La ciutadania ja no pot més, estem farts, tots som ciutadania i per això ens cal dir les coses tal com són i exigir que es facen. A més de l’estafa financera, social, ecològica i global a la que venim anomenant crisi hi ha una crisi, si més no, tan greu com aquesta que és la crisi institucional, el desengany de les ciutadanes i ciutadans en totes les institucions que democràticament ens representen.
Aquesta crisi ens perjudica greument a tots com ciutadans i no es pot consentir més. Clar que tinc esperança, per què? Doncs perquè les solucions a aquesta situació existeixen, evidentment són arriscades i impliquen un grau de conscienciació ètica del lloc que cadascú ocupa molt important però s’han de prendre les mesures adients si volem a ser ciutadans en un món radicalment democràtic.
I quines son les solucions urgents i imprescindibles?: El passos són senzills, complexes per les sinergies que necessiten però fàcils d’entendre, és tan simple com seguir el procés com quan es fem una ferida sagnant, en primer lloc la desinfectem, estanyem la sang, li posem un apòsit per curar-la i si és profunda i ho requereix li posem punts de sutura i operem per restablir la situació.
1.- desinfecció: cessament immediat, en totes les institucions i a tots els nivells, de tots els càrrecs, siga per elecció, per designació, per promoció, que s’hagen vist implicats en casos de corrupció, sense perjudici d’iniciar procediments administratius i judicials per depurar tot tipus de responsabilitat. Què hi ha persones que no tenen lloc de treball on anar ja que s’han dedicat tota la vida a fer “carrera política”, doncs com els treballadors afectats pels eres a al llista de l’atur. Es urgent i imprescindible que ni un sol euro públic més, és a dir, de totes les ciutadanes i tots els ciutadans es malbarate. Ja n’hi ha prou.
2.- estanyem ferides: iniciar de forma urgent i en breu temps l’establiment d’una llei real de transparència i la reforma de la llei electoral per garantir la pluralitat democràtica, per garantir que totes les veus puguen tenir representació a les institucions, amb llistes obertes, on els candidats i candidates abans de formar part d’una llista hagen signat un compromís de transparència i lleialtat a la ciutadania, a la qual representa, i on les barreres electorals i el sistema d’hondt haja desaparegut, demanant opinió a la ciutadania amb processos de referèndum, de consulta sobre les reformes previstes.
3.- Posem apòsit i punts de sutura: Convocar als ciutadans a les urnes amb les noves normes per reiniciar el camí de la reforma calmada de tot allò que és precís.
3.- Operem: Exigir per part dels representants de la ciutadania en les institucions, diputades i diputats, regidores i regidors, aquestes mesures de forma immediata i ineludible, tots els dies en totes les sessions i si no s’adopten demanar el cessament del Govern. Què són minoria? Doncs que deixen els seus càrrecs però que no facen de comparsa més a un Govern que no fa cas de la ciutadania. Què podria passar? Què diria Europa davant una situació on totes les diputades, diputats, senadors i senadores de l’oposició, titulars i suplents, dimitiren dels seus càrrecs? Quina credibilitat tindria el Govern per continuar? Que governen sols si volen continuar fent-ho d’esquenes a la ciutadania.
Si com Aristòtil somie amb l'esperança perquè estic desperta i sé que hi ha alternatives, són dràstiques són dures i són imprescindibles si de debò volem canviar les coses.
Pura Peris. Els Verds del País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada