A les eleccions municipals la Mesa de PV del partit verd amb major implantació al municipis valencians dóna llibertat a les assemblees locals per arribar a acords amb les forces progressistes per tal de fer avançar les polítiques ambientals als Ajuntaments i desbancar al PP de les alcaldies valencianes.
Aquestes són els dos acords en matèria electoral als que han arribat per unanimitat, després d'un intens debat, els portaveus de les diferents assemblees locals d'Els Verds del PV en la reunió de la Mesa de PV, màxim òrgan del partit, celebrada aquest matí de dissabte, 6 de novembre, a la localitat de Benirredrà (La Safor), població on Els Verds participen en el govern municipal amb un pacte amb el PSOE.
Després d'un informe extens de Toni Roderic i Joan Francesc Peris, President i Portaveu del partit respectivament, al voltant dels diferents contactes que han mantés amb el Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida, Els Verds del PV han decidit mantenir l'estratègia que havien acordat al seu Congrés d'Oriola d'intentar unificar les sigles verdes valencianes per tal d'oferir una opció unitària i monocolor, verda, a l'electorat valencià, després del fracassat intent de la coalició Compromís de 2007, en la que Els Verds del PV participaren.
Així, Els Verds del PV han acordat ultimar les negociacions, ja molt avançades, amb Els Verds Ecopacifistes, i presentar candidatures dels Verds a les eleccions autonòmiques, fent una crida al moviment ecologista valencià a sumar-se a elles.
A les eleccions municipals, davant de l'ascens del PP que senyalen les enquestes i la realitat diferent en cada localitat de la correlació de forces polítiques de l'esquerra, la Mesa de PV ha acordat que el partit recolzarà i donarà suport a qualsevol tipus de coalició o acord electoral que supose l'arribada als Ajuntaments de regidors verds i l'avanç de les polítiques ambientals als municipis valencians i, al mateix temps, ajuden a desbancar de les alcaldies valencianes al PP o impedir la seva arribada a algunes d'elles. Així, Els Verds apliquen el principi polític de l'ecologisme d'aplicar a cadascuna de les localitats la política electoral més escaient per a l'avanç social i ambiental.
Altre dels principals acords de la Mesa de PV d'Els Verds ha estat en demanar una reunió amb López Uralde i representants del Partit Verd Europeu per tal d'analitzar la fulla de ruta a aplicar al PV per tal d'aconseguir per a les properes eleccions generals llistes unitàries de tot l'espai verds i ecologista a les tres províncies valencianes.
No s'han oblidat Els Verds d'analitzar en la seva reunió la situació de la política valenciana i espanyola, reclamant més inversions en la xarxa ferroviària convencional valenciana, insistint en la urgència de l'àmpliació de la línia València-Gandia fins a Dénia, l'alliberament del peatge de l'AP-7 per a fer innecessàries les rondes previstes de la N.332 i N.340. També Els Verds han criticat el projecte de la Generalitat Valenciana de privatització de l'escola pública amb el programa de construcció i gestió dels nous centres per empreses privades, així com han exigit al Govern Central l'abandó del projecte de cementiri nuclear a ubicar a Zarra i al President Camps major contundència en el seu rebuig. Els Verds valoren molt negativament els retalls en la Conselleria de Medi Ambient, sobre tot, en els que afecten a la ja més que insuficient política forestal, que, segons consideren, afectarà en gran manera a la prevenció dels incendis forestals.
Els Verds no han oblidat la visita del Papa, i des del màxim respecte a la màxima autoritat de l'Ésglésia Catòlica i al seu dret de viatjar, han criticat durament que el govern de Zapatero retire el projecte de llei de llibertat religiosa justament ara i esperen del Papa que recorde en la seva visita que les agressions al medi ambient han estat declarades per ell pecat mortal.
dissabte, 6 de novembre del 2010
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Allò que no ens conten d'Educació
Les companyes i companys de la coordinadora anti-privatització de la sanitat pública ( http://www.casmadrid.org)ens adverteix: País Valencià: Educació privatitzarà la gestió d'escoles de nova construcció
I és que el model de privatització sanitària d'Alzira arriba a la gestió de l'ensenyament. Efectivament, la Conselleria d'Educació negocia des de fa tres anys amb les patronals dels centres privat-concertats la cessió de sòl a empreses privades per construir escoles i gestionar durant, almenys, 75 anys.
Passat aquest termini, el concert educatiu podria sortir a concurs públic. Una font de la Conselleria d'Educació va ser molt gràfica a l'hora de resumir la iniciativa del departament d'Alejandro Font de Mora: "És el model d'Alzira pur i dur". Això sí, precisa, les concessions només s'autoritzaran en aquelles zones on hi haja una demanda suficient de places escolars i es rebutjaran les peticions d'aquelles empreses que vulguen accedir als concerts amb una oferta elitista.
La Generalitat en lloc d'estudiar seriosament com donar els serveis públics de qualitat que ens pertoca està estudiant el model implantat fa set anys a Madrid per la presidenta de la comunitat Esperanza Aguirre. Un model que , pel que sembla, el PP inclourà en el programa electoral que presentarà a les eleccions autonòmiques de l'any vinent. I el gran partit de l'oposició és coneixedor d'aquesta situació, però esta fent alguna cosa.....?
De fet, La conselleria i la Federació de Centres d'Ensenyament de València (FECEVAL), la patronal que agrupa la majoria dels centres concertats no religiosos, aposten per posar en marxa el model a la ciutat de València i el Consistori valencià ja ha plantejat "una revisió del Pla d'Ordenació General Urbana (PGOU) per a requalificar sòl en dos barris: l'avinguda de França, que desemboca a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i Campanar.
Davant les dificultats financeres de la Generalitat i els seus problemes per obtenir crèdits, la Conselleria d'Educació pretén que siguen les empreses privades les que es facen càrrec de la construcció de les escoles. Però FECEVAL exigeix contrapartides per fer viable el projecte. Una d'elles, i no la menor, és tenir garantit per llei l'accés al sol. Una altra, que els centres es construeixen en aquelles zones on el risc econòmic siga mínim tenint en compte la demanda de places escolars.
Aquestes dues condicions són fonamentals però l'entrebanc que ha de salvar el Consell de Francesc Camps és poder garantir el sòl, el que confirma FECEVAL.Altra qüestió que preocupa a la patronal és que el concert siga "automàtic, des del primer moment en què el centre està ocupat". La llei preveu fins a cinc anys per homologar el centre i concedir-li el concert.
La patronal no està disposada a "invertir entre 3, 5 o 10 milions d'euros, segons les línies del centre a construir", sense tenir garanties oficials i legals que ingressarà per concert tots els conceptes (finançament de la nòmina del professorat i despeses de funcionament) des que s'inaugure. Negoci i més negoci... i l'interés general on és??
La patronal exigeix un "blindatge legal" que impedeixca que el procés de concert siga reversible, si canvia el color del Govern. "La garantia d'irreversibilitat és molt important, perquè estem parlant d'inversions fortes", matisa FECEVAL.
"Per evitar els problemes de Madrid amb grans empreses, aquí es faria amb empreses familiars i cooperatives". A Madrid, Esperanza Aguirre s'ha enfrontat a les denúncies de l'oposició en bloc per concertar amb grans empreses vinculades a la prelatura de l'Opus Dei, que per norma separa per sexes als alumnes de les alumnes, el que contravé la pròpia normativa estatal de concerts educatius.
Des Educació apunten que "no és incompatible amb Ciegsa, hi ha escoles públiques i caldrà seguir construint". No obstant això, el deute que arrossega l'empresa pública de construccions escolars éstè sent molt qüestionada, en set anys, Ciegsa ha construït 365 centres per valor de 1.782 euros, però el seu deute actual és de 3.000 milions.
Es així com volem que ens presten els serveis d'educació pública?, com volem que es gasten els diners dels nostres impostos? Arribarà la situació al nostre municipi??
diumenge, 10 d’octubre del 2010
10-10-10, dia internacional de solucions climàtiques
10-10-10 és una data de calendari irrepetible, per això em sembla especialment rellevant que s'haja triat aquesta data per exigir el canvi real en les polítiques actuals per evitar l'engreujament del nostre clima.
La crida a l'acció ve de la mà de 350.org i ha de ser una festa per celebrar el treball fet fins ara per combatre el canvi climàtic.
L'objectiu del dia no és solucionar el canvi climàtic amb només un projecte, sinó enviar un missatge polític clar: si els ciutadans i organitzacions sense representació política a les institucions podem posar-nos mans a l'obra fent petites accions, unint-nos a través de les xarxes socials en accions que es llancen a través de tot el planeta, participem en accions personals i cíviques, els polítics que ens governen també ho poden fer o sinó hauran de deixar pas a qui sí ho vol fer, i per això exigim: que es posen mans a l'obra amb la legislació i els tractats per tots plegats aconsseguir-ho.
Així doncs, feu la vostra, aci teniu alguns exemples:
- apunteu-vos a una volta ciclista.
- a l'hora de dutxar-vos, poseu un recipient per conservar l'aigua que cau per l'aixeta fins que estiga a la temperatura adequada. La podreu fer servir per altres coses. Es quedareu bocabadats de la quantitat d'aigua que es pot arribar a malbaratar de no fer-ho...
- canvieu les bombetes de llum per bombetes de baix consum.
Evidentment no es tracta de treballar un dia, sinó durant tots els dies de l'any exigint que els liders també ho facen o fent possible que ens lideren aquells que sí estan disposat a treballar de debó per canviar,
el futur és verd!! en les vostres mans està que hi haja futur!!
Pura Peris, portaveu local d'Els Verds.
Portaveu Internacional de Los verdes, confederació espanyola
dimecres, 22 de setembre del 2010
23 de setembre, concentració contra el cementeri nuclear a Zarra
Els Verds instem a a tota la ciutadania a la CONCENTRACIÓ el proper dijous 23 de setembre a les 19. 30 hores enfront de Delegació del Govern del carrer Colom núm. 60 de València, per a mostrar el nostre rebuig a la instal•lació del cementeri nuclear a Zarra i exigir al govern central que suspenga la construcció de l'MTC.
Els residus radioactius d'alta activitat són un producte inevitable de les centrals nuclears, porduits per una industria irrespoansable i sense preocupar-se per ells durant més de 50 anys. Són un producte molt perillós, pel seu elevat potencial radiotòxic i al seu alt nivell de radioactivitat, que persisteix durant centenars de milers d'anys.
D'altra banda Un MTC és una instal.lació molt perillosa. Els processos de manipulació i emmagatzematge dels elements de combustible nuclear que s'ubicarien a l'interior del cementiri impliquen riscos d'accident, a més de la contaminació radioactiva rutinària que es produiria, inclosa l'emissió de gasos radioactius a l'exterior.
Però es que a més, els residus anirien per les nostres vies de transport habitual, tren o carretera des de cadascuna de les centrals fins el cementeri, què volem??
exposar a la ciutadania al risc d'escapament radioactiu en cas d'accident o sabotate??
Acudiu, digueu NO al cementeri Nuclear!!
diumenge, 12 de setembre del 2010
PROPOSTES VERDES
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem Els Verds, que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis, però repartint-los entre tothom, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades. No és qüestió de confiar en el fals “desenvolupament sostenible” sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es reduesca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.
Davant la crisi dels valors i de les propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat.
Per això, Els Verds del PV proposem i presentaríem a tota la societat valenciana, com a mesures urgents d’un nou govern valencià sorgit de les eleccions anticipades que s’haurien de celebrar abans del mes de desembre, les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per a començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim:
10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI
AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1a) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores:
Si hi ha més atur, no queda més remei que repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació.
Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i, de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
Al mateix temps, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors d’innovació i d'investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més ecoeficients.
2a) Reforma fiscal i creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
És hora d’una reforma fiscal per a què paguen els especuladors, la banca, les SICAV i les grans fortunes molt més del que ara paguen. És l’hora de lluitar contra l’economia submergida i els diners negres, la contractació il•legal, però també d’ajudar les empreses productives, les PIMES, els agricultors i les cooperatives per a què puguen mantener les seues plantilles, augmentar la contractació i innovar des de l’ecoeficiència els seus processos productius.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dóna la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i treballadores, agricultors i agricultores, representants d'autònoms d'autònomes i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida digna als treballadors i treballadores i als agricultors i agricultores professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament.
Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per a aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als valencians i valencianes, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País. La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic.
4a) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses; mesures reals de suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus sistemes de producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantesca la protecció dels valors naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establesca uns índex obligatoris de Sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territori valencià.
6a) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7a) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la contaminació atmosfèrica i fer possible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents–Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8a) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en les grans àrees urbanes de Castelló–Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola, potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva–Alcoi, València–Gandia, Alacant–Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia. Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’ús privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de Transport Públic.
9a) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fàbriques de ciment o semblants.
10a) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per a ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització de la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
Davant la crisi dels valors i de les propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat.
Per això, Els Verds del PV proposem i presentaríem a tota la societat valenciana, com a mesures urgents d’un nou govern valencià sorgit de les eleccions anticipades que s’haurien de celebrar abans del mes de desembre, les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per a començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim:
10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI
AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1a) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores:
Si hi ha més atur, no queda més remei que repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació.
Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i, de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
Al mateix temps, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors d’innovació i d'investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més ecoeficients.
2a) Reforma fiscal i creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
És hora d’una reforma fiscal per a què paguen els especuladors, la banca, les SICAV i les grans fortunes molt més del que ara paguen. És l’hora de lluitar contra l’economia submergida i els diners negres, la contractació il•legal, però també d’ajudar les empreses productives, les PIMES, els agricultors i les cooperatives per a què puguen mantener les seues plantilles, augmentar la contractació i innovar des de l’ecoeficiència els seus processos productius.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dóna la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i treballadores, agricultors i agricultores, representants d'autònoms d'autònomes i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida digna als treballadors i treballadores i als agricultors i agricultores professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament.
Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per a aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als valencians i valencianes, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País. La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic.
4a) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses; mesures reals de suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus sistemes de producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantesca la protecció dels valors naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establesca uns índex obligatoris de Sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territori valencià.
6a) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7a) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la contaminació atmosfèrica i fer possible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents–Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8a) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en les grans àrees urbanes de Castelló–Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola, potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva–Alcoi, València–Gandia, Alacant–Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia. Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’ús privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de Transport Públic.
9a) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fàbriques de ciment o semblants.
10a) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per a ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització de la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
EIXIM DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECOMOMIA ECOLÒGICA!
LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE HA DE DONAR PAS A ELECCIONS GENERALS I AUTONÒMIQUES ANTICIPADES I A UNA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA, SOCIAL I ECOLÒGICA.
L‘actual crisi global del capitalisme està posant en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre la immensa majoria veu deteriorades les seues condicions de vida. Ara s’ha demostrat que no tot augment del PIB portava a cap seguretat en les condicions de vida i cobra nou valor el concepte de decreixement controlat que hem apuntat des de l’ecologisme polític.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida han trontollat. Podríem dir que el neoliberalisme està morint d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del “tot val per a fer-se ric” ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació financera i urbanística ha rebentat.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No és just que la pretesa solució a la crisi que ha donat el govern del PSOE del senyor Zapatero siga al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador, justament els responsables de la crisi, i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics. La reforma laboral en marxa que implica un comiat més barat i fàcil, consolida la temporalitat en la contractació, qüestiona elements bàsics en la negociació sindical... El retalls de les pensions, l’ampiació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels empleats públics, tot plegat, suposa un dur ajust per al conjunt de treballadors i treballadores, per a la gent gran, per a la immensa majoria de la ciutadania sense que el govern, ni molt menys el principal partit de l’oposició, el PP, anuncien cap mesura de canvi real de la política econòmica que supose un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controle als sectors especulatius.
No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi és molt dura per als col•lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món del treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no serà l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible.
LA CRISI AMBIENTAL
Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior legislatura amb Els Verds, de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni ha fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear. Al contrari, es previsible que el PSOE i el PP pacten l’augment de l’energia nuclear a Espanya, la prorroga del funcionament de les centrals nuclears seguint els passos dels dirigents neoliberals alemanys també en política energètica.
D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
CANVI DE MODEL
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economia més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable que les direccions del PSOE i del PP estan oferint a la ciutadania, ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció.
Ni Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que els venia de cara, ni feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. De fet, Solbes i Rato, han estat Ministres d’Economia i d'Hisenda, perfectament intercanviables. Al contrari, els dos partits presenten ara la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantenir l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
LA VAGA GENERAL
Per això, i per la seua incapacitat ideològica demostrada de proposar noves línies d’actuació urgent que realment canvien l’economia real per a donar unes solucions favorables per a la majoria de la societat i garants d’un futur més equilibrat i solidari, Els Verds del PV pensem que la vaga del 29 de setembre convocada per les centrals sindicals no solament ha de ser contra la reforma laboral i els retalls socials, sinó que s’ha de convertir en un clam de tota la ciutadania per a reclamar una nova política econòmica, social i ecològica a Espanya i al País Valencià.
Una nova política i nous polítics que reformen no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, per a què s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i per a què la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
La vaga general del 29 de setembre no ha de convocar solament els treballadors i treballadores i les persones aturades, sinó a tots els sectors de la societat maltractats pel neoliberalisme internacional: agricultors, autònoms, cooperativistes, empresaris de xicotetes i mitjanes empreses, estudiants, pensionistes i totes aquelles persones que no tenen res a veure amb els grans accionistes, la banca i els sectors especulatius financers.
La vaga general del 29 de setembre ha de reclamar el dret a decidir per a la ciutadania, que amb unes eleccions generals i autonòmiques anticipades puga prendre la millor opció per a donar un gir estratègic a l’economia i la política espanyola i valenciana.
Ni un dia més d'un govern del PSOE que s’ha posat en mans del neoliberalisme més descarat, ni un dia més d'un govern del senyor Camps, del PP, farcit de causes judicials per corrupció, des de Castelló fins a Orihuela i Torrevieja.
És urgent, per a què la democràcia siga real, la dissolució de les Corts Valencianes i, també, del Congrés dels Diputats, i la convocatòria d’eleccions anticipades per a què siga la ciutadania qui puga escollir de manera democràtica entre els diferents programes anticrisi que puguen oferir les diferents alternatives polítiques que existeixen en la societat.
Per això, Els Verds del PV, davant de la convocatòria de vaga general del 29 de setembre, no solament li donem un suport actiu, sinó que pensem que cal un escenari de debat polític general, per a que li puguen arribar a la ciutadania les diferents propostes per eixir de la crisi. Unes eleccions generals i autonòmiques anticipades permetrien el contrast d’idees i propostes de tot el ventall polític i li donarien als nous governants el suport suficient per a afrontar l’eixida de l’actual crisis des de la força dels vots de la ciutadania.
L‘actual crisi global del capitalisme està posant en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre la immensa majoria veu deteriorades les seues condicions de vida. Ara s’ha demostrat que no tot augment del PIB portava a cap seguretat en les condicions de vida i cobra nou valor el concepte de decreixement controlat que hem apuntat des de l’ecologisme polític.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida han trontollat. Podríem dir que el neoliberalisme està morint d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del “tot val per a fer-se ric” ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació financera i urbanística ha rebentat.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No és just que la pretesa solució a la crisi que ha donat el govern del PSOE del senyor Zapatero siga al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador, justament els responsables de la crisi, i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics. La reforma laboral en marxa que implica un comiat més barat i fàcil, consolida la temporalitat en la contractació, qüestiona elements bàsics en la negociació sindical... El retalls de les pensions, l’ampiació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels empleats públics, tot plegat, suposa un dur ajust per al conjunt de treballadors i treballadores, per a la gent gran, per a la immensa majoria de la ciutadania sense que el govern, ni molt menys el principal partit de l’oposició, el PP, anuncien cap mesura de canvi real de la política econòmica que supose un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controle als sectors especulatius.
No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi és molt dura per als col•lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món del treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no serà l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible.
LA CRISI AMBIENTAL
Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior legislatura amb Els Verds, de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni ha fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear. Al contrari, es previsible que el PSOE i el PP pacten l’augment de l’energia nuclear a Espanya, la prorroga del funcionament de les centrals nuclears seguint els passos dels dirigents neoliberals alemanys també en política energètica.
D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
CANVI DE MODEL
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economia més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable que les direccions del PSOE i del PP estan oferint a la ciutadania, ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció.
Ni Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que els venia de cara, ni feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. De fet, Solbes i Rato, han estat Ministres d’Economia i d'Hisenda, perfectament intercanviables. Al contrari, els dos partits presenten ara la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantenir l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
LA VAGA GENERAL
Per això, i per la seua incapacitat ideològica demostrada de proposar noves línies d’actuació urgent que realment canvien l’economia real per a donar unes solucions favorables per a la majoria de la societat i garants d’un futur més equilibrat i solidari, Els Verds del PV pensem que la vaga del 29 de setembre convocada per les centrals sindicals no solament ha de ser contra la reforma laboral i els retalls socials, sinó que s’ha de convertir en un clam de tota la ciutadania per a reclamar una nova política econòmica, social i ecològica a Espanya i al País Valencià.
Una nova política i nous polítics que reformen no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, per a què s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i per a què la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
La vaga general del 29 de setembre no ha de convocar solament els treballadors i treballadores i les persones aturades, sinó a tots els sectors de la societat maltractats pel neoliberalisme internacional: agricultors, autònoms, cooperativistes, empresaris de xicotetes i mitjanes empreses, estudiants, pensionistes i totes aquelles persones que no tenen res a veure amb els grans accionistes, la banca i els sectors especulatius financers.
La vaga general del 29 de setembre ha de reclamar el dret a decidir per a la ciutadania, que amb unes eleccions generals i autonòmiques anticipades puga prendre la millor opció per a donar un gir estratègic a l’economia i la política espanyola i valenciana.
Ni un dia més d'un govern del PSOE que s’ha posat en mans del neoliberalisme més descarat, ni un dia més d'un govern del senyor Camps, del PP, farcit de causes judicials per corrupció, des de Castelló fins a Orihuela i Torrevieja.
És urgent, per a què la democràcia siga real, la dissolució de les Corts Valencianes i, també, del Congrés dels Diputats, i la convocatòria d’eleccions anticipades per a què siga la ciutadania qui puga escollir de manera democràtica entre els diferents programes anticrisi que puguen oferir les diferents alternatives polítiques que existeixen en la societat.
Per això, Els Verds del PV, davant de la convocatòria de vaga general del 29 de setembre, no solament li donem un suport actiu, sinó que pensem que cal un escenari de debat polític general, per a que li puguen arribar a la ciutadania les diferents propostes per eixir de la crisi. Unes eleccions generals i autonòmiques anticipades permetrien el contrast d’idees i propostes de tot el ventall polític i li donarien als nous governants el suport suficient per a afrontar l’eixida de l’actual crisis des de la força dels vots de la ciutadania.
diumenge, 22 d’agost del 2010
Un nou diputat verd i 9 senadors al Parlament Australià
Els resultats de les eleccions a Austràlia deixen un panorama molt obert amb un parlament sense majoria absoluta per primera vegada en 70 anys. A falta d'assignar els tres últims escons, la previsió és que els conservadors obtinguen 73 escons, els laboristes 72, els Verds 1 i els Independents, 4.
Al Senat, que a Austràlia té capacitat per tornar lleis a la Cambra Baixa i per tant un paper polític important, els 9 senadors verds d'un total de 76 són vitals per articular qualsevol tipus de majoria.
Queda doncs clar que els Independents i, sobretot, els Verds tindran molt a dir a l'hora de formar el nou govern. El seu ascens els ha consolidat clarament com la tercera força política del país i són vistos per molts electors com una opció puixant i honesta que representa altres valors en la política, enfront dels partits tradicionals, el conservador-liberal i els socialdemòcrates que cada vegada mostren menys diferències entre si.
Com deia Petra Kelly, si hi ha futur aquest només pot ser verd.
I d'aci poc, el Brasil, amb Marina Silva ...
Els Verds ens congratulem de l'èxit obtingut per Els Verds Australians, a aconseguir un escó al Parlament (el primer de la història) i nou escons al Senat.
Pura Peris. Portaveu Internacional
Els Verds, Confederació.
dijous, 12 d’agost del 2010
avui comença l'Any Internacional de la Juventut
En 1999 una resolució de l'ONU marcava al calendari el 12 d'agost com el "dia internacional de la juventut". Deu anys després en 2009 una altra resolució fixava la data del 12 d'agost de 2010 com el primer dia de l'Any Internacional de la Juventutm any farcit d'actes per tal de fomentar la participació activa de la juventut.
L'Any internacional ha quedat inaugurat oficialment avui amb una crida clara a la inversió en l'idealisme i la creativitat dels joves per construir l'economia del futur. Crida a la que des d'aci es sumem amb tota la nostra força, desitjant que de debó els joves puguen tenir un futur millor dels que s'atisba..,la crisi els afecta especialment, el planeta estem desfent-lo...
Segons l'OIT, dels 620 milions d'joves econòmicament actius en el món entre 15 i 24 anys, 81 milions estaven aturats el nombre més alt de la història i això era a dades de 2009, imagineu ara.
És la nostra responsabilitat i el nostre deure aconseguir que la juventut participe activament i tinga possibilitats reals de desenvolupar-se, de dir la seua, de millorar la nostra societat.
El nou contracte verd així ho creu i marca les vier per fer-ho possible i ens alegra especialment que inclús així ho pense també el propi Secretari General de l'ONU que ha afirmat en l'acte inaugural que "Els governs han d'adoptar mesures concretes per fer front a aquesta situació, fins i tot a través de la creació dels anomenats llocs de treball verds".
Estem convençuts de que molts joves estan compromesos amb un estil de vida sostenible, compren en botigues de comerç responsable i advoquen per comportaments respectuós amb el medi ambient.
Necessitem la vostra energia per tal de garantir el canvi, volem treballar amb vosaltres.
Feliç Aniversari!!!
En setembre tindrem ocasió de celebrar-ho junts!!!!
Pura Peris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)