us adjunte la nota de premsa que com partit hem fet i que, com no, no serà fàcil de trobar asl distints mitjans de comunicació.
“La caòtica situació en la gestió cel tractament dels RSU que es generen en les ciutats i pobles valencians és antisocial i augmenta els riscos del canvi climàtic que ja patim” ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.
Estem patint les nefastes conseqüències de la Llei de residus de la Comunitat Valenciana aprovada l’any 2000 que deixa la política de tractament de residus en mans de la iniciativa privada, sense invertir un euro des de la Generalitat en la construcció de les infraestructures necessàries per a una gestió mediambiental dels RSU. El PP, amb pactes de residus amb el PSPV-PSOE, no té cap voluntat real de gestionar com cal els RSU de les ciutats i pobles valencians i solament s’ha preocupat de fer possible l’obtenció de grans beneficis per a les empreses del sector. Una política privatitzadora de la gestió de residus que ha portat que cada dia els RSU de molts pobles de les províncies de Castelló i València viatgen centenars de km, per acabar en plantes de tractament i abocadors d’Alacant, quan no en altres CCAA
Per a Els Verds, aquesta política porta a un enorme cost energètic, de combustibles fòssils, i a unes quotes de recuperació de matèries aprofitables clarament ridícules. La recollida en massa i el camió, per acabar en macroabocadors és el que més interessa per als beneficis de les empreses del sector i el que menys interessa a la societat valenciana en un temps de crisi econòmica i ecològica.
Els Verds del PV exigim el canvi urgent en la política de RSU de la Generalitat Valenciana marcant-se l’objectiu de residu zero i posant en marxa sistemes de recollida col•lectiva pati a pati i la construcció urgent de plantes de tractament i recuperació de matèries i metatnització i compostatge de la fracció orgànica del RSU.
“Són temps de posar dempeus noves empreses de reciclatge de les matèries recuperables de la bossa de RSU, que ocupen molt mà d’obra, i de fomentar una política de taxes municipals de recollida de RSU que incentiven entre la ciutadania la reducció dels RSU i el reciclatge. Els Verds del PV exigim que aquesta nova política de RSU prohibisca la incineració de RSU i el seu transport a més de 10 km de la població que els genera” ha seguit en les seves manifestacions el dirigent verd.
“Avui és evident que cal una reforma urgent de la Llei valenciana de residus i que la Generalitat i els Ajuntaments hauran de sumar esforços per impulsar una nova política en el sector que genere llocs de treball i estalvie costos energètics”, ha conclòs el portaveu d’Els Verds valencians.
dilluns, 25 de gener del 2010
dimecres, 6 de gener del 2010
El Dia de Reis no és igual per a tothom
Acabe de rebre una noticia que m'ha enviat el meu amic i President del Partit verd en Rwanda, Frank Habineza, que m'impusla a contar-vos com viuen en altres llocs del mon aquest dia en el qual en els països desenvolupats els xiquets i xiquetes juguen a noves joguines, encara que tinguen moltes abandonades pels racons.
Ahir, sense que fora una novetat doncs situacions com aquestes es produeixen de continu, van morir un xiquet d'11 anys i una xiqueta de 6, de la mateixa familia, per estar jugant amb una granada.
Es clar es preguntareu i que feien amb una granada? de segur que el primer que se vos be al cap és: però es què els pares no estaven pendents? Què bonic!!
No obstant, el tema no és eixe, el tema és com és possible que ens dediquem en els països desenvolupats a guanyar diners fabricant armes i exportant-les i pretenem ser al mateix temps els guardians dels drets humans?. No és pot ser més hipòcrita!!
Com podem girar el cap per no veure com els xiquets dels països no desenvolupats són objecte d'explotació construint entre d'altres joguines de les que després li posem l'etiqueta de la UE ja que la caixa la posem aquí - encara que els beneficis puguen acabar en paradisos fiscals?
Com podem ni tan sols parlar de pau quan es dediquem a armar fins els dents als països no desenvolupats de tal manera que les granades estan pels carrers com si foren caramels en un dia de cavalcada?. Això sí som capaós de decidir qui mereix ser recongeut com a país i qui no.
Però la situació pot ser més greu ja que és possible que no siguen accident sinó atacs preparats, granades explosionades per genocides. I de tot el que està passant per Rwanda estem molt assabentats? No de segur que sabem molt millor les operaciones de cirugia d'alguna que altra "famosa" o com va Gran Hermano. Què ens importa veritat?
Quantes xiquetes i xiquest estan morint avui al món? Què penseu? que no us afecta per qué no són dels vostres? és que no sou èssers humans? doncs cada xiquet és nostre, cada mort és la nostra mort.
Obriu els ulls i actueu, no hi ha altra opció
Ahir, sense que fora una novetat doncs situacions com aquestes es produeixen de continu, van morir un xiquet d'11 anys i una xiqueta de 6, de la mateixa familia, per estar jugant amb una granada.
Es clar es preguntareu i que feien amb una granada? de segur que el primer que se vos be al cap és: però es què els pares no estaven pendents? Què bonic!!
No obstant, el tema no és eixe, el tema és com és possible que ens dediquem en els països desenvolupats a guanyar diners fabricant armes i exportant-les i pretenem ser al mateix temps els guardians dels drets humans?. No és pot ser més hipòcrita!!
Com podem girar el cap per no veure com els xiquets dels països no desenvolupats són objecte d'explotació construint entre d'altres joguines de les que després li posem l'etiqueta de la UE ja que la caixa la posem aquí - encara que els beneficis puguen acabar en paradisos fiscals?
Com podem ni tan sols parlar de pau quan es dediquem a armar fins els dents als països no desenvolupats de tal manera que les granades estan pels carrers com si foren caramels en un dia de cavalcada?. Això sí som capaós de decidir qui mereix ser recongeut com a país i qui no.
Però la situació pot ser més greu ja que és possible que no siguen accident sinó atacs preparats, granades explosionades per genocides. I de tot el que està passant per Rwanda estem molt assabentats? No de segur que sabem molt millor les operaciones de cirugia d'alguna que altra "famosa" o com va Gran Hermano. Què ens importa veritat?
Quantes xiquetes i xiquest estan morint avui al món? Què penseu? que no us afecta per qué no són dels vostres? és que no sou èssers humans? doncs cada xiquet és nostre, cada mort és la nostra mort.
Obriu els ulls i actueu, no hi ha altra opció
diumenge, 20 de desembre del 2009
COP15, la cimera més decebedora, on els liders mundials no arriben a cap acord i no fan res per evitar que els ecologistes acaben empressonats!?
ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ MOSTREM LA NOSTRA DECEPCIÓ FRONT AL RESULTAT DE LA CIMERA I EXIGIM AL GOVERN D’ESPANYA UNA URGENT REACCIÓ DIPLOMÀTICA QUE POSE EN LLIBERTAT AL DIRECTOR DE GREENPEACE, LOPEZ URALDE, DAVANT DEL GOVERN DE DINAMARCA.
“És més que lamentable, al temps que molt significatiu del que ha estat el fracàs estrepitós de la cimera de Copenhague, que la reunió acabe amb un document que no concreta cap reducció de les emissions de CO2, ni cap dat, ni cap control internacional de les emissions, mentre s’empresona López Uralde per exhibir una pancarta que demanava lideratge per fer front a les conseqüències del canvi climàtic”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.
“En el món al revés que vivim per culpa de les nefastes polítiques de la major part dels governant del món, sobre tot els dels països més desenvolupats que mantenen un model insostenible i depredador de tot el Planeta, una vegada més la Unió Europea s’ha plegat als interessos dels Estats Units i Xina, ratificant un document que és un pas enrere dels acords de Kyoto, no té cap validesa jurídica internacional, ni es vinculant i que es queda en una pobra declaració d’intencions, ha seguit en les seves declaracions”, el portaveu d’Els Verds.
“Ara, és l’hora de que el govern d’Espanya, que teòricament anava a Copenhague amb unes propostes més exigents de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic, es pose a treballar immediatament, amb total urgència, per a que les autoritats daneses posen en llibertat Lopez Uralde, que simplement demanava un veritable lideratge universal per a combatre amb eficàcia les conseqüències del canvi climàtic. Com va dir Obama, el frustrant Obama, és l’hora dels fets i no de les paraules. És l’hora que Moratinos i Zapatero, president de la UE des del primer de gener aconsegueixquen l’alliberament immediat de l’ecologista de Greenpeace”, diu Peris.
“La cimera de Copenhague passarà a la història com la reunió dels governants del Planeta que no acorden res per a salvar-lo mentre empresonen als ecologistes. És una autèntica decepció i vergonya. Al mateix temps traslladem al sí de la Confederación de Los Verdes, al European Green Party i als Global Greens les nostres reflexions per formar un espai comú de condemna i rebuig. Aquestes accions ens afecten a tohom" ha conclós Peris
Gabinet de premsa
Portaveu, Joan Francesc Peris. Mòvil 630 329 390
Pura Peris relacions institucionals.
“És més que lamentable, al temps que molt significatiu del que ha estat el fracàs estrepitós de la cimera de Copenhague, que la reunió acabe amb un document que no concreta cap reducció de les emissions de CO2, ni cap dat, ni cap control internacional de les emissions, mentre s’empresona López Uralde per exhibir una pancarta que demanava lideratge per fer front a les conseqüències del canvi climàtic”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.
“En el món al revés que vivim per culpa de les nefastes polítiques de la major part dels governant del món, sobre tot els dels països més desenvolupats que mantenen un model insostenible i depredador de tot el Planeta, una vegada més la Unió Europea s’ha plegat als interessos dels Estats Units i Xina, ratificant un document que és un pas enrere dels acords de Kyoto, no té cap validesa jurídica internacional, ni es vinculant i que es queda en una pobra declaració d’intencions, ha seguit en les seves declaracions”, el portaveu d’Els Verds.
“Ara, és l’hora de que el govern d’Espanya, que teòricament anava a Copenhague amb unes propostes més exigents de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic, es pose a treballar immediatament, amb total urgència, per a que les autoritats daneses posen en llibertat Lopez Uralde, que simplement demanava un veritable lideratge universal per a combatre amb eficàcia les conseqüències del canvi climàtic. Com va dir Obama, el frustrant Obama, és l’hora dels fets i no de les paraules. És l’hora que Moratinos i Zapatero, president de la UE des del primer de gener aconsegueixquen l’alliberament immediat de l’ecologista de Greenpeace”, diu Peris.
“La cimera de Copenhague passarà a la història com la reunió dels governants del Planeta que no acorden res per a salvar-lo mentre empresonen als ecologistes. És una autèntica decepció i vergonya. Al mateix temps traslladem al sí de la Confederación de Los Verdes, al European Green Party i als Global Greens les nostres reflexions per formar un espai comú de condemna i rebuig. Aquestes accions ens afecten a tohom" ha conclós Peris
Gabinet de premsa
Portaveu, Joan Francesc Peris. Mòvil 630 329 390
Pura Peris relacions institucionals.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Els Verds condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals de la seu de les negociacions a Copenhagen, especialment la d' Amics de la Terra
Els verds del País Valencià, integrants de La Confederació dels Verds, condemnem de la mateixa manera que ho fa la Confederación i Monica Frassoni, la co-portaveu del Partit Verd Europeu al qual pertanyem, en els termes més enèrgics possibles l'exclusió de les principals ONG ambientals i altres, entre ells Amics de la Terra, de la seu de les negociacions en curs sobre el canvi climàtic a Copenhaguen. Assumim totalment les paraules dels nostres portaveus, nacionals i internacionals, i afirmem que és simplement inacceptable que en el moment en que les negociacions van a entrar en el seu punt crucial aquests últims dies es negue l'accés a la seu del COP15 a les mateixes organitzacions que han fet tant per augmentar la consciència de la urgent necessitat d'un fort i jurídicament vinculant acord sobre el canvi climàtic.
Estem particularment consternats a l’assabentar-nos que els delegats d'Amics de la Terra han estat exclosos, entre ells el seu President Internacional, Nnimmo Bassey. També hem sabut que molts milers de persones d'altres organitzacions, inclosos els representants del Partit Verd i els delegats de l'Institut Europeu Verd, han estat fent cua durant moltes hores en dies consecutius sense aconseguir l'entrada. Això només es pot afegir a la sospita que l'ONU està tractant de fer callar la crítica cap a les converses i els líders del món, la majoria dels quals participen a partir de demà. Aquesta és una notícia no només terrible per a tots aquells que lluiten per la justícia climàtica sinó que a més pot augmentar les tensions i el risc de disturbis dins i fora de la seu.
Joan Francesc Peris, portaveu
Pura Peris, Secretaría Internacional
Estem particularment consternats a l’assabentar-nos que els delegats d'Amics de la Terra han estat exclosos, entre ells el seu President Internacional, Nnimmo Bassey. També hem sabut que molts milers de persones d'altres organitzacions, inclosos els representants del Partit Verd i els delegats de l'Institut Europeu Verd, han estat fent cua durant moltes hores en dies consecutius sense aconseguir l'entrada. Això només es pot afegir a la sospita que l'ONU està tractant de fer callar la crítica cap a les converses i els líders del món, la majoria dels quals participen a partir de demà. Aquesta és una notícia no només terrible per a tots aquells que lluiten per la justícia climàtica sinó que a més pot augmentar les tensions i el risc de disturbis dins i fora de la seu.
Joan Francesc Peris, portaveu
Pura Peris, Secretaría Internacional
Queden dos dies per salvar el clima!! animeu-vos a actuar amb Greenpeace
La Cimera de Canvi Climàtic de Copenhaguen arriba a la seva recta final per salvar el clima. Sobre la taula els principals líders del món estudien l'acord que pot salvar-nos dels pitjors efectes del canvi climàtic. Cada vegada ens queda menys temps per que els ministres de Medi Ambient presents a Copenhaguen arriben a un acord just, ambiciós i legalment vinculant que després han de signar els Caps d'Estat.
El gran objectiu és EUA, el president Obama ha de deixar de banda les pressions de la indústria i deixar d'escudar-se en la política interna del seu país. EUA ha d'estar legalment obligat a complir el que s'acorde a Copenhaguen i assumir, dins d'aquest marc, compromisos equivalents als que han d'assumir els països de l'Annex 1 del protocol de Kyoto:
1.Contribuir a assolir el pic global d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 2015.
2.Asumir el compromís conjunt dels països industrialitzats de reduir les seves emissions en un 40% per al 2020 prenent com a base els nivells de 1990 (el 30% a nivell intern).
3.Asumir, conjuntament amb la resta de països industrialitzats, el compromís d'aportar, anualment, 140.000 milions de dòlars americans en fons públics, perquè els països en desenvolupament puguen adaptar-se als impactes del canvi climàtic que ja són inevitables, reduir la desforestació i desviar-se entre un 15 i un 30% del seu ritme de creixement d'emissions.
Què podem fer per ajudar a assolir un acord a Copenhaguen?, enviem una carta a l'ambaixada dels EUA a Espanya. Amb aquesta carta estarem demanant entre tots que Obama es comprometa a arribar a un acord just, legalment vinculant i ambiciós a la Cimera de Copenhaguen.
Entreu i signeu
Pura Peris
http://www.ciberactuacongreenpeace.es/index.php?cyberid=73&userid=71813&auth=IU1POEPUINKH8SYEKBDTH5NVE
El gran objectiu és EUA, el president Obama ha de deixar de banda les pressions de la indústria i deixar d'escudar-se en la política interna del seu país. EUA ha d'estar legalment obligat a complir el que s'acorde a Copenhaguen i assumir, dins d'aquest marc, compromisos equivalents als que han d'assumir els països de l'Annex 1 del protocol de Kyoto:
1.Contribuir a assolir el pic global d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 2015.
2.Asumir el compromís conjunt dels països industrialitzats de reduir les seves emissions en un 40% per al 2020 prenent com a base els nivells de 1990 (el 30% a nivell intern).
3.Asumir, conjuntament amb la resta de països industrialitzats, el compromís d'aportar, anualment, 140.000 milions de dòlars americans en fons públics, perquè els països en desenvolupament puguen adaptar-se als impactes del canvi climàtic que ja són inevitables, reduir la desforestació i desviar-se entre un 15 i un 30% del seu ritme de creixement d'emissions.
Què podem fer per ajudar a assolir un acord a Copenhaguen?, enviem una carta a l'ambaixada dels EUA a Espanya. Amb aquesta carta estarem demanant entre tots que Obama es comprometa a arribar a un acord just, legalment vinculant i ambiciós a la Cimera de Copenhaguen.
Entreu i signeu
Pura Peris
http://www.ciberactuacongreenpeace.es/index.php?cyberid=73&userid=71813&auth=IU1POEPUINKH8SYEKBDTH5NVE
dimarts, 15 de desembre del 2009
Fa tres anys ja! Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana
Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballen perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, es dirigeixen a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei amb el següent manifest:
Fa tres anys ja!
Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència. Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.
La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.
En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:
• Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
• El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
• No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol•licitar-la.
• Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
• Les sol•licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.
Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul•la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.
Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)
Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol•licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col•legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.
Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.
Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.
Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:
• Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
• Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
• Que s’anul•le el silenci administratiu negatiu.
• Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
• Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
• Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol•licitud.
És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.
Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col•lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.
Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.
Desembre del 2009
Tercer aniversari de la llei de la dependència
Suport al manifest: Nom i cognoms …Pura Peris García ( responsable relacions Institucionals
Col•lectiu………Els Verds del País Valencià…………
dissabte, 5 de desembre del 2009
el que no és diu quan es parla dels problemes amb Marroc i el Sahara
Ara que el Marroc li ha tocat la galteta a la diplomàcia espanyola sense que haja dit ni pruna és quan sorgeixen de nou els vells pors: no s'atrevim a exigir molt al Marroc no siga cosa que Ceuta i Melilla perillen i alguns interessos d'empresaris espanyols que han tancat les seves fàbriques i explotacions aci i les han dut al Marroc es puguen veure afectats.
Però açò no és el més greu, no mireu el major banc de pesca és el sahrauï, banc amb el que es negocia en contra de les resolucions de l'ONU. Les mines de fosfats més importants del món i més accessibles són les del Sàhara. De la costa del Sahara ocupat s'envien tones i tones de sorra a les platjes espanyoles. Hem armat fins a les celles el Marroc. I si es tornaren hòstils?
I a més com el que no vol la cosa Marroc controla (?) el pas d'immigrants per l'estret i el tràfic de droga....
Al menys assumiren la responsabilitat i per damunt de tanta immundicia mercantilista guanyara al menys una vegada els drets humans, l'ésser humà front als diners!!!
Però açò no és el més greu, no mireu el major banc de pesca és el sahrauï, banc amb el que es negocia en contra de les resolucions de l'ONU. Les mines de fosfats més importants del món i més accessibles són les del Sàhara. De la costa del Sahara ocupat s'envien tones i tones de sorra a les platjes espanyoles. Hem armat fins a les celles el Marroc. I si es tornaren hòstils?
I a més com el que no vol la cosa Marroc controla (?) el pas d'immigrants per l'estret i el tràfic de droga....
Al menys assumiren la responsabilitat i per damunt de tanta immundicia mercantilista guanyara al menys una vegada els drets humans, l'ésser humà front als diners!!!
dimecres, 2 de desembre del 2009
3 de desembre dia farcit d’esdeveniments. Egunon!!
Sí el 3 de desembre, com segur molts altres dies a l’any, té moltes coses que commemorar: un 3 de desembre moria a la Xina Francisco Javier, nascut a Javier regne de Navarra i company d’Iñigo de Loyola. Des d’ací felicitacions a tots el Javier siga quina siga la seua llengua d’origen. Per cert també hem de felicitar al parlants d’Euskera donat que el 3 de desembre es celebra el dia internacional de l’Euskera i com si es tractara del propi Francisco Javier i la seua vida missionera també és pot veure com es commemora en molts llocs del planeta aquest dia. Confiem en que la iniciativa legislativa popular “per una televisió sense fronteres” arribe a bon port i puga garantir per a aquelles persones que tinguen dificultats per accedir als llocs on es commemora aquest dia pugen veure els reportatges a la televisió al menys en la seua llengua.
Parlar de dificultats em duu a la ment altra fita del 3 de desembre, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que com totes les celebracions internacionals, té per objecte ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones amb discapacitat i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes persones en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seves comunitats.
Aquest Dia brinda l'oportunitat de promoure activitats encaminades a aconseguir l'objectiu del gaudi ple i igual dels drets humans i la participació en la societat de les persones amb discapacitat, establert en el Programa d'Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitat aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1982.
Ara be, realment fem alguna cosa per aconseguir el ple gaudi dels drets humans d’aquestes persones, per integrar-los amb normalitat, per que participen en la societat?. Pensem... de moment i per anar de lo global a lo local, quant anem a deixar de produir armes directament adreçades a causar discapacitats en els éssers humans? Tal vegada els Governs que les fabriquen i les venen assumeixen després la responsabilitat de la reparació del mal causat? Com és que encara no hem arribat a un acord internacional contra aquets tipus de barbàrie?
És clar, podem dir, bé és el problema del Dret Internacional, dels vetos en els organismes internacionals, a casa nostra aixó no passa, som absolutament racionals els països desenvolupats!!
Ja,ja segurs? Val continuem pensant.
Alguna vegada quant esteu a un provador d’una tenda s’heu parat a pensar en les dimensions que té i si una persona que necessita cadira de rodes cabria en ell? I si la resposta fora negativa, s’heu parat a mirar si en la botiga hi ha més provadors i si son iguals de mesura?.
Heu preguntat alguna vegada en l’escola on estudien els vostres fills o filles, si hi ha ascensor, bany adaptat, aparell de Braille o tan sols si algun professor o professora sap llenguatge de sords? ? Perquè no ens ensenyen als que estem a la funció pública el llenguatge dels sords? Ja no s’utilitza?
Quant passegeu pels carrers dels vostre municipi i teniu que baixar de les voreres doncs, resulten incòmodes al tenir faroles que redueixen l’espai, o hi ha algun cotxe pujat a la vorera o hi ha motos aparcades.. penseu com s’ho farà aquell que anomenem divers funcional?.
O quan aneu de visita a un centre públic, a una administració pública i teniu que pujar uns quants graons, es fixeu si hi ha rampa d’accés? Si les portes són accessibles? Si hi ha molts, pocs, o cap treballadors diversos funcionals?.
Doncs bé, jo si m’ho pregunte quotidianament i malauradament la resposta no és gaire satisfactòria al menys no per a mi, realment no sé qui som els diversos funcionals!! I per donar alguna data, a la universitat, a l’edifici d’aularis de tarongers on es dona classe no totes les aules son accessibles per al professorat ni per als estudiants; és cert que està fent-se l’adaptació i no està encara acabat però de moment es limiten els drets de professor i alumnes.
Un altre exemple que a més, no és collita pròpia sinó que l’ha aportat la meua amiga Katja i que ens ha servit per presentar esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana, s’heu fixat en la quantitat de treballadors de la sanitat que hi ha en cadires de rodes? Què digueu, que no recordeu? Serà que no ho tenen fàcil? Heu pensat si tenen alguna secció especialitzada per poder garantir una diagnosi correcta davant d’una persona amb diversitat funcionals? Els treballadors i treballadores amb diversitats funcionals tenen garantits els espais per a les seues necessitats bàsiques o han de buscar els banys adaptats per als pacients? En fi,. Moltes coses son les que em venen al cap davant d’aquest 3 de desembre com per acabar, com és que no tenim en tots els municipis una Ordenança general d’accessibilitat mitjançant la qual fer complir la llei estatal i les normes autonòmiques? Com és que al nostre municipi encara no la tenim? La tindrem algun dia? Treballarem per a que la resposta siga sens dubte SI.
Parlar de dificultats em duu a la ment altra fita del 3 de desembre, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que com totes les celebracions internacionals, té per objecte ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones amb discapacitat i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes persones en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seves comunitats.
Aquest Dia brinda l'oportunitat de promoure activitats encaminades a aconseguir l'objectiu del gaudi ple i igual dels drets humans i la participació en la societat de les persones amb discapacitat, establert en el Programa d'Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitat aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1982.
Ara be, realment fem alguna cosa per aconseguir el ple gaudi dels drets humans d’aquestes persones, per integrar-los amb normalitat, per que participen en la societat?. Pensem... de moment i per anar de lo global a lo local, quant anem a deixar de produir armes directament adreçades a causar discapacitats en els éssers humans? Tal vegada els Governs que les fabriquen i les venen assumeixen després la responsabilitat de la reparació del mal causat? Com és que encara no hem arribat a un acord internacional contra aquets tipus de barbàrie?
És clar, podem dir, bé és el problema del Dret Internacional, dels vetos en els organismes internacionals, a casa nostra aixó no passa, som absolutament racionals els països desenvolupats!!
Ja,ja segurs? Val continuem pensant.
Alguna vegada quant esteu a un provador d’una tenda s’heu parat a pensar en les dimensions que té i si una persona que necessita cadira de rodes cabria en ell? I si la resposta fora negativa, s’heu parat a mirar si en la botiga hi ha més provadors i si son iguals de mesura?.
Heu preguntat alguna vegada en l’escola on estudien els vostres fills o filles, si hi ha ascensor, bany adaptat, aparell de Braille o tan sols si algun professor o professora sap llenguatge de sords? ? Perquè no ens ensenyen als que estem a la funció pública el llenguatge dels sords? Ja no s’utilitza?
Quant passegeu pels carrers dels vostre municipi i teniu que baixar de les voreres doncs, resulten incòmodes al tenir faroles que redueixen l’espai, o hi ha algun cotxe pujat a la vorera o hi ha motos aparcades.. penseu com s’ho farà aquell que anomenem divers funcional?.
O quan aneu de visita a un centre públic, a una administració pública i teniu que pujar uns quants graons, es fixeu si hi ha rampa d’accés? Si les portes són accessibles? Si hi ha molts, pocs, o cap treballadors diversos funcionals?.
Doncs bé, jo si m’ho pregunte quotidianament i malauradament la resposta no és gaire satisfactòria al menys no per a mi, realment no sé qui som els diversos funcionals!! I per donar alguna data, a la universitat, a l’edifici d’aularis de tarongers on es dona classe no totes les aules son accessibles per al professorat ni per als estudiants; és cert que està fent-se l’adaptació i no està encara acabat però de moment es limiten els drets de professor i alumnes.
Un altre exemple que a més, no és collita pròpia sinó que l’ha aportat la meua amiga Katja i que ens ha servit per presentar esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana, s’heu fixat en la quantitat de treballadors de la sanitat que hi ha en cadires de rodes? Què digueu, que no recordeu? Serà que no ho tenen fàcil? Heu pensat si tenen alguna secció especialitzada per poder garantir una diagnosi correcta davant d’una persona amb diversitat funcionals? Els treballadors i treballadores amb diversitats funcionals tenen garantits els espais per a les seues necessitats bàsiques o han de buscar els banys adaptats per als pacients? En fi,. Moltes coses son les que em venen al cap davant d’aquest 3 de desembre com per acabar, com és que no tenim en tots els municipis una Ordenança general d’accessibilitat mitjançant la qual fer complir la llei estatal i les normes autonòmiques? Com és que al nostre municipi encara no la tenim? La tindrem algun dia? Treballarem per a que la resposta siga sens dubte SI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)