Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




diumenge, 12 de setembre del 2010

EIXIM DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECOMOMIA ECOLÒGICA!

LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE HA DE DONAR PAS A ELECCIONS GENERALS I AUTONÒMIQUES ANTICIPADES I A UNA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA, SOCIAL I ECOLÒGICA.
L‘actual crisi global del capitalisme està posant en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre la immensa majoria veu deteriorades les seues condicions de vida. Ara s’ha demostrat que no tot augment del PIB portava a cap seguretat en les condicions de vida i cobra nou valor el concepte de decreixement controlat que hem apuntat des de l’ecologisme polític.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida han trontollat. Podríem dir que el neoliberalisme està morint d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del “tot val per a fer-se ric” ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació financera i urbanística ha rebentat.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No és just que la pretesa solució a la crisi que ha donat el govern del PSOE del senyor Zapatero siga al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador, justament els responsables de la crisi, i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics. La reforma laboral en marxa que implica un comiat més barat i fàcil, consolida la temporalitat en la contractació, qüestiona elements bàsics en la negociació sindical... El retalls de les pensions, l’ampiació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels empleats públics, tot plegat, suposa un dur ajust per al conjunt de treballadors i treballadores, per a la gent gran, per a la immensa majoria de la ciutadania sense que el govern, ni molt menys el principal partit de l’oposició, el PP, anuncien cap mesura de canvi real de la política econòmica que supose un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controle als sectors especulatius.
No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi és molt dura per als col•lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món del treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no serà l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible.
LA CRISI AMBIENTAL
Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior legislatura amb Els Verds, de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni ha fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear. Al contrari, es previsible que el PSOE i el PP pacten l’augment de l’energia nuclear a Espanya, la prorroga del funcionament de les centrals nuclears seguint els passos dels dirigents neoliberals alemanys també en política energètica.
D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
CANVI DE MODEL
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economia més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable que les direccions del PSOE i del PP estan oferint a la ciutadania, ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció.
Ni Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que els venia de cara, ni feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. De fet, Solbes i Rato, han estat Ministres d’Economia i d'Hisenda, perfectament intercanviables. Al contrari, els dos partits presenten ara la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantenir l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
LA VAGA GENERAL
Per això, i per la seua incapacitat ideològica demostrada de proposar noves línies d’actuació urgent que realment canvien l’economia real per a donar unes solucions favorables per a la majoria de la societat i garants d’un futur més equilibrat i solidari, Els Verds del PV pensem que la vaga del 29 de setembre convocada per les centrals sindicals no solament ha de ser contra la reforma laboral i els retalls socials, sinó que s’ha de convertir en un clam de tota la ciutadania per a reclamar una nova política econòmica, social i ecològica a Espanya i al País Valencià.
Una nova política i nous polítics que reformen no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, per a què s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i per a què la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
La vaga general del 29 de setembre no ha de convocar solament els treballadors i treballadores i les persones aturades, sinó a tots els sectors de la societat maltractats pel neoliberalisme internacional: agricultors, autònoms, cooperativistes, empresaris de xicotetes i mitjanes empreses, estudiants, pensionistes i totes aquelles persones que no tenen res a veure amb els grans accionistes, la banca i els sectors especulatius financers.
La vaga general del 29 de setembre ha de reclamar el dret a decidir per a la ciutadania, que amb unes eleccions generals i autonòmiques anticipades puga prendre la millor opció per a donar un gir estratègic a l’economia i la política espanyola i valenciana.
Ni un dia més d'un govern del PSOE que s’ha posat en mans del neoliberalisme més descarat, ni un dia més d'un govern del senyor Camps, del PP, farcit de causes judicials per corrupció, des de Castelló fins a Orihuela i Torrevieja.
És urgent, per a què la democràcia siga real, la dissolució de les Corts Valencianes i, també, del Congrés dels Diputats, i la convocatòria d’eleccions anticipades per a què siga la ciutadania qui puga escollir de manera democràtica entre els diferents programes anticrisi que puguen oferir les diferents alternatives polítiques que existeixen en la societat.
Per això, Els Verds del PV, davant de la convocatòria de vaga general del 29 de setembre, no solament li donem un suport actiu, sinó que pensem que cal un escenari de debat polític general, per a que li puguen arribar a la ciutadania les diferents propostes per eixir de la crisi. Unes eleccions generals i autonòmiques anticipades permetrien el contrast d’idees i propostes de tot el ventall polític i li donarien als nous governants el suport suficient per a afrontar l’eixida de l’actual crisis des de la força dels vots de la ciutadania.