ODA A UNA URNA GREGA, per Javier Soria, ( publicat a l'Eliana 2000,febrer 2015)

Servisca aquest famós poema de John Keats per referir-nos a la fita històrica que ha suposat el resultat de les eleccions gregues del passat 25 de gener. El poble grec, en un exemple de dignitat i de rebel·lia democràtica, ha donat en les urnes una clara victòria a Syriza. Malgrat la campanya de la por i els entrebancs diversos (impossibilitat de votar als grecs exiliats per la crisi i als que acabaven de complir els 18 anys), els grecs han donat un suport majoritari a una formació política que ha dit clar i ras que ja està bé d’afonar un país, d’unes polítiques neoliberals que amb l’austeritat com a bandera han condemnat a la misèria a un país que es troba avui absolutament desfet. La tasca que tenen per davant és immensa però els desitgem tota la sort del món. El canvi a Europa comença pel sud i ha de suposar un canvi en les errònies polítiques que han dut al sofriment a milions d’europeus, de Grècia, però també d’Espanya, Portugal... . L’increment de les desigualtats, l’augment imparable de la pobresa, la pèrdua de drets laborals, el desmantellament controlat dels serveis públics són el dia a dia de les nostres terres. Sense arribar afortunadament a la situació extrema de Grècia, pensem que la nostra situació al País Valencià i a la resta de l’Estat és insostenible. És hora de dir prou, d’aturar aquesta barbàrie, de recuperar drets, de canviar radicalment de polítiques i governar pensant en els ciutadans, en definitiva, seguint l’exemple de Grècia de recuperar la dignitat. L’Esquerra Plural, - EU-Els Verds al País Valencià- soci de Syriza al Parlament Europeu i referent d’ells a l’Estat espanyol, busca revertir aquesta situació i propiciar un canvi que ja hem vist que és possible i necessari, per això comencem per casa nostra amb la suma d’EUPV-Els Verds a l’Eliana.

Per ser i sentir-nos poble, sumem, per Pura Peris, publicat a l'Eliana 2000, gener 2015.

Tenia previst iniciar l’article de gener de 2015 fent referència a les eleccions que vindran el proper maig però les circumstàncies que han envoltat l’inici de l’any ha fet que les primeres coses que em venen al cap siguen el sentiment de poble, la sensació tan meravellosa de sentir-te part d’un microcosmos especial on cada persona aporta i suma el seu valor, la seua idiosincràsia quan participa en totes aquelles entitats i organitzacions existents, mostra evident de que és possible sumar el millor de cadascú per aconseguir un treball global que no és ni d’un ni d’altre si no de tots. El nostre poble és un exemple viu d’aquesta forma col·lectiva de treballar, tant se val si és en una associació de veïns, en una falla, una entitat cultural o en una organització política. Sí, també en les organitzacions polítiques treballem perquè ens sentim poble, tot i la mala premsa que tenim – probablement per desconèixer el seu funcionament - i, perquè no dir-ho, per la mala praxis que algunes d’elles gasten. Que tots els que vivim l’Eliana l’estimem és un fet, i eixa estima és la que ha marcat un llarg procés de reflexió, debat i confluència entre els Verds i Esquerra Unida per sumar idees i propostes conjuntes que presentar-nos baix una mateixa candidatura a les properes eleccions municipals. Tot i no ser una situació nova, és cert que ja vàrem concórrer junts en altres ocasions, estem convençuts de què és un projecte madur i ferm per sumar esforços, treball i experiència per posar a l’abast de la ciutadania els mecanismes de participació, diàleg i presa de decisions. I ho fem des de la consciència de ser dues forces d’esquerres, plurals, inclusives, igualitàries, ecologistes i obertes a totes les persones que vulguen sumar per l’Eliana.

Els Verds de l'Eliana rebutgem la violència masclista criminal i s'adherim a la declaració institucional de l'Ajuntament en el 25N

els Verds de l'Eliana davant el ple ordinari d'avui dilluns 24 de novembre hem presentat el següent escrit: Pura Peris, resident a l’Eliana amb dni 22688885Y, portaveu local dels Verds del País Valencià, CIF G97840847, en nom de l’assemblea Verds de l’Eliana, i assabentada que al proper plenari es presenta una declaració institucional pel dia Internacional Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, Volem manifestar que: El repunt de la violència contra les dones a tot el món es trova emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic. No cap dubte que la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, no ajuda a millorar la situació per la que venen passant moltes dones i xiquetes al llarg de l món. Els Verds de l’Eliana - manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.- - Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent, la manca de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista i la desigualtat. - la falta de responsabilitat d’quells personatges polítics que llancen públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones. - Exigim un compromís seriós del govern per a l’eradicació de la violència masclista. Any rere any des de l’Ajuntament de l’Eliana es duen a terme accions que tracten d’assumir eixe compromís que exigim, és per això que any rere any recolzem els actes que es realitzen i treballem per col.laborar en l’eradicació de la violència masclista. I per tot a això volem manifestar el nostre recolzament als actes previstos per al dia internacional del 25N i mostrem la nostra adhesió a la declaració institucional que es presentarà al plenari de la corporació el proper 24 de noviembre. Per la igualtat! A l’Eliana, 21 de noviembre de 2014 Signat Pura Peris Portaveu local Els Verds

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Continuem en retrocés en la lluita contra la eradicació de la violència masclista criminal.

Tots els dies haurien de ser 25 de novembre, o millor dit, tots els dies haurien de ser dies lliures de qualsevol tipus de manifestació de violència, ni cap les persones, ni cap els animals, ni cap la terra ni cap els drets, però malauradament un any més les dones Verdes i rebels ens hem de manifestar radicalment en contra de qualsevol forma de violència masclista contra les dones amb la convicció de anem en clar i directe retrocés en la lluita contra la seva eradicació per una clara manca de voluntat política. A punt de fer deu anys des que es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere (Llei Orgànica 2/2004) per eradicar la violència masclista que assassina sense pietat i que és una de les formes més generalitzades d’abús contra els drets humans, continuem exigint alguna acció de voluntat política que no s’ha produït ni per part del govern central ni l’autonòmic del PP Abans al contrari, les contínues retallades pressupostàries i les reformes legislatives com ara la Llei Wert, l’intent fallit de reforma de l’avortament, o la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que farà desaparèixer molts serveis municipals, com els de promoció i protecció de les dones no fan altra cosa que agreujar una situació que ja és insostenible. El repunt de la violència contra les dones a tot el món es troba emparada sense dubte per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neo-masclismes al discurs públic. No cap dubte que la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, no ajuda a millorar la situació per la que venen passant moltes dones i xiquetes al llarg de l món. Es imprescindible retornar i fomentar les polítiques d’igualtat, de co-educació, d’inserció laboral, d’ajuda a les víctimes. No es pot consentir que una societat no s’immute davant la mort d’una mitjana de 70 dones a l’any a mans del masclisme criminal. És per això que les dones Verdes i rebels: - Manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.- - Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent, la retallada de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista i la desigualtat. - Denunciem la falta de responsabilitat d’aquells personatges polítics que llancen públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones. - Exigim un compromís seriós del Govern per a l’eradicació de la violència masclista restablint les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i assistència a la violència de gènere. - Exigim: inversió en programes d’igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, - Exigim: polítiques efectives que garantisquen el dret efectiu al treball en igualtat de condicions amb protocols d’actuació enfront de la violència masclista. Ja són més de 60 les dones mortes a l’Estat espanyol, per elles, i per totes les dones del món s’adherim a les convocatòries de la Coordinadora feminista i vos animen a adherir-vos a les manifestacions del 25 de Novembre,. Pura Peris. Els Verds del País Valencià.

¿HABLAMOS DE CARIDAD O DE CALIDAD?, por Arturo Jornet, Joves verds, eliana2000, novembre 2014

No es difícil que hoy en día encendamos el televisor, pongamos la radio, miremos en internet, o simplemente, por la calle escuchemos a alguien hablar sobre alguna acción solidaria. Parece que hoy en día donar alimentos, recaudar fondos para fines sociales y “ayudar al más necesitado” son de las causas más reivindicadas por nuestra sociedad. Pero, ¿de verdad esta situación es sostenible? No digo que no seamos caritativos, sino pongo en cuestión la gestión que se está haciendo desde nuestros Gobiernos para que estas acciones se vean como algo cotidiano. Mientras los últimos informes de Unicef confirman que España se sitúa tercer país de la UE y la OCDE, detrás de Grecia y Lituania, con el mayor índice de pobreza infantil, tenemos a nuestros representantes públicos pidiendo perdón tras evidenciarse la millonada de euros que se han desembolsado a costa del esfuerzo de miles de familias españolas. Por eso, ¿queremos seguir viviendo de la caridad, dependiendo de actos benéficos para poder cubrir nuestras necesidades? Debemos hacer entender que nuestras necesidades básicas son un derecho, son unas calidades que han de ir inherentes a nuestra condición de ciudadanos y ciudadanas. Estamos hartos de ayudas y beneficencias. No podemos vivir en un país que absuelve a millonarios corruptos y que, a su vez, para que una persona pueda comer tenga que depender de bancos de alimentos gestionados por personal voluntario. Agradezco y participo de la acción solidaria y voluntaria, pero exijo la responsabilidad de los Gobernantes de gestionar el dinero público para conseguir la calidad de vida a la que todos tenemos derechos, Que los corruptos devuelvan el dinero robado, cumplan la condena que corresponda y quien lo haya permitido dimita de sus cargos. Y si no son capaces de asumir esto, que convoquen elecciones generales. Arturo Jornet, Joves Verds l’Eliana.

De rebaixes fiscals i altres històries…..per Pura Peris, publicat a l'Eliana 2000 octubre 2014

En un article passat ja parlàvem de les modificacions tributàries que plantejava el Ministre Montoro. Ara li toca a la Generalitat valenciana. Vaja per davant que tota rebaixa fiscal implica automàticament una menor obtenció d’ingressos per complir de forma efectiva amb les obligacions assumides i per tant no poder fer front al compliment de prestació de serveis bàsics en la nostra Comunitat. En segon lloc hem de deixar clar que les mesures que s’anuncien pel Sr. Fabra són, o bé mesures que obligatòriament tenien que prendre o mesures que van a repercutir en pocs llars valencians. Així veiem les rebaixes en els tipus de l’IRPF, que semblen importants però que en realitat van a suposar molt poca repercussió en la butxaca, per exemple, un persona que obtinga un ingressos d’uns 31.000 euros a l’any amb dos fills, notarà una rebaixa en el pagament de l’impost anual de 98€!! O la devolució del cèntim sanitari, l’impost que es repercutia cada vegada que es comprava combustible. Aquesta no és una mesura voluntàriament decidida si no la conseqüència necessària del compliment de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que va declarar contrari al Dret comunitari aquest impost i que suposa que l’Estat espanyol haja de tornar un total de 2 mil milions d’euros. El mateix ocorre amb la modificació de l’impost sobre successions que elimina el requisit de residència quan s’hereta o se rep per donació un immoble i que va a suposar un menor ingrés d’un 8 milions d’euros, conseqüència d’una altra sentencia del Tribunal Europeu.... Com si en moments de crisi la rebaixa d’impostos fos la solució màgica.... Ja podran imaginar d’on trauran els diners per fer front a aquestes devolucions, més retallades en serveis bàsics! Menys demagògia amb els números i més responsabilitat en la gestió dels diners de tots! Ja n’hi ha prou!! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

LA MANIFESTACIÓ DEL 9 D’OCTUBRE RECLAMA UN CANVI AL PAÍS VALENCIÀ

Avui s’ha presentat en roda de premsa, celebrada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, la manifestació que tindrà lloc el proper dijous 9 d’Octubre a la ciutat de València, i que eixirà a les 18h de la plaça de Sant Agustí. El lema de la manifestació d’enguany és ben explícit: “Fem possible el canvi al País Valencià”. Els convocants valoren que s’està produint un canvi de cicle social i polític, marcat per l’esgotament de l’actual Govern valencià i, sobretot, per la creixent reacció ciutadana a l’escenari de corrupció, autoritarisme, polítiques antisocials i agressions a la llengua i la cultura protagonitzades pel Govern del president Fabra. Som davant de la fi del bipartidisme i de les majories absolutes, i davant de l’afirmació d’un associacionisme actiu que no està disposat a continuar suportant persecucions polítiques i ofecs econòmics i de l’empoderament d’una ciutadania que denuncia la democràcia de baixa qualitat que patim. Entitats, sindicats i partits afirmem la necessitat de la política i neguem la generalització del desprestigi d’aquesta que tant interessa a una dreta corrupta, autoritària i esgotada que no sap com evitar la seua eixida d’unes institucions que ha utilitzat de manera partidista. Tots no són iguals. Per això, fem una crida a la participació i a la il·lusió, perquè són valors progressistes que ens volen negar: aquella dreta agònica ens voldria passius i desanimats, perquè eixa és l’única via que els queda per a continuar servint-se del poder enlloc de servir als ciutadans. I en eixe canvi que li cal al País Valencià avui hem de posar un accent especial en la necessitat de mitjans públics de comunicació en llengua pròpia. El Govern valencià que patim primer va tancar TV3, després Catalunya Ràdio i finalment RTVV. Però 90.000 valencians han firmat una Iniciativa Legislativa Popular que ara és a les Corts i que demana una nova ràdio i televisió públiques i en valencià, la qual a més podria ser la base per a fer efectiva la reciprocitat amb TV3 i Catalunya Ràdio. Els valencians no podem ser menys que qualsevol comunitat autònoma espanyola. El Govern valencià ens maltracta quan ens deixa sense mitjans públics en la nostra llengua. Per tot això, la Comissió 9 d’Octubre ha convidat el president del Comité d’Empresa de RTVV, Vicent Mifsud, a llegir el manifest de la diada en finalitzar la manifestació. Serà la nostra manera de celebrar el 25è aniversari de RTVV, Foto adjunta: representants de la Comissio 9 d’Octubre (d’esquerra a dreta): Maria Josep Ortega, coordinadora de polítiques sectorials de Compromís Fran Ferri, diputat per Compromís Adel Francés, d’Intersindical Valenciana Pilar Navarro, d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Laura Peris, secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) Vicent Moreno, president de la Federació d’Escola Valenciana Pura Peris, d’Els Verds del País Valencià Ignacio Blanco, diputat d’Esquerra Unida (EUPV) Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) Anna Oliver, de Solidaritat per la Independència (SI)

América Llatina i Europa: la cara i la creu, per Javier Soria, l'Eliana 2000 setembre 2014.

A propòsit de la darrera crisi ministerial a França, amb la depuració dels ministres bel·ligerants amb la més pura ortodòxia neoliberal, voldria fer una reflexió al voltant dels canvis polítics que s’estan produint en diversos països llatinoamericans en contrast amb el que està passant a la vella Europa. A Europa estem assistint impassibles a una onada de pensament únic, a un seguidisme de polítiques neoliberals ortodoxes, per part de tots el governs que està carregant-se a passes agegantades totes les conquestes socials de l’estat del benestar i la cohesió social, que tantes dècades havia costat d’aconseguir. En canvi, a América Llatina estem assistint a una sèrie d’experiències polítiques molt interessants que estan produint canvis molt importants i profundes millores en la qualitat de vida d’aquestes societats. És el cas de l’Uruguai de Pepe Múgica de l’Equador de Correa o, el cas més recent el Xile de Bachelet. Son tres exemples, diferents però tots tres il·lusionant, de com és possible dur a terme altres polítiques. Es tracta de governar pensant en els ciutadans i en el seu benestar i no pensant en desenvolupar polítiques que només beneficien a un1% de la població i als poders financers mundials. Potser siga ja hora de despertar i dir als nostres governants valencians, espanyols i europeus que ja està bé de continuar amb unes polítiques que no han fet més que empobrir a amples capes socials i incrementar les desigualtats socials, que necessitem al Govern polítics valents capaços de dur endavant altres polítiques dissenyades per a millorar les condicions de vida dels ciutadans valencians, espanyols i europeus. Javier Soria (Els Verds de L’Eliana)