De rebaixes fiscals i altres històries…..per Pura Peris, publicat a l'Eliana 2000 octubre 2014

En un article passat ja parlàvem de les modificacions tributàries que plantejava el Ministre Montoro. Ara li toca a la Generalitat valenciana. Vaja per davant que tota rebaixa fiscal implica automàticament una menor obtenció d’ingressos per complir de forma efectiva amb les obligacions assumides i per tant no poder fer front al compliment de prestació de serveis bàsics en la nostra Comunitat. En segon lloc hem de deixar clar que les mesures que s’anuncien pel Sr. Fabra són, o bé mesures que obligatòriament tenien que prendre o mesures que van a repercutir en pocs llars valencians. Així veiem les rebaixes en els tipus de l’IRPF, que semblen importants però que en realitat van a suposar molt poca repercussió en la butxaca, per exemple, un persona que obtinga un ingressos d’uns 31.000 euros a l’any amb dos fills, notarà una rebaixa en el pagament de l’impost anual de 98€!! O la devolució del cèntim sanitari, l’impost que es repercutia cada vegada que es comprava combustible. Aquesta no és una mesura voluntàriament decidida si no la conseqüència necessària del compliment de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que va declarar contrari al Dret comunitari aquest impost i que suposa que l’Estat espanyol haja de tornar un total de 2 mil milions d’euros. El mateix ocorre amb la modificació de l’impost sobre successions que elimina el requisit de residència quan s’hereta o se rep per donació un immoble i que va a suposar un menor ingrés d’un 8 milions d’euros, conseqüència d’una altra sentencia del Tribunal Europeu.... Com si en moments de crisi la rebaixa d’impostos fos la solució màgica.... Ja podran imaginar d’on trauran els diners per fer front a aquestes devolucions, més retallades en serveis bàsics! Menys demagògia amb els números i més responsabilitat en la gestió dels diners de tots! Ja n’hi ha prou!! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

LA MANIFESTACIÓ DEL 9 D’OCTUBRE RECLAMA UN CANVI AL PAÍS VALENCIÀ

Avui s’ha presentat en roda de premsa, celebrada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, la manifestació que tindrà lloc el proper dijous 9 d’Octubre a la ciutat de València, i que eixirà a les 18h de la plaça de Sant Agustí. El lema de la manifestació d’enguany és ben explícit: “Fem possible el canvi al País Valencià”. Els convocants valoren que s’està produint un canvi de cicle social i polític, marcat per l’esgotament de l’actual Govern valencià i, sobretot, per la creixent reacció ciutadana a l’escenari de corrupció, autoritarisme, polítiques antisocials i agressions a la llengua i la cultura protagonitzades pel Govern del president Fabra. Som davant de la fi del bipartidisme i de les majories absolutes, i davant de l’afirmació d’un associacionisme actiu que no està disposat a continuar suportant persecucions polítiques i ofecs econòmics i de l’empoderament d’una ciutadania que denuncia la democràcia de baixa qualitat que patim. Entitats, sindicats i partits afirmem la necessitat de la política i neguem la generalització del desprestigi d’aquesta que tant interessa a una dreta corrupta, autoritària i esgotada que no sap com evitar la seua eixida d’unes institucions que ha utilitzat de manera partidista. Tots no són iguals. Per això, fem una crida a la participació i a la il·lusió, perquè són valors progressistes que ens volen negar: aquella dreta agònica ens voldria passius i desanimats, perquè eixa és l’única via que els queda per a continuar servint-se del poder enlloc de servir als ciutadans. I en eixe canvi que li cal al País Valencià avui hem de posar un accent especial en la necessitat de mitjans públics de comunicació en llengua pròpia. El Govern valencià que patim primer va tancar TV3, després Catalunya Ràdio i finalment RTVV. Però 90.000 valencians han firmat una Iniciativa Legislativa Popular que ara és a les Corts i que demana una nova ràdio i televisió públiques i en valencià, la qual a més podria ser la base per a fer efectiva la reciprocitat amb TV3 i Catalunya Ràdio. Els valencians no podem ser menys que qualsevol comunitat autònoma espanyola. El Govern valencià ens maltracta quan ens deixa sense mitjans públics en la nostra llengua. Per tot això, la Comissió 9 d’Octubre ha convidat el president del Comité d’Empresa de RTVV, Vicent Mifsud, a llegir el manifest de la diada en finalitzar la manifestació. Serà la nostra manera de celebrar el 25è aniversari de RTVV, Foto adjunta: representants de la Comissio 9 d’Octubre (d’esquerra a dreta): Maria Josep Ortega, coordinadora de polítiques sectorials de Compromís Fran Ferri, diputat per Compromís Adel Francés, d’Intersindical Valenciana Pilar Navarro, d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Laura Peris, secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) Vicent Moreno, president de la Federació d’Escola Valenciana Pura Peris, d’Els Verds del País Valencià Ignacio Blanco, diputat d’Esquerra Unida (EUPV) Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) Anna Oliver, de Solidaritat per la Independència (SI)

América Llatina i Europa: la cara i la creu, per Javier Soria, l'Eliana 2000 setembre 2014.

A propòsit de la darrera crisi ministerial a França, amb la depuració dels ministres bel·ligerants amb la més pura ortodòxia neoliberal, voldria fer una reflexió al voltant dels canvis polítics que s’estan produint en diversos països llatinoamericans en contrast amb el que està passant a la vella Europa. A Europa estem assistint impassibles a una onada de pensament únic, a un seguidisme de polítiques neoliberals ortodoxes, per part de tots el governs que està carregant-se a passes agegantades totes les conquestes socials de l’estat del benestar i la cohesió social, que tantes dècades havia costat d’aconseguir. En canvi, a América Llatina estem assistint a una sèrie d’experiències polítiques molt interessants que estan produint canvis molt importants i profundes millores en la qualitat de vida d’aquestes societats. És el cas de l’Uruguai de Pepe Múgica de l’Equador de Correa o, el cas més recent el Xile de Bachelet. Son tres exemples, diferents però tots tres il·lusionant, de com és possible dur a terme altres polítiques. Es tracta de governar pensant en els ciutadans i en el seu benestar i no pensant en desenvolupar polítiques que només beneficien a un1% de la població i als poders financers mundials. Potser siga ja hora de despertar i dir als nostres governants valencians, espanyols i europeus que ja està bé de continuar amb unes polítiques que no han fet més que empobrir a amples capes socials i incrementar les desigualtats socials, que necessitem al Govern polítics valents capaços de dur endavant altres polítiques dissenyades per a millorar les condicions de vida dels ciutadans valencians, espanyols i europeus. Javier Soria (Els Verds de L’Eliana)

Los Verdes exigen la revisión inmediata de la vasija del reactor de la central nuclear de Cofrentes

El portavoz de Los Verdes, Joan Francesc Peris, ha exigido al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) que obligue a la revisión inmediata de la vasija del reactor de la Central Nuclear de Cofrentes. “Los Verdes no entendemos como el CSN aún no ha ordenado la revisión de la vasija del reactor de la Central Nuclear de Cofrentes, en pleno funcionamiento, y que es como la vasija de Garoña, parada desde hace dos años, a la que sí que se le pide la revisión” -ha dicho el portavoz ecologista. Las vasijas de los reactores de las centrales nucleares de Garoña y Cofrentes fueron fabricados por la misma empresa holandesa que suministró otras 20 de similares características y podrían tener defectos de fabricación como los encontrados por la Agencia Federal Belga de Seguridad Nuclear en dos reactores con fisuras en el acero de sus vasijas que le ha llevado a ordenar el cierre de ambos reactores. “El principio de precaución se ha de aplicar en estos casos con mucho más rigor teniendo en cuenta la peligrosidad de la contaminación radioactiva y, si la Agencia Belga de Seguridad Nuclear ha advertido a España de los graves problemas detectados en dos reactores en Bélgica con materiales servidos por la misma empresa a los de las centrales de Cofrentes y Garoña, la revisión es obligada y urgente, no sólo en Garoña, sino, más si cabe, en Cofrentes que es la central que está en pleno rendimiento y donde un accidente nuclear podría tener consecuencias imprevisibles” -ha dicho Peris. Los Verdes exigimos al CSN que revise urgentemente la vasija del reactor de la CN de Cofrentes y, si detecta los mismos problemas y fisuras que los encontrados en los reactores belgas, ordene la paralización inmediata de su actividad. “Nunca se debería haber autorizado la prórroga de la central nuclear de Cofrentes. Más de 30 años és una edad más que peligrosa para el funcionamiento de una central nuclear” -ha finalizado en sus declaraciones el Portavoz de Los Verdes· Els Verds · Berdeak · Os Verdes ·

EL OBJETIVO DE LA POLITICA: “EL BIENESTAR DEL PUEBLO”, por Vicente Gascón, publicado en l'Eliana 2000, agosto 2014.

La gente se suicida y nadie se entera, la gente muere por no poder hacer uso de los recursos sanitarios o por falta de recursos económicos. Gracias a nuestro endeudamiento y los embargos, la banca va bien. La privatizaciones de empresas y patrimonio público (para los amiguetes), robar con impuestos a las clases medias y bajas. La reducción de inversión en ciencia, sanidad, educación y servicios sociales, encarecimiento de los estudios, … ¡España va bien! Va bien,… porque se ha recuperado la especulación; porque los ricos son más ricos, porque los defraudadores se sienten intocables; porque puede reprimir la protesta ciudadana; porque la gente se siente más ofendida por perder un partido que por quedarse sin empleo; porque nuestros políticos sienten fortalecida su economía y garantizados magníficos empleos cuando se retiran. Y aún dicen que es un derroche mantener a desempleados y pensionistas, que es un abuso tener medicamentos gratis, que el encarecimiento de los estudios es para que estudien los que realmente “valen” (o pueden); que se escojan estudios y profesiones que sean útiles para “el sistema”. Que se ha de facilitar el despido para fomentar el empleo (o la esclavitud). Sin embargo, la gran mayoría permanece impasible, ni tan siquiera cuestionan la sucesión de evidentes mentiras, ni tan siquiera se asombran de las descomunales estafas de la codicia de quienes les dirigen. Y siguen votándoles, siguen afiliándose esperando que les llegue el reparto de la tarta, y cuando no les llega, se ofenden y se los cargan. ¿Por qué los votantes conservadores no castigan las malas acciones de sus políticos? ¿Por qué se tragan todo lo que hacen aunque vayan contra sus valores?. Es preciso que a los políticos no se les olvide que se les ha elegido para que su pueblo viva en las mejores condiciones y no para “forrarse”. Vicente Gascón, El Verds de L’Eliana

MANIFEST JUNTES PER PALESTINA, ENDERROQUEM L'APARTHEID

Aquest any 2014 ha estat declarat per les Nacions Unides com l'any Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, a més d'haver reconegut des de l'any 2012 a Palestina com a Estat observador, aquest nou marc obre per fi la via per acabar amb la impunitat amb la que cínicament l'Estat d'Israel cometia les seues il·legalitats. Per això, i per denunciar la neteja ètnica i l'apartheid que Israel perpetra contra la població palestina des de fa 66 anys (més propi dels detestables règims colonials del passat que de la democràcia moderna que Israel diu ser), nosaltres, col·lectius, assemblees, partits polítics, sindicats i persones individuals ens reunim per emprendre les accions necessàries per frenar la impunitat d'Israel. No podem romandre amb els braços plegatsmentre es violen sistemàticament els Drets Humans i les resolucions de les Nacions Unides. Així doncs, ens unim a la resta d'iniciatives internacionals que s'han iniciat per acabar definitivament amb la impunitat dels crims contra la humanitat que Israel comet des del 1948. Des de la crida a l'acció de la societat civil palestina per posar fi al projecte colonial, ja som milions de veus unides en el món, a més d'activistes, artistes, esportistes i intel·lectuals i dirigents. Aquest no és un problema de dretes o d'esquerres ni tampoc un problema religiós com s'ha tractat d'emmascarar. És un problema de injustícia i en aquest sentit totes les esglésies palestines es van unir també per demanar la fi de l'ocupació amb el document Kairos-Palestina igual que va succeir amb Kairos-Sud-àfrica unint a les esglésies del món per acabar amb l'apartheid. I centenars de milers de jueus es declaren antisionistes i defensors dels drets dels palestins. Tots estem units incondicionalment amb els palestins, amb les palestines, i amb la justícia. Per tot això, denunciem: • La manca d'informació sobre la situació de la població palestina, sotmesa a les injustícies de l'ocupació cada dia. • Les lamentables i dramàtiques condicions de vida dels 5 milions de palestins/es als campaments de refugiatsd/es en els territoris palestins ocupats, però també en altres països com Jordània, Líban, Egipte o Síria, on al campament de Yarmuk, al 2014, estan morint persones de fam. • El càstig col·lectiu d'Israel a la població palestina, sotmesa als bombardejos indiscriminats de l'aviació israeliana, els segrestos i les execucions, a més de permetre els abusos dels colons sobre la població ocupada. • Que aproximadament 11 milions de refugiats/des palestins/es tenen prohibit tornar a les seues terres i les seues cases simplement per ser no-jueus/ves. • Que la població palestina tant dels territoris ocupats com a Israel pateix un règim d'apartheid despietat i racista, administrat i regulat des del parlament israelià que dicta on poden viure i on no. • Que les colònies són il·legals en els territoris palestins, a més del seu caràcter discriminatori per només jueus dins d'Israel. • Que la població palestina sota ocupació és discriminada i sotmesa a un règim judicial militar. • La construcció d'un mur il·legalment de més de 700 km de llarg i vuit metres d'alt que divideix Palestina i aïlla pobles sencers, famílies i annexiona seus terrenys de cultiu i aqüífers. • Que la població palestina viu en 167 cantons aïllats per carreteres i territoris d'ús exclusiu israelià, i que és impossible per a un palestí desplaçar-se de Gaza a Cisjordània. • El terrible bloqueig que pateix Gaza per terra, mar i aire, sense electricitat, medicines ni aliments bàsics. • Que hi ha més de 5.000 presos/es polítics/ques segrestats/des en les presons sionistes sotmesos/es a tortures, humiliacions i maltractaments, amb un alt nombre de menors (des dels dotze anys) per detenció administrativa, on són empresonats sense cap càrrec ni garantia. I per tot això estem disposats a: • Difondre i estendre campanyes que sorgeixen des de Palestina, des dels campaments de refugiats/es palestins/es, comunitats palestines i associacions palestines. • Denunciar i emprendre accions legals contra l'estat d'Israel per crims de guerra, per contra la humanitat i per la seua violació dels Drets Humans. • Difondre i promoure la campanya de BDS internacional. • Realitzar campanyes d'informació, sensibilització, mobilització i accions directes.

És precís rebaixar els impostos als qui guanyen més de 100.000€ a l’any per sortir de la crisi?, publicat a l'Eliana 2000, juliol 2014

El passat 20 de juny Montoro va presentar la pròxima reforma fiscal, la qual afecta entre d’altres, IRPF, IRNR, IS i IVA. Encara que com tot avantprojecte està pendent de tramitació parlamentària, creiem convenient anar coneixent alguns dels punts més cridaners, que tractarem en diferents articles. Per obrir boca, parlem d’un d’ells, que s’anuncia com gran avantatge pels contribuents, la reducció de set trams de tipus de gravamen a cinc. Ara bé, a menys trams de tributació més es dispara el gravamen entre els diferents nivells de renda. A aquesta reducció de trams s’afegeix una reducció del tipus marginal aplicable i per tant la realitat serà que no tots els ciutadans obtinguen una reducció de tributació. Efectivament, veuran reduïda la tributació per IRPF les rendes més baixes i curiosament també les rendes més altes (entre 60.000€ i 300.000€ que en 2013 tenien tipus entre el 46% i el 52% i que amb la reforma tributen al 47%) En canvi, les rendes que es situen entre ambdues poden sofrir un augment de tipus de gravamen. I em pregunte, és precís que una persona amb més de 100.000€ de renda passe de tributar del 52% al 47%? És que el Sr Montoro desconeix els principis constitucionals bàsics del nostre sistema tributari, on l’art. 31 diu “que tots hem de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la nostra capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just i progressiu???? O és que va a resultar que també és Brussel·les la qui li diu al Govern espanyol que continue sagnant a les classes treballadores i premiant a les rendes elevades? Nosaltres pensem que no. Pura Peris Els verds l’Eliana

I després de les eleccions europees, què?, per Pura Peris, article publicat a Eliana 2000, juny 2014.

Després de les eleccions europees toca fer balanç i anàlisi dels resultats. Si comencem per casa nostra, el primer que cal assenyalar és que el bipartidisme ha quedat molt tocat. Els electors espanyols han buscat altres forces polítiques en les que dipositar la seua confiança i, afortunadament, els destinataris no han estat partits xenòfobs ni racistes, sinó forces polítiques que s’oposen a les polítiques d’austeritat que tant de mal ens han fet. No ha estat així a altres països europeus, els ciutadans dels qual s’han llançat en braços de partits d’extrema dreta (França) o d’un populisme xenòfob (Regne Unit). El sud d’Europa ha tingut un altra resposta i l’exemple més encoratjador ha estat el triomf de Syriza a Grècia i els bons resultats de L’Esquerra plural i de Podemos a l’estat espanyol, i on la coalició d’Esquerra Plural on concorríem EUPV i Els verds aportaran6 diputats al grup de l’Esquerra unitària al Parlament europeu. Desgraciadament, poc ens ha durat l’alegria i el F.M.I. ja ens ha tornat a amargar amb les seues receptes d’aprofundir en les “reformes”, la qual cosa vol dir mes percentatge de població que caurà per sota del llindar de la pobresa. La veritat és que hem de dir prou, ja està bé de insistir en receptes que sols aconsegueixen l’empobriment de la població. Hem de defensar un altra política a Europa, amb més poder per al Parlament europeu i amb unes polítiques molt diferents a les que s’han aplicat en els últims anys. Haurem d’estar atents a les polítiques i les actuacions que des d’Europa vinguin. Ara be, malgrat el desig de molts , aquests resultats no es poden extrapolar al que podria donar-se en les pròximes eleccions municipals , autonòmiques o nacionals i per això Els Verds continuarem treballant l’Eliana, el conjunt de la comarca i al llarg del País Valencià amb l'ànim i el compromís per servir a la gent de la millor manera possible i pensem que el camí és seguir sumant ànims, projectes, actuacions i programes de treball. A treballar!! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana