem l’habitualitat amb la normalitat.... podrà estar convertint-se en habitual que el Govern del PP vulnere el dret democràtic de la ciutadania de que els seus representants a les Corts aproven les lleis però en cap cas aquesta situació és normal, en absolut! No és admissible que el Govern impose a la ciutadania les seues decisions a cop de Decret Llei. A més, els darrers Decrets Llei contenen previsions que podrien ser declarades inconstitucionals pel contingut o per regular, per exemple, matèries expressament prohibides a aquesta figura. Com a mostra, la creació de la “cotització especial solidària” que afectarà als jubilats que compaginen la jubilació amb un treball. Les cotitzacions a la Seguretat Social són prestacions patrimonials coactives que sols poden ser creades per Llei i el Decret Llei tindrà força de llei, però en cap cas és una llei. Si en algun moment el Tribunal Constitucional les declara inconstitucionals serà molt difícil revertir les situacions jurídiques creades. Tot i això, sí crec que el Govern hauria d’aprovar un Decret Llei, aquell on es declare la suspensió immediata de les execucions hipotecàries que produeixen els desnonaments; és urgent perquè estem deixant sense els drets més bàsics a les persones que les pateixen; és extraordinària doncs el Tribunal Europeu ha declarat contrària al Dret comunitari la nostra normativa hipotecària, per tant hi ha motius més que suficients per dictar-lo. Pensant-ho bé també el Govern hauria d’aprovar altra mesura urgent després d’aquesta, la de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions generals després de la presa de mesures durant més d’un any ineficaces per resoldre la situació en la que ens trobem. Ja n’hi ha prou! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.

EL PP, SI AUTORTITZA EL FRACKING, POSARÀ EN PERILL ELS AQÜÍFERS VALENCIANS.

Nota de premsa. 15/03/13.- El portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris ha afirmat als mitjans de comunicació que “El PP, si autoritza el fracking al territori valencià estaria posant en perill els aqüífers valencians” com a resposta del partit ecologista a la decisió de la Generalitat de tramitar el projecte de la filial espanyola de la multinacional canadenca R2 Energy de buscar petroli i gas en el subsòl de les comarques de l'Alt Maestrat i Els Ports. “El sistema d'extracció d'hidrocarburs esmentat “fracking” és molt agressiu per al medi, utilitza gran quantitat d'aigua i introdueix al subsòl més de 600 `roductes químics que podrien contaminar greument els aqüífers subterranis” ha dit Peris. “A més, la possible extracció de gas o petroli genera molts problemes de fuites que ja han generat en altres països greus problemes de contaminació de l'aigua per gas metà i clorur de potassi que la salinitza” ha seguit en les seves declaracions el portaveu ecologista. Els Verds del PV demana al President Fabra que rectifique la posició del seu partit i paralitze la tramitació del “fracking” en tot el territori valencià i s'informe de la posició de molts països i institucions internacionals en contra d'aquest mètode d'extracció d'hidrocarburs. “L'espai geogràfic valencià és privilegiat en hores de Sol, ahí en la potenciació de l'energia solar és on tindria que fer molts més esforços la Generalitat Valenciana per obtenir energia renovable i no contaminant” ha dit Peris. “El PP que tanta demagògia i populisme ha fet amb el “Aigua per a tots” ara amenaça els aqüífers valencians acceptant la proposta de fracking d'una multinacional. És molt irresponsable aquesta decisió i totalment contradictòria amb el seu discurs” ha finalitzat en les seves manifestacions Joan Francesc Peris.

OMPLIM DE DIGNITAT I DEMOCRÀCIA CIUTADANA ELS CARRERS I LES PLACES EL 23F. PER LES ELECCIONS ANTICIPADES A LES CORTS GENERALS I VALENCIANES

Nota de premsa. País Valencià, 20 de febrer.- Els Verds del PV convoquem a tota la seva afiliació, votants, amics i amigues de l'ecologisme valencià d'esquerra a participar i sumar-se a la mar de persones que omplirà els carrers i places el proper dissabte, 23F, en contra de la política del PP, a l'Estat i al nostre País, en contra dels retalls socials, dels desnonaments, de la privatització de la sanitat, dels retalls en l'escola i la universitat, dels atacs al territori, dels retalls de democràcia i l'autonomia municipal i contra la corrupció política. És l'hora d'unir totes les veus, tots els esforços, totes les reivindicacions en un clam ciutadà que diga prou a la política del PP i reclame democràcia real i una política econòmica, social i ambiental afavorida dels interessos de la majoria social, que pose per davant la creació de treball i el manteniment dels drets socials i a l'educació, la sanitat i a un medi ambient net per davant dels interessos del especuladors, el capitalisme financer, les grans corporacions empresarials i la banca, espanyola i internacional. La ciutadania valenciana està convocada el 23F a manifestar el seu fàstic pels casos Gürtel, Overmarketing, Fundación Noos, Bárcenas, Pedro Hernández Mateo, Brugal, Emarsa... De que s'aplique un duríssim ajust antisocial mentre hi ha comptes a Suïssa i altres paradisos fiscals, contractes milionaris, adjudicacions fraudulentes, negocis bruts amb el fem i el fang de les depuradores, regals, viatges pagats, comunions i aniversaris, bosses i vestits i com uns mes, Els Verds del PV en sentim i som uns ciutadans i ciutadanes indignats i convençuts de que sí es pot i és necessari el tombament d'aquesta política del PP per obrir un futur de treball i esperança des d'una democràcia real més justa i solidària. És l'hora de reclamar un gir de 180 º a l'actual model econòmic que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a milers d'empreses tancades, a molts autònoms a l'atur, a una agricultura sense futur, a més del 50% de la joventut sense treball, al retorn a l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en total bancarrota, governada per un PP valencià al cap dels casos de possible corrupció política. El 23F OMPLIM DE DIGNITAT I DEMOCRÀCIA CIUTADANA ELS CARRERS I LES PLACES. DEMANEM LA DIMISSIÓ DE RAJOY I FABRA I LA CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS ANTICIPADES A LES CORTS GENERALS I VALENCIANES. Joan Francesc Peris, portaveu de la Presidència Executiva d'Els Verds del País Valencià Més informació, telèfon 630329390

Marea Blanca arriba diumenge a València. manifestació el diumenge 17 de febrer, a les dotze, en la porta de l’Hospital Infantil de La Fe de Campanar, per la defensa de la sanitat pública i contra la privatització.

La Plataforma per la Millora i defensa de La Sanitat Pública ens convoca!!! us adjuntem la nota de premsa que ens han fet arribar. La Marea Blanca arriba diumenge a València La Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana, convoca una manifestació per la defensa d’una sanitat 100x 100 pública i contra la privatització, el diumenge 17 de febrer, a les dotze, en la porta de l’Hospital Infantil de La Fe de Campanar, per la defensa de la sanitat pública i contra la privatització. L’any 2012, i provablement 2013 també, ha estat un any convuls socialment, on la sanitat pública no s’ha lliurat de ser l’objectiu de les retallades per a reduir la despesa pública i de les aspiracions de determinats sectors econòmics i polítics de caire neoliberal, per gestionar els pressupostos públics sanitaris mitjançant fórmules de privatització del servei públic. El decret 16/2012, de sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, promogut pel govern estatal del PP i publicat en abril, és la ferramenta de desmantellament del sistema sanitari públic. Amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha promogut la publicació d’esta norma excloent, que trenca el dret universal d’accés a la sanitat, expulsa del sistema de cobertura sanitària a importants col·lectius i crea un sistema d’assegurança que obri les portes al model de beneficència. A més de retallar els drets i canviar el model, el decret també introdueix el re-pagament farmacèutic i altres servicis com transport sanitari, pròtesis i ortesis, medicaments hospitalaris etc. Després toca la privatització del sistema, mitjançant l’extensió del model d’Alzira, que les valencianes i valencians patim des de fa més d’una dècada, a altres comunitats, com ara a Madrid, Castella la Manxa, Balears, etc. A Madrid, professionals de la sanitat i societat civil s’han alçat contra l’intent privatitzador, mostrant unitat i determinació en les accions. Els hospitals i centres sanitaris de Madrid han vist nàixer una “marea blanca” que inunda la ciutat en defensa de la sanitat pública. Al País Valencià tenim motius de sobra per alçar la marea. La gestió sanitària del PP, ha estat infame. Lluny d’adequar els pressupostos a les necessitats reals del sistema sanitari, han optat per negar el més evident, que som de les darreres autonomies en despesa sanitària per habitant i any. Però la solució no ha estat incrementar el finançament, sinó l’aplicació de retallades pressupostàries en un 9,6%, que deterioren significativament la capacitat de resposta del nostres sistema sanitari i la qualitat de l’assistència sanitària prestada, amb més impacte en sectors com salut mental i atenció de mitja i llarga estada que tradicionalment són deficitàries. Per altra banda continua endavant el procés de desmantellament de la sanitat pública valenciana amb la privatització i l’extensió de les concessions administratives a altres departaments de salut, arribant ja a gestionar l’assistència de més del 20% de la població. I paradoxalment comprovem com, malgrat la crisi i les restriccions pressupostàries, l’import de la “càpita” que reben les concessions s’incrementa cada any amb uns percentatges escandalosos o com exigeixen amb desvergonyida prepotència suposats rescats econòmics de les administracions públiques. La ciutadania d’este país estem patint directament o indirecta les conseqüències del que considerem una estafa del sistema i, per esta raó, una gran part de nosaltres, de la ciutadania i dels professionals de la sanitat, no ens resignem i responem a este atemptat social, a esta estafa que amenaça amb privatització amb el que podem, amb la paraula. Però ara les paraules no en són prou, cal una resposta més ampla, cal que tots i totes participem en les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública que forma part del nostre patrimoni comú. Mantenir-la és el nostre dret, i defensar-la el nostre deure. Un esforç que paga la pena, perquè, com hem comprovat a altres indrets “si es pot”; si podem aconseguir aturar aquestes polítiques antisocials de destrucció de la sanitat pública i d’ensorrament de l’estat de benestar. Per tot açò, des de la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana, fem una crida a tota la ciutadania i professionals de la sanitat per tal d’estendre la “marea blanca” al País Valencià i a tots els racons de l’estat fins que els governs del PP rectifiquen la seua política de desmantellament de la sanitat pública. Convidem a la ciutadania, usuaris i usuàries, associacions de malalts i als professionals de la sanitat a participar a la manifestació que es celebrarà el proper diumenge, 17 de febrer, a les 12 h. La manifestació començarà davant l’Hospital Infantil de La Fe de Campanar i acabarà amb la lectura d’un manifest a la Plaça de la Mare de Déu.

INNUENDO OF LIFE, per Francisco Vicente Camps Ruiz. Joves Verds L’Eliana. publicat a L'Eliana 2000, febrer 2013

Vivim. Les nostres vides s'han trobat en una època de nombroses dificultats, que en el camí de l’ésser humà no són més que un altre obstacle que hem de superar. Ens trobem desorientats, els nostres ulls són incapaços d'enfocar el vertader problema, la nostra retina està afectada per la llum de la foguera... Avui en dia, podria escriure sobre els escandalosos temes com: els parats, els desnonaments, la manipulació de la cosa pública, la desorbitada pujada de les taxes universitàries i el deteriorament d'aquests estudis, el desmantellament del transport públic, les polítiques caracteritzades per la poca empatia que tenim amb l'ecosistema “del qual depenem”, la transcendència de les entitats bancàries, el bipartidisme, la por al vot, el conformisme que hi ha sobretot a la Comunitat Valenciana... Morim. No sé si en realitat l'essència de l’esser humà és la de ser un individu solitari, depredador... Pot ser, en el fons d'aquest, el reconeixement dels altres no siga la base de la seua vida...Possiblement, no està condicionat a ser un seguidor de la moral dels seus germans... Tal vegada, la seua vocació no és ni la del silenci ni tampoc la de ser els animals de potes fluixes dels quadres de Dalí... Naixem. Em pregunte per què el pardal no es posa a parlar i la dona o el home a piular; per què es denigra la imatge del llop per explicar la nostra conducta; quin va ser el moment en el qual el “pense aleshores existisc” ha caigut al “no pense aleshores triomfaré”; quin és el motiu pel qual ens dona por ser diferents, si des de la mitosi ja estem destinats a ser-ho; com és que ens costa tant que el terme lliure pensador no siga sols una irònica fantasia exemplificada per Zaratustra; tot açó serà degut a que any rere any empresonem als nostres pollets en centres estudiantils del 1984. Vivirem. La història demostra que hem canviat al pas dels segles, que en algun moment la vida no era l'escenari de cap llibre de Valle Inclán. Vostés han de tallar-se els fils; i no conformar-se amb això, obliguen al titellaire a que mire el Sol. Els camins transitats ja sabem fins on arriben i quant de pedregosos van deixant de ser, caminen. Naisquen per morir, però que no siga la mort el plaer buscat. Troben el plaer. Visquen.

Suscribim plenament la Declaración de la Cumbre de los Pueblos, Santiago de Chile enero de 2013.

I procedim a la seua difusió: Declaración Cumbre de los Pueblos, Santiago de Chile En el marco da la Cumbre de los Pueblos realizada entre los días 25, 26 y 27 de Enero de 2013, en Santiago de Chile, las organizaciones y movimientos sociales y políticos de los diferentes países de América Latina, el Caribe y la Unión Europea declaramos lo siguiente: Hoy, somos testigos de cómo los bienes naturales, los derechos y las personas han sido mercantilizadas en las naciones y pueblos de América Latina, Europa y el Caribe, producto de la lógica capitalista, que en su vertiente neoliberal y machista, permite su instalación y profundización a través de aparatos cívicos, políticos, militares. Las relaciones existentes entre la Unión Europea y América Latina y el Caribe que priorizan los privilegios y ganancias de los inversionistas frente a los derechos de los pueblos a través de acuerdos comerciales y acuerdos bilaterales de inversiones, profundizan este modelo que perjudica a los pueblos de ambas regiones. Es así, que estos Estados mercantilistas, las transnacionales y las corporaciones continúan siendo administradores y profundizadores de la pobreza y la desigualdad social en el mundo, amparados por un tipo de democracia representativa, de mano de la elite, que se aleja de los intereses de las grandes mayorías de nuestro pueblo. Esta hegemonía del capital financiero se manifiesta entre otros en la privatización y mercantilización de los servicios públicos, el desmantelamiento del Estado de bienestar, la precarización del trabajo, el extractivismo, la usurpación, la destrucción y mercantilización de los bienes naturales y sociales propios del pueblo y el desplazamiento forzoso de los pueblos originarios, provocando las crisis alimentarias, energéticas, climáticas. En la Unión Europea la crisis capitalista ha significado un verdadero golpe de estado financiero que ha impuesto políticas de austeridad en contra de los derechos de los pueblos, de los derechos laborales, ambientales, etc. La troika europea (FMI, BCE, Comisión Europea) obliga los estados a endeudarse para salvar los bancos para que seamos los pueblos los que paguen la crisis provocada por ellos mismo. Al mismo, es necesario visibilizar la creciente opresión y discriminación hacia las mujeres en América Latina, el Caribe y Europa. No obstante, a este panorama que parece adverso, reconocemos procesos históricos y recientes a partir de las luchas de nuestros pueblos en el mundo, que han logrado tensionar y agrietar las actuales lógicas y nos dan la esperanza de que otro mundo es posible. De este modo, surge la necesidad de construir las bases para un nuevo modelo de sociedad que transforme las actuales lógicas y coordenadas políticas, económicas, sociales y culturales en todas nuestras naciones y pueblos de ambos lados del continente las luchas de los diferentes actores y organizaciones del campo popular. Para alcanzar estos objetivos proponemos que: Los derechos y bienes naturales arrebatados a nuestro pueblo deben ser recuperados, por medio de la nacionalización, la comunitarización de los bienes y servicios y los medios de producción y el reconocimiento constitucional de la naturaleza como sujeto de derecho. Esto implica pasar de ser resistencia y movimientos reivindicativos a una alternativa que contenga una propuesta política-social integral de país. Promover el paradigma del buen vivir basado en equilibrio del ser humano con la naturaleza y el medio ambiente y los derechos de la tierra, al servicio de los pueblos, con una economía plural y solidaria. Democracia directa, participativa y popular y su concretización desde las bases sociales. Para ello, es necesario la integración de actores sociales y políticos del mundo, valorando prácticas territoriales y haciendo el dialogo entre las instancias locales y globales. Promover la integración en la participación política de los niños y niñas y las juventudes, desde un enfoque de género. Respeto a la libre determinación de los pueblos originarios del mundo, entendiéndolos como pueblos hermanos no sometidos a la territorialidad impuesta por la colonización. Esto, sumando a la promoción de la soberanía alimentaria en perspectiva de una autotomía territorial que a los pueblos y comunidades decidir qué y cómo producirlo. En cuanto al avance de la represión y la criminalización de la protesta, movimientos sociales y populares, debemos articularnos de tal manera de generar la fuerza necesaria para frenar el avance de leyes antiterroristas y la inserción en las comunidades indígenas de nuestros pueblos, como a su vez la militarización imperialista que ha instalado bases militares en América Latina, Europa y el Caribe. Sensibilizar, agitar y promover luchas contra las transnacionales, mediante campaña de denuncias y boicot en todos los niveles. Posicionar el feminismo con un proyecto político antipatriarcal y anticapitalista. Reconocer y promover los derechos de los migrantes y los derechos de los pueblos de libre tránsito entre las naciones. Plena solidaridad con el pueblo Palestino y todos aquellos pueblos y naciones oprimidos por el poder colonizador y el imperialismo, así como el repudio a las intervenciones cívicos-militares en Honduras, Haití y Paraguay. Apoyamos los procesos de paz, con la participación de los actores sociales y políticos en Colombia. Solidaridad con el pueblo cubano en contra del bloqueo, con Argentina en el proceso de recuperación de las Malvinas, con Bolivia y su demanda por salida al mar, con el pueblo Venezolano en el proceso Bolivariano y con los movimientos sociales en Grecia y España. En el caso de Chile, solidaridad con el movimiento estudiantil en defensa de la educación pública, gratuita y con el pueblo-nación mapuche contra la represión realizada de parte del Estado. Acompañando la lucha por la soberanía de nuestros territorios en América Latina, es necesario luchar por el respeto de la soberanía de nuestro cuerpo como territorio propio de las mujeres. Entendemos que la superación de la precarización laboral a la que se ven expuestos las mayorías de trabajadores en América Latina y el mundo, pasa por un cambio estructural que altere las relaciones de propiedad y producción de bienes y servicios valorando la labor esencial que desempeñan los trabajadores y trabajadoras como sustento sobre el cual se construye toda sociedad. De manera transversal, debemos avanzar en la construcción de plataformas de lucha comunicacional que no sólo permitan develar y difundir las demandas y alternativas de nuestros pueblos frente al modelo hegemónico, sino también como forma de explicar las verdaderas causas de los problemas que hoy nos aquejan. Debemos ser capaces de construir demandas unitarias que aglutinen a todos los actores sociales y pueblos en disputa y que a su vez nos permitan trazar un horizonte estratégico hacia el cual avanzar, articulando y organizando la unidad entre el movimiento sindical, social y político en América Latina, el Caribe y Europa. Esto debiera traducirse en una hoja de ruta de trabajo y de movilizaciones para el presente periodo, pero con perspectivas a largo plazo. Al mismo tiempo, fortalecer la organización social y popular en cada sector de inserción, potenciando la amplificación de nuestras demandas a las grandes mayorías por medio de la politización y la movilización. No podemos dividir más las instancias organizativas en las que estamos, conducir hacia un proyecto en la diversidad es el mayor desafío que se nos presenta para la generación de una alternativa real de poder popular. Romper con los sectarismos que fragmentan, dividen e impiden la construcción de unidad del campo popular, es una tarea urgente. Frente al poder del bloque dominante sólo la unidad y la solidaridad entre nuestros pueblos nos darán la fuerza necesaria para alcanzar nuestros más alto objetivos y vencer. Santiago de Chile, Enero 2013 más información; http://cumbrechile2013.org/

Jo, com Aristòtil, somie amb l’esperança perquè estic desperta i sí que hi ha solucions, hi ha alternatives i que són urgents i ineludibles.

La ciutadania ja no pot més, estem farts, tots som ciutadania i per això ens cal dir les coses tal com són i exigir que es facen. A més de l’estafa financera, social, ecològica i global a la que venim anomenant crisi hi ha una crisi, si més no, tan greu com aquesta que és la crisi institucional, el desengany de les ciutadanes i ciutadans en totes les institucions que democràticament ens representen. Aquesta crisi ens perjudica greument a tots com ciutadans i no es pot consentir més. Clar que tinc esperança, per què? Doncs perquè les solucions a aquesta situació existeixen, evidentment són arriscades i impliquen un grau de conscienciació ètica del lloc que cadascú ocupa molt important però s’han de prendre les mesures adients si volem a ser ciutadans en un món radicalment democràtic. I quines son les solucions urgents i imprescindibles?: El passos són senzills, complexes per les sinergies que necessiten però fàcils d’entendre, és tan simple com seguir el procés com quan es fem una ferida sagnant, en primer lloc la desinfectem, estanyem la sang, li posem un apòsit per curar-la i si és profunda i ho requereix li posem punts de sutura i operem per restablir la situació. 1.- desinfecció: cessament immediat, en totes les institucions i a tots els nivells, de tots els càrrecs, siga per elecció, per designació, per promoció, que s’hagen vist implicats en casos de corrupció, sense perjudici d’iniciar procediments administratius i judicials per depurar tot tipus de responsabilitat. Què hi ha persones que no tenen lloc de treball on anar ja que s’han dedicat tota la vida a fer “carrera política”, doncs com els treballadors afectats pels eres a al llista de l’atur. Es urgent i imprescindible que ni un sol euro públic més, és a dir, de totes les ciutadanes i tots els ciutadans es malbarate. Ja n’hi ha prou. 2.- estanyem ferides: iniciar de forma urgent i en breu temps l’establiment d’una llei real de transparència i la reforma de la llei electoral per garantir la pluralitat democràtica, per garantir que totes les veus puguen tenir representació a les institucions, amb llistes obertes, on els candidats i candidates abans de formar part d’una llista hagen signat un compromís de transparència i lleialtat a la ciutadania, a la qual representa, i on les barreres electorals i el sistema d’hondt haja desaparegut, demanant opinió a la ciutadania amb processos de referèndum, de consulta sobre les reformes previstes. 3.- Posem apòsit i punts de sutura: Convocar als ciutadans a les urnes amb les noves normes per reiniciar el camí de la reforma calmada de tot allò que és precís. 3.- Operem: Exigir per part dels representants de la ciutadania en les institucions, diputades i diputats, regidores i regidors, aquestes mesures de forma immediata i ineludible, tots els dies en totes les sessions i si no s’adopten demanar el cessament del Govern. Què són minoria? Doncs que deixen els seus càrrecs però que no facen de comparsa més a un Govern que no fa cas de la ciutadania. Què podria passar? Què diria Europa davant una situació on totes les diputades, diputats, senadors i senadores de l’oposició, titulars i suplents, dimitiren dels seus càrrecs? Quina credibilitat tindria el Govern per continuar? Que governen sols si volen continuar fent-ho d’esquenes a la ciutadania. Si com Aristòtil somie amb l'esperança perquè estic desperta i sé que hi ha alternatives, són dràstiques són dures i són imprescindibles si de debò volem canviar les coses. Pura Peris. Els Verds del País Valencià.

LA REDUCCIÓ DE REGIDORS: EMPOBRIMENT DEMOCRÀTIC, per Javier Soria, publicat a L'Eliana 2000 gener 2013.

A l’estiu passat Rajoy va anunciar que anaven a plantejar canvis en la llei electoral per tal de reduir el nombre de regidors en les corporacions locals en un 30%. La mesura es llançava dins d’un paquet de propostes per reduir el décifit públic. Dues coses cridaren molt l’atenció d’aquest anunci: una, es tractava d’una mesura que entraria en vigor per a les eleccions de 2015...., i dos de quina quantitat d’estalvi estaríem parlant?. En aquestes dates de començament d’any i amb els dos partits majoritaris en hores baixes, al PP li han vingut les presses per reprendre el tema i presentar al Parlament un projecte de Reforma de l’Administració local que inclouria aquesta reducció en el nombre de regidors per a les properes eleccions locals de 2015. La proposta, que compta amb el vist-i-plau de la FEMP, és ara suprimir un 21%, en compte d’un 30% el nombre de regidors. Sembla que l’acord amb el PSOE no està lluny, encara que en el partit socialista n’hi ha veus contràries a la proposta. Una rebaixa així suposaria a L’Eliana passar de 17 a 13 regidors, es fàcil extraure les conseqüències que tindria.... El mateix dóna un 30% que un 21%, una mesura d’aquest tipus suposa un greu empobriment democràtic per al nostres municipis. És una mesura que només afavoreix als dos partits majoritaris i que entrebanca moltíssim les possibilitats d’accedir a un ajuntament als partits minoritaris. És una manera de tancar portes, deixar fora veus crítiques i eliminar el control democràtic de la tasca de govern. I l’excusa de l’estalvi econòmic és un insult a la intel·ligència. Tothom sap que la immensa majoria de regidors només cobra dietes per la tasca que fa, i estem parlant d’un estalvi insignificant. Perquè no comencem per desfer-nos de les Diputacions?. Això si que suposaria un estalvi important per a les arques públiques. Veurem què passa finalment. Des d’Els Verds manifestem el nostre ferm rebuig davant una mesura que suposa un atac a la pluralitat i la qualitat de la nostra democràcia. Javier Soria. Els Verds de L’Eliana.