Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




divendres, 8 de febrer del 2013

INNUENDO OF LIFE, per Francisco Vicente Camps Ruiz. Joves Verds L’Eliana. publicat a L'Eliana 2000, febrer 2013

Vivim. Les nostres vides s'han trobat en una època de nombroses dificultats, que en el camí de l’ésser humà no són més que un altre obstacle que hem de superar. Ens trobem desorientats, els nostres ulls són incapaços d'enfocar el vertader problema, la nostra retina està afectada per la llum de la foguera... Avui en dia, podria escriure sobre els escandalosos temes com: els parats, els desnonaments, la manipulació de la cosa pública, la desorbitada pujada de les taxes universitàries i el deteriorament d'aquests estudis, el desmantellament del transport públic, les polítiques caracteritzades per la poca empatia que tenim amb l'ecosistema “del qual depenem”, la transcendència de les entitats bancàries, el bipartidisme, la por al vot, el conformisme que hi ha sobretot a la Comunitat Valenciana... Morim. No sé si en realitat l'essència de l’esser humà és la de ser un individu solitari, depredador... Pot ser, en el fons d'aquest, el reconeixement dels altres no siga la base de la seua vida...Possiblement, no està condicionat a ser un seguidor de la moral dels seus germans... Tal vegada, la seua vocació no és ni la del silenci ni tampoc la de ser els animals de potes fluixes dels quadres de Dalí... Naixem. Em pregunte per què el pardal no es posa a parlar i la dona o el home a piular; per què es denigra la imatge del llop per explicar la nostra conducta; quin va ser el moment en el qual el “pense aleshores existisc” ha caigut al “no pense aleshores triomfaré”; quin és el motiu pel qual ens dona por ser diferents, si des de la mitosi ja estem destinats a ser-ho; com és que ens costa tant que el terme lliure pensador no siga sols una irònica fantasia exemplificada per Zaratustra; tot açó serà degut a que any rere any empresonem als nostres pollets en centres estudiantils del 1984. Vivirem. La història demostra que hem canviat al pas dels segles, que en algun moment la vida no era l'escenari de cap llibre de Valle Inclán. Vostés han de tallar-se els fils; i no conformar-se amb això, obliguen al titellaire a que mire el Sol. Els camins transitats ja sabem fins on arriben i quant de pedregosos van deixant de ser, caminen. Naisquen per morir, però que no siga la mort el plaer buscat. Troben el plaer. Visquen.