Any rere any, es reunim al voltant del 25 de Novembre per recordar que és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Frases com “No al Maltractament”, “Tolerància Zero” “Cap a la igualtat”, “Cap maltractador al carrer” “No més agressions” “el masclisme mata” són cada vegada més assumides per la societat però, així i tot, des del mes de gener de 2012 fins avui es poden contabilitzar a la premsa 72 noticies relacionades amb dones mortes, sense comptar aquelles que parlen de menors que també són víctimes callades d’aquesta violència. Malauradament sembla que la societat resta immune a aquesta situació de violència masclista, situació que s’agreuja en situacions de crisi global com la que estem patint.
En dies com el d’avui totes i tots manifestem la nostra completa repulsa a contra tot tipus de violència masclista, manifestació brutal de la desigualtat entre homes i dones i demanem als poders públics l’augment de les mesures econòmiques de subsistència digna perquè s’impedisca la tornada de la dona amb el maltractador com a única eixida a la supervivència familiar, així com la contínua avaluació de les causes. Amb l’actual situació de crisi econòmica es pot veure revifada la violència a causa de situacions greus e insuportables de patiment familiar davant la manca de treball i, per tant, de recursos bàsics.
No és suficient en fer campanyes amb famosos per dir que hi ha sortida a esta xacra social. Hi ha que prendre mesures reales i efectives. No podem tolerar que qui ens governa tracte d’enganyar-nos amb videos institucionals cridaners com el que llança enguany la Ministra de de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ministra que promet una xarxa de cases d’acollida, quan el seu partit el PP, està tancant-les en les diferents autonomies on governa. Quan des de les pròpies institucions es ninguneja la violència contra les dones, permetent que personatges que fan apologia contra les dones, continúen en els seus càrrecs, com si amb un “Ho sent, no ho tornaré a fer” fora suficient, no és d’estranayar que que la societat estiga anestesiada davant cada nova agressió, cada nova víctima.
Però, què podem esperar d’un govern que retalla en igualtat, que acaba de rebaixar un milió d’euros en els pressupostos per a l’assistència a les víctimes? Com tenen la poca vergonya de dir què estan compromessos amb la igualtat???
Hem d’anar més enllà, hem d’aconseguir un canvi d’aquest model capitalista i patriarcal per un model social on manen la justícia i la igualtat i sols ho podem aconseguir si eduquem en igualtat. Si les mesures socials o judicials arriben quan la violència ja s’ha produït, estem fallant al conjunt de la societat.
Resulta imprescindible per aconseguir viure en igualtat, i ser una societat justa i lliure, educar coneguent i reconeguent la diferència, respectant-nos els uns als altres, formant en valors i trent el millor de les persones amb total independència del sexe. I ho hem de fer el més prompte possible, hi ha que incorporar a les escoles des de ben menuts eixe respecte i hem de saber també formar als adults perquè ajuden als menors. La violència contra les dones continua augmentant no sols en els casos de gent adulta, sinó també entre joves .
Segons els estudis el 33% dels casos de violència de génere afecta a les més joves i el que és més esgarrifós ha augmentat en un 25% els casos de violència sobre les més joves respecte de l’any anterior. Aquesta situació és una violència invisible, silenciosa, terrible. Invisibilitat que donats els nous models de relació entre joves, xarxes socials, tuentis, twitters, etc, és molt difícil de detectar i de reconéixer per qui està patint-la i que augmentarà exponencialment si no posem els mitjans necessaris i ajudem a les nostres joves a saber reconeixer quan estàn davant d’una situació de violència.
Per aixó és absolutament necessari educar en igualtat, és imprescindible la prevenció, que els nostres xiquets i xiquetes aprenguen que la igualtat no és un tema de dones, sinó de tothom, que aprenguen que sense igualtat no es pot parlar d’una societat justa ni democràtica.
Qui pot garantir aquesta educació per a tots i totes sense distinció, sense discursos moralins ni consignes que no siguen les de la raó, la dels valors que impregna el nostre Dret? Sols l’ensenyament públic que no te cap ideari moral més enllà dels valors constitucionals.
És per aixó que els retalls en educació, perpetúa els esteriotips, els rols femení i masculí, En efecte, l’ofegament que està patint l’ensenyament públic és un entrebanc més a l’educació en igualtat, a la consecució d’una societat radicalment democràtica, justa, igualitària i inclusiva, societat per la que venim lluitant i seguirem fent-ho fins que ho aconseguim les dones i homes dels Verds del País Valencià
El masclisme mata,
No a la violència masclista! Sí a la co-edució SÍ a l’educació en igualtat!
Pura Peris,
Responsable de Relacions Institucionals.
Els Verds del País Valencià.
publicat el passat 23 de novembre a http://cronicadigital-opinion3.blogspot.com.es/2012/11/25-de-novembre-de-2012-la-co-educacio.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada