No aprendemos, por Marcos Guiñon, publicat a l'ELiana 2000 del mes de juliol.

La reciente conexión entre Madrid y Alicante a la red de alta velocidad española nos consolida como el segundo país con más kilómetros de alta velocidad del mundo. Pero, ¿cuánto ha costado a las arcas públicas? ¿Es eficiente este modelo? El coste medio de construcción de un kilómetro de alta velocidad es de 12 millones de euros. Hasta la fecha, el coste total de la línea se eleva alrededor de los 50.000 millones. Además hay que sumar los costes de mantenimiento, que se pueden elevar hasta los 120.000 euros por kilómetro. Si esta inversión estuviera demostrada como rentable, no habría nada que objetar. Pero no es así. La media de viajeros por kilómetro en Francia es de 41,5. En España de 2,8. A la falta de usuarios debemos sumarle los errores de planificación y ejecución. Véase: estaciones mal comunicadas o directamente incomunicadas, vías que se desvían para pasar por parcelas sospechosamente expropiadas a familiares de representantes públicos, líneas que tan sólo acortan en 8 minutos el trayecto frente al tren convencional (AVE Valladolid-Madrid), sobrecostes de hasta el 30% y por encima de todo el modelo radial. El modelo radial es aquel que impulsó Aznar y que los sucesivos gobiernos han seguido a pies juntillas, por el cual todas las líneas deben pasar por Madrid. Una de las consecuencias más graves que se derivan de ello, y que afectan directamente a nuestro territorio, es que se ha dejado de lado sistemáticamente e intencionadamente por todos los gobiernos el corredor mediterráneo. Esta línea permitiría el acceso ferroviario a los puertos mediterráneos españoles y comunicar al 66% del PIB europeo. Es decir, competitividad y riqueza. Entonces deberíamos preguntarnos ¿por qué se ha ejecutado esta planificación tan negligente? Uno de los mayores especialistas en la materia, el economista Germà Bel afirma lo siguiente: “el AVE ha sido el prototipo de los años maravillosos de España. Es una inversión política, sin ningún sentido desde el punto de vista económico”. Una vez más se ha utilizado el criterio político solapando cualquier otro. Han primado los intereses particulares a los generales. No aprendemos. Marcos Guiñón Juan Politólogo. Els Verds L´Eliana marcosgjuan@gmail.com

A los 30 años del Manifiesto de Tenerife… MANIFIESTO DE GANDIA DE LA CONFEDERACIÓN DE LOS VERDES DEL ESTADO ESPAÑOL Verdes y rebeldes

A finales de la primavera de 1983, un grupo de activistas del ecologismo del ámbito del Estado Español se reunieron con Petra Kelly en Puerto de la Cruz (Tenerife) en el marco del II Festival de Cine Ecológico y de la Naturaleza y redactaron el que consideramos manifiesto fundacional de Los Verdes, que se concretaría, al año siguiente, en la constitución de la Confederación de Los Verdes como partido político. 30 años después de aquel Manifiesto, la Confederación de Los Verdes del Estado Español se ratifica, plenamente, en la necesidad de la existencia de una organización política verde que aglutine e impulse de manera unitaria y coordinada, en el conjunto del Estado Español y en el seno de la Unión Europea, los programas y alternativas de los partidos verdes que trabajan, día a día, en los municipios y CCAA. Los Verdes nacimos verdes y confederales, compartiendo la esperanza y el aliento fraternal de Petra Kelly, y hace 30 años que venimos trabajando en la política alternativa en cada uno de los municipios donde tenemos representación e incidiendo y actuando con nuestra política ecologista de izquierdas en las CCAA y en el conjunto del Estado. Sin duda, a pesar de las muchas dificultades, que ya intuíamos en el momento de nuestro nacimiento como partido político, para abrir paso a las alternativas ecologistas y sociales en el marco legislativo electoral español que fue pensado para imponer el bipartidismo, hoy, podemos decir que la presencia de Los Verdes es una realidad incuestionable en muchos municipios y que nuestro nombre y nuestras propuestas están presentes en la vida política de nuestro país. Hoy, Los Verdes tenemos responsabilidades de gobierno y oposición en muchos Ayuntamientos y compartimos políticas alternativas con otras fuerzas de izquierda en las Cortes Generales y en el Parlamento Europeo. Nuestro trabajo, desde hace 30 años, nuestras propuestas desde el ecologismo político, nuestras iniciativas y acciones no han caído en saco roto, se han hecho realidad en muchas localidades y han influido positivamente en los programas de otras fuerzas políticas, incluso en la legislación que hoy tenemos. Nuestro camino no ha sido fácil. Los Verdes representamos la alternativa más contundente y transformadora ante un sistema político y económico neoliberal, injusto, antisocial y depredador de los recursos naturales y las especies vivas, del territorio y de las culturas autóctonas, así que no era de esperar apoyos ni ayudas, sino al contrario, para nuestra consolidación y extensión. Muchos han sido los esfuerzos para debilitarnos, para dividirnos, para usurpar nuestras siglas, para confundir al electorado, para utilizarnos interesadamente, para suplantarnos. Pero en la medida que avanza la conciencia verde en el seno de la sociedad española, cuando se ha ido haciendo más evidente que la crisis económica y social del capitalismo tardío está ligada íntimamente a la crisis ambiental, cuando se ve más claro, cada día, que paro y cambio climático son dos consecuencias del mismo sistema caduco e injusto que se resiste a morir, hoy, más que nunca, es necesaria la presencia activa de Los Verdes en la política, en las movilizaciones sociales y en las instituciones para salir de la crisis desde un nuevo marco político, económico y social al que aspiran millones de personas. Los Verdes, como Confederación de Partidos que somos, tenemos como finalidad promover un proyecto de sociedad basado en la filosofía ecologista, pacifista, no violenta, feminista, igualitarista, republicana, pragmática radical, libertaria, defensora de los derechos de los pueblos y universalista, fomentamos una estructura de intervención social y política de acuerdo con los principios asamblearios y la democracia de base, coincidimos con los deseos y reivindicaciones de una gran parte de la ciudadanía indignada y movilizada contra el paro y las medidas antisociales de los gobiernos de España y de la UE de la derecha. La indignación y la movilización social han de convertirse en alternativa política unitaria, han de confluir necesariamente en propuesta electoral conjunta, en esfuerzo solidario y coordinado para hacer posible que las instituciones reflejen realmente la opinión y la voluntad de una ciudadanía harta del bipartidismo y de sus políticas. Los Verdes, con nuestro nombre, y desde nuestros principios, justamente porque están ligados, sumados, al amplio movimiento social alternativo que se ha generado en el seno de la sociedad española, valoramos positivamente el proceso de convergencia política con Izquierda Unida y otras organizaciones políticas, sociales y cooperativas que, en las pasadas elecciones generales, ya supuso un primer avance electoral. Hoy, la dura política neoliberal y depredadora del PP de Rajoy, que ha llevado a alcanzar cifras de paro históricas, a recortes sociales, a un nuevo impulso a la energía nuclear, a la privatización de la costa y de la sanidad, a profundizar en la política de hidrocarburos y prospecciones marítimas y de fraking, a una educación clasista y nacional-católica… hace aún más necesario un frente aún más amplio de izquierda y verde, social y político, sin exclusión en principio, que haga frente en las instituciones y, en la calle, al ataque a los derechos sociales, ambientales y políticos de la sociedad española desde el PP, perfecto seguidor de las órdenes de la banca y los grupos financieros internacionales. El momento económico, ambiental, político y social que vive el conjunto del Estado, inmerso en una crisis global del capitalismo financiero de la UE y de profundización del cambio climático y sus consecuencias perjudiciales para el equilibrio del Planeta, exige una estrategia política sostenida en el tiempo de reafirmación de nuestros principios ideológicos y programáticos que han venido acertado en sus previsiones, al tiempo que de una acción unitaria con todas aquellas fuerzas políticas, sociales y ecologistas para hacer frente al ataque neoliberal y autoritario del PP contra los derechos sociales, democráticos y ecológicos alcanzados a lo largo del siglo XX. Más que nunca debemos ser Verdes y más que nunca tenemos que trabajar activamente para organizar la rebelión democrática contra un gobierno que actúa diariamente por llevar a la sociedad española hacia un sistema parecido al capitalismo emergente asiático. No es momento de refundaciones, de mirarnos el ombligo para ver si somos más o menos verdes, o los más verdes de todos los verdes, o los más auténticos, o los más originales. Los Verdes somos lo que somos, lo que queremos ser, lo que hemos sido siempre, lo que dicen nuestros Estatutos y, ahora, es momento de, todo esto que somos, con esos principios irrenunciables que nos definen a Los Verdes, ponerlo en común con una sociedad indignada, movilizada como se ha demostrado en las masivas manifestaciones contra los recortes educativos y sanitarios, estudiantiles y sindicales, para que se dé un paso cualitativo y la indignación se convierta en rebelión, en derrocamiento del sistema político que pretende la regresión social de nuestro País. La expresión de la indignación ciudadana que supone el 15M o el PAH demuestra que la ciudadanía está harta de que la estafen los mismos que han generado la crisis financiera, los mismos que han llenado de corrupción la política y las instituciones, que pasan del gobierno a los consejos de administración de las grandes empresas y de los consejos de administración de las grandes empresas al gobierno, y reclama, con urgencia, más democracia, más participación, un nuevo sistema político cooperativo, autogestionario, ecológico, participativo de base y solidario. Los Verdes queremos participar activamente para que nuestra opción política sea útil en la calle, en las instituciones, desde la articulación de una alternativa unitaria, no-violenta, que deberá ser verde y roja, de todos los colores de la izquierda política y social, para que la ciudadanía vuelva a estar esperanzada en que aún es posible una política honesta con un nuevo modelo económico, social y ambiental más justo, más igualitario y menos consumista, más equilibrado y solidario con el resto del mundo, más cooperativo, tierno y tolerante de manera que coincidan los medios y los fines, más respetuoso con la Tierra, con la plena defensa, armonía y recuperación de la biodiversidad y los derechos de los animales, con energías limpias, sin la amenaza nuclear, y donde la banca sea una herramienta pública que fomente una economía solidaria, igualitaria y verde. Es tiempo de articular la sustitución del PP en las instituciones para cambiar el modelo económico y ambiental, neoliberal y depredador, y, también, para cambiar el sistema político bipartidista, de arriba abajo, desde la corona hasta la ley electoral. Es urgente porque el desmontaje de los derechos básicos es rápido y el drama del paro aumenta, porque el cambio climático no espera y porque los agricultores no pueden aguantar más, porque no se puede perder una generación de jóvenes, porque la miseria de muchas familias es diaria. Vamos a ser, más que nunca, Verdes y rebeldes. CONFEDERACIÓN DE LOS VERDES-ELS VERDS-BERDEAK-OS VERDES. 30 Aniversario del Manifiesto Verde de Tenerife y del inicio del proceso de la Confederación. En Gandia, junio del 2013.

Amb el PP, tot està en perill. Amb la ciutadania mobilitzada, tot és possible. Dia Mundial del Medi Ambient de 2013. Manifest d’Els Verds del País Valencià

Per eixir de la crisi des d’un nou model polític, econòmic, social i ambiental que es fonamente en la democràcia participativa, en un fort i renovat sector agroecològic, en la sobirania i seguretat alimentària, l’ús de les energies netes, un consum responsable i el repartiment solidari del treball i la riquesa. El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient i Els Verds del País Valencià volem, amb aquest manifest, dedicar aquesta data del 5 de juny de 2013 a denunciar públicament la impúdica política del PP que està posant en perill el medi ambient augmentant cada dia el deteriorament del territori i dels seus valors naturals. La política del PP, des de totes les Administracions Públiques on governa, es fonamenta en l’aplicació estricta i sense vergonya dels principis més durs del neoliberalisme que fan del negoci privat i l’acumulació de riquesa l’únic objectiu de l’acció política. Que la Banca, les grans corporacions energètiques, les multinacionals i les grans empreses continuen augmentant els seus beneficis en un marc de profunda crisi política, econòmica, social i ambiental és el que realment preocupa al PP encara que l’atur supere el 25% de la població activa, encara que la pobresa i la indignació vaja en augment, encara que la desafectació de la política augmente, encara que l’evidència del canvi climàtic siga ja inqüestionable. Mentre cada dia assistim a més casos de corrupció política, augmenten les imputacions de càrrecs públics -essent el PP valencià un dels que més casos acumula en les seues files- sense que es done cap explicació creïble a la ciutadania ni s’adopte cap mesura de reforma del sistema polític i electoral, el govern de la dreta desenvolupa una política energètica insostenible, reforma la llei de costes augmentant la desprotecció del litoral i amnistiant infraccions urbanístiques, posa en marxa la privatització dels ferrocarrils, frena el desenvolupament de les energies renovables, s’oblida totalment de la protecció i prevenció del bosc i abandona totalment el sector primari. El PP s’entesta en mantenir les recerques d’hidrocarburs de les multinacionals tant a la plataforma marina com a l’interior del territori -autoritzant darrerament el fracking a les comarques de Castelló- fent cas omís de totes les previsions científiques que assenyalen que el litoral mediterrani serà una de les zones més afectades per les conseqüències del canvi climàtic que té com una de les primeres causes el consum de combustibles fòssils. Al temps que, amb la fractura hidràulica, posa en perill els aqüífers, el paisatge i els valors naturals de les comarques de l’interior o del turisme de les platges del litoral. Al contrari, mentre el PP recolza l’augment de les energies contaminants i la pròrroga del funcionament de la Central Nuclear de Garoña, totalment obsoleta i amortitzada, frena el sector de les energies renovables que està a l’avantguarda mundial en tecnologia solar i podria tenir un desenvolupament espectacular per la nostra disposició natural d’hores d’insolació a l’any. El PP, fent cas omís dels perills de l’energia nuclear evidenciats darrerament amb la tragèdia de Fukushima, manté el lucratiu negoci privat que genera la Centra Nuclear de Cofrents, malgrat que ja estiga amortitzada i cada dia que passa augmente la seua obsolescència i el risc de fallida. Tampoc el PP atén al camp valencià, on els agricultors professionals són cada vegada més vells, les seues rendes més baixes i les perspectives de futur, per l’actual política de la UE, més que preocupants. Ha augmentat l’abandonament de camps que, si va començar en terres en zones d’interior, s’ha generalitzat i traslladat també al litoral, on ja és més d’un 8% la desaparició de camps de cítrics a causa de la disminució constant dels ingressos de les campanyes de la taronja. Els Verds del País Valencià treballarem al Parlament Europeu per aconseguir que la PAC done solucions a la volatilitat dels preus agraris, lluite contra la preponderància de la distribució comercial en la cadena alimentària, assegure la rendibilitat de les explotacions dels xicotets productors i les cooperatives i empreses socials, acabe amb el domini -en la negociació dels preus del camp- de la gran distribució comercial, impossibilite les estratègies de les grans superfícies de baixar els preus agrícoles europeus, assegure la reciprocitat dels productes agraris de tercers països, augmente les ajudes a la producció ecològica i al mercat de proximitat, lluite decididament contra el conreu de transgènics (OGM) i protegisca les llavors, les espècies autòctones i la biodiversitat. En el Dia Mundial del Medi Ambient, cal recordar que un arbre autòcton aporta un efecte sumidor d’uns 300 kg de CO2 durant el seus creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i la protecció del sòl de les muntanyes valencianes para frenar els efectes de l’erosió i la desertització creixent hauria de ser una estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic, per al manteniment del paisatge i dels recursos que suposa el bosc per a la població rural i per a la prevenció dels incendis forestals. Un bosc que ara el PP també vol privatitzar amb el PATFOR, mentre no aten suficientment els treballs en les zones forestals cremades per evitar l’erosió. En el Dia Mundial del Medi Ambient, Els Verds del País Valencià manifestem la urgència de salvar del PP les costes, la terra, l’aigua, el mar, l’aire, el bosc i la gent. És l’hora de dir prou a una política globalment contrària a les persones i als valors naturals. Amb el PP, tot està en perill, ja siga la terra, ja sigala gent, i tot és possible amb la ciutadania mobilitzada per exigir eleccions generals i autonòmiques anticipades i el canvi de l’actual política i del sistema electoral cap a una democràcia participativa, solidària i ambiental. Presidència Executiva d’Els Verds del País Valencià. 4 de juny de 2013.

Amb la salut no es juga. Les retallades maten... article publicat a l'Eliana 2000. mes de maig

La sanitat pública ve patint com l’educació les restriccions pressupostàries amb més intensitat que altres sectors que també estan sent objecte sistemàtic de desmantellament, situació que deriva d’un sistema de finançament autonòmic, obsolet, poc solidari i poc redistributiu que hauria d’haver-se reformat ja fa temps però encara no li ha arribat el moment. Si pensem que una part important dels pressupostos (entre 70% i 85%) van destinats a cobrir les competències en sanitat i educació, és fàcil entendre com totes les mesures estatals de retalls que afecten a la Comunitat Autònoma acabe definitivament desmantellant de forma especial aquests dos serveis públics més essencials per la ciutadania. Si el Govern Valencià fora responsable amb la seua ciutadania, aquests serveis no estarien en la situació d’extrema penúria en la qual ens trobem on, segons dades oficials del propi Ministeri de sanitat, el descens pressupostari en sanitat col·loca al País Valencià en l’últim lloc de les CCAA. Aquestes dades corroboren els informes de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública. Tenim els millors professionals sanitaris però la nostra sanitat és la pitjor de l’Estat. El Govern de Fabra destina la menor quantitat de despesa per habitant, amb una disminució en l’assistència sanitària, i per tant en salut i en qualitat de vida. I tot apunta a què encara serà pitjor si Fabra continua amb la seua política d’aplicar totes i cadascuna de les retallades que li marca Rajoy, retalls en farmàcia, ambulàncies, assistència, i ara, en els mesos de juliol i agost, tancant els centres de salut a les 15 hores en lloc de a les 17 hores, tancament que sens dubte ens afectarà de forma especial per l’augment estival de la població flotant i suposant un augment de la utilització de les urgències hospitalàries. Per reflexionar sobre la nostra sanitat, sobre si hi ha o no alternatives, vos convidem a una xerrada que es farà el proper 23 de maig al centre socio cultural de L’Eliana que organitzem conjuntament amb el col.lectiu local d’EUPV. La xerrada serà a les 19.30 i comptarà amb la presència de: - Miguel Ángel García Ferrando, metge de familia. - Rafael Muñoz, membre de la PMDSPV i representant de l’Associació Valenciana d’Usuaris de la Sanitat (AVUSAN) - Marina Albiol, responsable de l’àrea de Sanitat, diputada a les Corts Valencianes, EUPV. Amb la salut no es juga. Les retallades en sanitat maten. Pura Peris, Portaveu local Els Verds de L’Eliana. VerdsPV.

Manifest Dia de la Terra de 2013

Per eixir de la crisi des d'un nou model polític, econòmic, social i ambiental que es fonamente en la democràcia participativa, en un fort i renovat sector agroecològic, en la sobirania i seguretat alimentària, l'ús de les energies netes, un consum responsable i el repartiment solidari del treball i la riquesa. “ÉS MÉS QUE URGENT SALVAR DEL PP LES COSTES, LA TERRA, L'AIGUA, EL MAR, L'AIRE, EL BOSC I LA GENT” El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra des de l’any 1970, quan més de 20 milions de persones ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible. Els Verds del PV volem amb aquest manifest “És més que urgent salvar del PP les costes, la terra, l'aigua, el mar, l'aire, el bosc i la gent” dedicar aquesta data del 22 d’Abril de 2013 a denunciar públicament la impúdica política del PP que està posant en perill les infraestructures socials, els drets laborals, les pensions, l'ensenyament, la sanitat i l'agricultura, al temps que augmenta el deteriorament del territori i dels seus valors naturals. La política del PP, des de totes les Administracions Públiques on governa, es fonamenta en l'aplicació estricta i sense vergonya dels principis més durs del neoliberalisme que fan del negoci privat i l'acumulació de riquesa l'únic objectiu de l'acció política. Que la Banca, les grans corporacions energètiques, les multinacionals i les grans empreses continuen augmentant els seus beneficis en un marc de profunda crisi política, econòmica, social i ambiental és el que realment preocupa al PP encara que l'atur supere el 25% de la població activa, encara que la pobresa i la indignació vaja en augment, encara que la desafecció política augmente, encara que l'evidència del canvi climàtic siga ja inqüestionable. Mentre cada dia assistim a més casos de corrupció política i augmenten les imputacions de càrrecs públics, essent el PP valencià un dels que més casos acumula en les seues files, sense que es done cap explicació creïble a la ciutadania ni s'adopte cap mesura de reforma dels sistema polític i electoral, el govern de la dreta desenvolupa una política energètica insostenible, reforma la llei de costes augmentant la desprotecció del litoral i amnistiant infraccions urbanístiques, posa en marxa la privatització dels ferrocarrils, frena el desenvolupament de les energies renovables, s'oblida totalment de la protecció del bosc i la prevenció d'incendis i abandona, totalment, al sector primari. El PP s'entesta en mantenir les recerques d'hidrocarburs de les multinacionals tant a la plataforma marina com a l'interior del territori, autoritza darrerament el fracking a les comarques de Castelló fent cas omís de totes les previsions científiques que assenyalen que el litoral mediterrani serà una de les zones més afectades per les conseqüències del canvi climàtic que té com una de les primeres causes el consum de combustibles fòssils. Al temps que, amb la fractura hidràulica, posa en perill els aqüífers, el paisatge i els valors naturals de les comarques de l'interior o del turisme de les platges del litoral. Al contrari, el PP, mentre recolza l'augment de les energies contaminants, frena el sector de les energies renovables que està a l'avantguarda mundial en tecnologia solar i podria tenir un desenvolupament espectacular per la nostra disposició natural d'hores d'insolació a l'any. El PP ha fet cas omís dels perills de l'energia nuclear evidenciats darrerament amb la tragèdia de Fukushima i manté el lucratiu negoci privat que genera la Central Nuclear de Cofrents malgrat que ja estiga amortitzada i, cada dia que passa, augmente la seua obsolescència i el risc de fallida. Tampoc el PP atén al camp valencià, on els agricultors professionals són cada vegada més vells, les seues rendes més baixes i les perspectives de futur per l'actual política de la UE més que preocupants. Ha augmentat l'abandonament de camps que va començar en zones d’interior però que s’ha generalitzat i traslladat també al litoral, on ja és més d'un 8% la desaparició de camps de cítrics a causa de la disminució constant dels ingressos de les campanyes de la taronja. Per a Els Verds del País Valencià, la recuperació del sector agrari, en sentit ampli, és una de les millors opcions per a un nou model econòmic i social més solidari i sostenible. Per a la seua recuperació, és necessari la reorientació de la PAC de la UE cap a una política agrària que recolze les produccions locals dels xicotets i mitjans productors i lluite contra la deslocalització de la producció dels aliments que consumim diàriament, el control dels preus i l'apropiació de la major part dels beneficis que genera l'economia agrària per part de les multinacionals agroalimentàries i els fons internacionals d'inversió. Els Verds del País Valencià treballarem al Parlament Europeu per aconseguir que la PAC done solucions a la volatilitat dels preus agraris, lluite contra la preponderància de la distribució comercial en la cadena alimentària, assegure la rendibilitat de les explotacions dels xicotetes productors i les cooperatives i empreses socials, acabe amb el domini, en la negociació dels preus del camp, de la gran distribució comercial, impossibilite les estratègies de les grans superfícies de baixar els preus agrícoles europeus, assegure la reciprocitat dels productes agraris de tercer països, s'augmenten les ajudes a la producció ecològica i al mercat de proximitat i es lluite decididament contra el conreu de transgènics (OGM) i es protegisquen les llavors i les espècies autòctones i la biodiversitat. El Dia de la Terra cal fer memòria que un arbre autòcton aporta un efecte sumidor natural d'uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i la protecció del sòl de les muntanyes valencianes per a frenar els efectes de l'erosió i la desertització creixent hauria de ser una estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic, per al manteniment del paisatge i dels recursos que suposa el bosc per a la població rural i per a la prevenció dels incendis forestals. Avui, Dia de la Terra, Els Verds del PV manifestem la urgència de salvar del PP les costes, la terra, l'aigua, el mar, l'aire, el bosc i la gent. És l'hora de dir prou a una política globalment contrària a les persones i als valors naturals. És temps de dir No al fracking!, No a les prospeccions petrolífers en el litoral! i Sí al tancament de Cofrents i a la reforma estructural i ecològica de l'agricultura valenciana! Sí a la protecció del bosc valencià! És temps d'exigir eleccions generals i autonòmiques anticipades i el canvi de l'actual política i del sistema electoral cap a una democràcia participativa, solidària i ambiental. Presidència Executiva d'Els Verds del País Valencià

Els Verds consideren que el Districte Únic per a la escolarització augmentarà el fracàs escolar

El portaveu d'Els Verds, Joan Francesc Peris, ha valorat molt negativament l'Ordre de la Conselleria d'Educació que regula l’admissió de l’alumnat i que estableix el Districte Únic que ha estat publicada en el DOCV (11-04-2013). “El PP està obsessionat en desmuntar l'escola pública i pretén afavorir, com siga, l'ensenyament concertat” ha dit Peris. Els Verds consideren que l'establiment d’una zona única per a demanar l’escolarització dels alumnes desarrelarà molts alumnes dels seus barris i pot generar l'aparició de centres “gueto”. “Estem davant d'una Ordre educativa que inclou clars motius ideològics conservadors com comptar com a membres d'una família per a la baremació el fet de que la mare estiga embarassada i que pretenen consolidar nissagues als centres amb l'aparició en el barem de punts per als que tinguen en la família antics alumnes d'un centre” ha manifestat Joan Francesc Peris. Els Verds recorden que el procediment per a revisar les unitats escolars en funció de la demanda, l’arranjament escolar, només s’aplica a les unitats de centres públics, deixant fora de l’ajustament les unitats de centres concertats. Es dona la paradoxa, que a més és discriminatòria, que s’estan eliminant unitats de centres públics (minvant l’oferta a les famílies) i no es modifiquen unitats concertades que, com recull la LODE només tenen raó d’existir quan la xarxa pública no te possibilitat de cobrir la necessitat de places escolars. “És una ordre que pretén l'ampliació de la demanda de determinats centres concertats que seran emblemàtics de distinció social en detriment dels centres públics” ha dit el portaveu d'Els Verds . “A més, forçarà a una major mobilitat de l'alumnat que creuarà la ciutat cada dia amb un augment innecessari del trànsit i pèrdues de temps” ha seguit Peris en les seues declaracions. Els Verds valoren molt negativament l'establiment del Districte Únic que farà desaparèixer la intenció i el concepte de planificació educativa, abandonant l’obligació de construir centres públics en una determinada proporció en cada districte i les peticions marcaran el camí que es recorrerà per la via del decret. “És la mort del mapa escolar en detriment de les famílies amb menors possibilitats econòmiques. De segur, augmentarà el fracàs escolar entre l'alumnat de les famílies més humils” ha conclòs el portaveu ecologista d'esquerra. Més informació, Joan Francesc Peris. 630329390 - - - - - Los Verdes consideran que el Distrito Único para la escolarización aumentará el fracaso escolar Gandia, 15 de abril de 2013. El portavoz de Los Verdes, Joan Francesc Peris, ha valorado muy negativamente la Orden de la Consejería de Educación que regula la admisión del alumnado y que establece el Distrito Único que ha sido publicada en el DOCV (11-04-2013). “El PP está obsesionado en desmontar la escuela pública y pretende favorecer, como sea, la enseñanza concertada” ha dicho Peris. Los Verdes consideran que el establecimiento d’una zona única para pedir la escolarización de los alumnos desarraigará muchos alumnos de sus barrios y puede generar la aparición de centros “gueto”. “Estamos delante de una Orden educativa que incluye claros motivos ideológicos conservadores como contar como miembros de una familia para la baremación el hecho de que la madre esté embarazada y que pretenden consolidar alcurnias en los centros con la aparición al baremo de puntos para los que tengan en la familia antiguos alumnos de un centro” ha manifestado Joan Francesc Peris. Los Verdes de Gandia recuerdan que el procedimiento para revisar las unidades escolares en función de la demanda, el arreglo escolar, sólo se aplica a las unidades de centros públicos, dejando fuera del ajuste las unidades de centros concertados. Se da la paradoja, que además es discriminatoria, que se están eliminando unidades de centros públicos (menguando la oferta a las familias) y no se modifican unidades concertadas que, como recoge la LODE sólo tienen razón de existir cuando la red pública no tiene posibilidad de cubrir la necesidad de plazas escolares. “Es una orden que pretende la ampliación de la demanda de determinados centros concertados que serán emblemáticos de distinción social con menoscabo de los centros públicos” ha dicho el portavoz de Los Verdes. “Además, forzará a una mayor movilidad del alumnado que cruzará la ciudad cada día con un aumento innecesario del tránsito y pérdidas de tiempo” ha seguido Peris en sus declaraciones. Los Verdes valoran muy negativamente el establecimiento del Distrito Único que hará desaparecer la intención y el concepto de planificación educativa, abandonando la obligación de construir centros públicos en una determinada proporción en cada distrito y las peticiones marcarán el camino que se recorrerá por la vía del decreto. “Es la muerte del mapa escolar con menoscabo de las familias con menores posibilidades económicas. A buen seguro, aumentará el fracaso escolar entre el alumnado de las familias más humildes” ha concluido el portavoz ecologista de izquierda. Més informació, Joan Francesc Peris. 630329390

Governar a cop de Decret Llei no és governar… és prendre el pèl, per Pura Peris, publicat a L'Eliana 2000, mes d'abril 2013

L’art. 86 de la Constitució preveu que en situacions d’extraordinària i urgent necessitat la distribució del poder entre el legislatiu - el congrés dels diputats encarregat d’aprovar les lleis - i l’executiu- encarregat de governar- s’altere permetent que aquest aprove les mesures necessàries sense esperar a la tramitació parlamentària d’una llei, la qual és possible arribara tard per donar solucions. Això és pel que serveix el Decret Llei i per res més…. Som animals de costum i prompte una situació anòmala l’assumim com si fora normal, oblidem o confonem l’habitualitat amb la normalitat.... podrà estar convertint-se en habitual que el Govern del PP vulnere el dret democràtic de la ciutadania de que els seus representants a les Corts aproven les lleis però en cap cas aquesta situació és normal, en absolut! No és admissible que el Govern impose a la ciutadania les seues decisions a cop de Decret Llei. A més, els darrers Decrets Llei contenen previsions que podrien ser declarades inconstitucionals pel contingut o per regular, per exemple, matèries expressament prohibides a aquesta figura. Com a mostra, la creació de la “cotització especial solidària” que afectarà als jubilats que compaginen la jubilació amb un treball. Les cotitzacions a la Seguretat Social són prestacions patrimonials coactives que sols poden ser creades per Llei i el Decret Llei tindrà força de llei, però en cap cas és una llei. Si en algun moment el Tribunal Constitucional les declara inconstitucionals serà molt difícil revertir les situacions jurídiques creades. Tot i això, sí crec que el Govern hauria d’aprovar un Decret Llei, aquell on es declare la suspensió immediata de les execucions hipotecàries que produeixen els desnonaments; és urgent perquè estem deixant sense els drets més bàsics a les persones que les pateixen; és extraordinària doncs el Tribunal Europeu ha declarat contrària al Dret comunitari la nostra normativa hipotecària, per tant hi ha motius més que suficients per dictar-lo. Pensant-ho bé també el Govern hauria d’aprovar altra mesura urgent després d’aquesta, la de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions generals després de la presa de mesures durant més d’un any ineficaces per resoldre la situació en la que ens trobem. Ja n’hi ha prou! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.

EL PP, SI AUTORTITZA EL FRACKING, POSARÀ EN PERILL ELS AQÜÍFERS VALENCIANS.

Nota de premsa. 15/03/13.- El portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris ha afirmat als mitjans de comunicació que “El PP, si autoritza el fracking al territori valencià estaria posant en perill els aqüífers valencians” com a resposta del partit ecologista a la decisió de la Generalitat de tramitar el projecte de la filial espanyola de la multinacional canadenca R2 Energy de buscar petroli i gas en el subsòl de les comarques de l'Alt Maestrat i Els Ports. “El sistema d'extracció d'hidrocarburs esmentat “fracking” és molt agressiu per al medi, utilitza gran quantitat d'aigua i introdueix al subsòl més de 600 `roductes químics que podrien contaminar greument els aqüífers subterranis” ha dit Peris. “A més, la possible extracció de gas o petroli genera molts problemes de fuites que ja han generat en altres països greus problemes de contaminació de l'aigua per gas metà i clorur de potassi que la salinitza” ha seguit en les seves declaracions el portaveu ecologista. Els Verds del PV demana al President Fabra que rectifique la posició del seu partit i paralitze la tramitació del “fracking” en tot el territori valencià i s'informe de la posició de molts països i institucions internacionals en contra d'aquest mètode d'extracció d'hidrocarburs. “L'espai geogràfic valencià és privilegiat en hores de Sol, ahí en la potenciació de l'energia solar és on tindria que fer molts més esforços la Generalitat Valenciana per obtenir energia renovable i no contaminant” ha dit Peris. “El PP que tanta demagògia i populisme ha fet amb el “Aigua per a tots” ara amenaça els aqüífers valencians acceptant la proposta de fracking d'una multinacional. És molt irresponsable aquesta decisió i totalment contradictòria amb el seu discurs” ha finalitzat en les seves manifestacions Joan Francesc Peris.