Com és sabut es va triar el 29 de novembre com Dia Internacional per la importància d'aquesta data per al poble palestí. Sí, aquest mateix dia l'any 1947, l'Assemblea de l’ONU va aprovar la resolució 181 (II), posteriorment coneguda com la resolució sobre la partició. En ella es va disposar la creació d'un "Estat jueu" i un "Estat àrab", a Palestina, amb Jerusalem com a corpus separatum regit per un règim internacional especial. Dels dos estats previstos en aquesta resolució només s'ha creat un: Israel.
Des d’aleshores cada any, el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, serveix per verificar que continuem sense Estat palestí i per considerar la situació dels palestins i què més podríem fer per aconseguir la pau.
Semblava que després dels Acords de setembre de 2010 les coses podrien anar canviant però malgrat els primers passos donats per l'Autoritat Palestina creant institucions i prestant serveis públics, la moratòria sobre assentaments acordada ha expira. Es van començar a construir centenars de noves unitats a la Ribera Occidental i es van aprovar nous assentaments a Jerusalem Oriental. Això va comprometre seriosament la credibilitat del procés polític. Israel ha de complir amb les seves responsabilitats de congelar les activitats d'assentament.
Sens dubte queda molt per fer més, tant palestins com israelians miren amb poques esperances el procés, però serà necessari que Palestina arribe a adquirir la condició d'Estat, mentre lluita contra els atacs terroristes i contra la incitació i per la seua banda, Israel, és la seva obligació, ha de començar a desmantellar les mesures d'ocupació, en particular pel que fa a la circulació, l'accés i la seguretat.
I com no, no podem oblidar la situació a Gaza. Hem d’exigir la plena aplicació de la resolució 1860 del Consell de Seguretat. Israel ha de permetre una major reconstrucció civil, la lliure circulació de les persones i l'exportació de mercaderies, i facilitar la ràpida execució dels projectes. Han de cessar els trets de coets des de Gaza.
També la comunitat internacional ha d'estar disposada a assumir les seves pròpies responsabilitats pel que fa a la pau per aixó li exigim que treballe seriosament per aconseguir l’any vinent, sense més prorrogues per fi una pau justa i duradora a l'Orient Mitjà sobre la base de les resolucions 242, 338, 1397, 1515 i 1850 del Consell de Seguretat, els acords anteriors, el marc de Madrid , el Full de ruta i la Iniciativa de Pau àrab.
Pura Peris, Els Verds del País Valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada