Fa tres anys ja! Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana

Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballen perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, es dirigeixen a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei amb el següent manifest:
Fa tres anys ja!

Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència. Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.
La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.
En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:
• Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
• El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
• No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol•licitar-la.
• Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
• Les sol•licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.

Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul•la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.
Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)

Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol•licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col•legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.
Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.
Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.
Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:
• Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
• Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
• Que s’anul•le el silenci administratiu negatiu.
• Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
• Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
• Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol•licitud.
És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.
Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col•lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.
Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.
Desembre del 2009
Tercer aniversari de la llei de la dependència


Suport al manifest: Nom i cognoms …Pura Peris García ( responsable relacions Institucionals
Col•lectiu………Els Verds del País Valencià…………

el que no és diu quan es parla dels problemes amb Marroc i el Sahara

Ara que el Marroc li ha tocat la galteta a la diplomàcia espanyola sense que haja dit ni pruna és quan sorgeixen de nou els vells pors: no s'atrevim a exigir molt al Marroc no siga cosa que Ceuta i Melilla perillen i alguns interessos d'empresaris espanyols que han tancat les seves fàbriques i explotacions aci i les han dut al Marroc es puguen veure afectats.
Però açò no és el més greu, no mireu el major banc de pesca és el sahrauï, banc amb el que es negocia en contra de les resolucions de l'ONU. Les mines de fosfats més importants del món i més accessibles són les del Sàhara. De la costa del Sahara ocupat s'envien tones i tones de sorra a les platjes espanyoles. Hem armat fins a les celles el Marroc. I si es tornaren hòstils?
I a més com el que no vol la cosa Marroc controla (?) el pas d'immigrants per l'estret i el tràfic de droga....
Al menys assumiren la responsabilitat i per damunt de tanta immundicia mercantilista guanyara al menys una vegada els drets humans, l'ésser humà front als diners!!!

3 de desembre dia farcit d’esdeveniments. Egunon!!

Sí el 3 de desembre, com segur molts altres dies a l’any, té moltes coses que commemorar: un 3 de desembre moria a la Xina Francisco Javier, nascut a Javier regne de Navarra i company d’Iñigo de Loyola. Des d’ací felicitacions a tots el Javier siga quina siga la seua llengua d’origen. Per cert també hem de felicitar al parlants d’Euskera donat que el 3 de desembre es celebra el dia internacional de l’Euskera i com si es tractara del propi Francisco Javier i la seua vida missionera també és pot veure com es commemora en molts llocs del planeta aquest dia. Confiem en que la iniciativa legislativa popular “per una televisió sense fronteres” arribe a bon port i puga garantir per a aquelles persones que tinguen dificultats per accedir als llocs on es commemora aquest dia pugen veure els reportatges a la televisió al menys en la seua llengua.
Parlar de dificultats em duu a la ment altra fita del 3 de desembre, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que com totes les celebracions internacionals, té per objecte ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones amb discapacitat i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes persones en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seves comunitats.
Aquest Dia brinda l'oportunitat de promoure activitats encaminades a aconseguir l'objectiu del gaudi ple i igual dels drets humans i la participació en la societat de les persones amb discapacitat, establert en el Programa d'Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitat aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1982.
Ara be, realment fem alguna cosa per aconseguir el ple gaudi dels drets humans d’aquestes persones, per integrar-los amb normalitat, per que participen en la societat?. Pensem... de moment i per anar de lo global a lo local, quant anem a deixar de produir armes directament adreçades a causar discapacitats en els éssers humans? Tal vegada els Governs que les fabriquen i les venen assumeixen després la responsabilitat de la reparació del mal causat? Com és que encara no hem arribat a un acord internacional contra aquets tipus de barbàrie?
És clar, podem dir, bé és el problema del Dret Internacional, dels vetos en els organismes internacionals, a casa nostra aixó no passa, som absolutament racionals els països desenvolupats!!
Ja,ja segurs? Val continuem pensant.
Alguna vegada quant esteu a un provador d’una tenda s’heu parat a pensar en les dimensions que té i si una persona que necessita cadira de rodes cabria en ell? I si la resposta fora negativa, s’heu parat a mirar si en la botiga hi ha més provadors i si son iguals de mesura?.
Heu preguntat alguna vegada en l’escola on estudien els vostres fills o filles, si hi ha ascensor, bany adaptat, aparell de Braille o tan sols si algun professor o professora sap llenguatge de sords? ? Perquè no ens ensenyen als que estem a la funció pública el llenguatge dels sords? Ja no s’utilitza?
Quant passegeu pels carrers dels vostre municipi i teniu que baixar de les voreres doncs, resulten incòmodes al tenir faroles que redueixen l’espai, o hi ha algun cotxe pujat a la vorera o hi ha motos aparcades.. penseu com s’ho farà aquell que anomenem divers funcional?.
O quan aneu de visita a un centre públic, a una administració pública i teniu que pujar uns quants graons, es fixeu si hi ha rampa d’accés? Si les portes són accessibles? Si hi ha molts, pocs, o cap treballadors diversos funcionals?.
Doncs bé, jo si m’ho pregunte quotidianament i malauradament la resposta no és gaire satisfactòria al menys no per a mi, realment no sé qui som els diversos funcionals!! I per donar alguna data, a la universitat, a l’edifici d’aularis de tarongers on es dona classe no totes les aules son accessibles per al professorat ni per als estudiants; és cert que està fent-se l’adaptació i no està encara acabat però de moment es limiten els drets de professor i alumnes.
Un altre exemple que a més, no és collita pròpia sinó que l’ha aportat la meua amiga Katja i que ens ha servit per presentar esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana, s’heu fixat en la quantitat de treballadors de la sanitat que hi ha en cadires de rodes? Què digueu, que no recordeu? Serà que no ho tenen fàcil? Heu pensat si tenen alguna secció especialitzada per poder garantir una diagnosi correcta davant d’una persona amb diversitat funcionals? Els treballadors i treballadores amb diversitats funcionals tenen garantits els espais per a les seues necessitats bàsiques o han de buscar els banys adaptats per als pacients? En fi,. Moltes coses son les que em venen al cap davant d’aquest 3 de desembre com per acabar, com és que no tenim en tots els municipis una Ordenança general d’accessibilitat mitjançant la qual fer complir la llei estatal i les normes autonòmiques? Com és que al nostre municipi encara no la tenim? La tindrem algun dia? Treballarem per a que la resposta siga sens dubte SI.

2 de desembre: dia internacional de l’abolició de la esclavitud

En l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans s'afirma que "ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seves formes".
I no obstant tot i estar en contra de l’esclavitud al moment actual continuem convivint amb casos sagnants d’aquesta lacra social que, com no, te com a subjectes principals les persones més indefenses i pobres les dones i els xiquets i xiquetes. Al món hi ha gairebé quatre milions de persones esclavitzats i a Amèrica Llatina més de 100.000 dones són exportades cada any per ser prostituïdes generant uns guanys de bilions de dòlars. No són moltes menys les dones de l’Africa que comparteixen la mateixa sort. La tracta de persones és l'esclavitud dels temps moderns; consisteix en el reclutament, allotjament, transport i comerç d'una persona amb el propòsit de ser explotada sexualment o treball forçat. Gairebé 4 milions de persones són esclavitzats cada any per aquest negoci que mou entre 7 i 10 bilions de dòlars.

Sí al segle XXI existeix esclavitud, la llista de pràctiques aberrants és tràgicament llarga i inclou, entre moltes altres, la servitud per deutes, la servitud de la gleva, el treball forçós, el treball i la servitud per als nens, el tràfic de persones i d'òrgans humans, l'esclavitud sexual, la utilització de nens soldats, la venda de nens, el matrimoni forçós i la venda d'esposes i l'explotació de la prostitució.

Sí, l'esclavitud es manifesta actualment en molt diverses formes d'abús com el tràfic de persones, l'explotació infantil o el turisme sexual. Per això hora és de reiterar el meu rebuig a «tota forma» d'esclavitud, abús o explotació comesa contra qualsevol ésser humà i el seu suport a totes aquelles iniciatives que tinguen com a finalitat acabar amb aquest problema.
També és arribada l’hora de demanar a totes les Institucions que no es conformen amb actes simbòlics i signatures de resolucions internacional que després no s’apliquen. Hora és de prendre mesures reals i efectives per abolir al segle XXI l’esclavitud.

És per aixó que la lluita contra l'esclavitud he de comportar no només la prohibició directa per llei, sinó també el combat contra la pobresa, l'analfabetisme, les disparitats econòmiques i socials, la discriminació per raons de gènere i la violència contra la dona i el nen.
I ho hem de fer entre totes i tots!!

"Estic vivint els meus drets: parem el sida". 1 de desembre dia mundial del Sida

L'1 de desembre és el Dia Mundial de la sida. Hi ha 33 milions de malalts a tot el món. Cada any moren dos milions de persones. A Espanya, un terç dels infectats per VIH no sap que és portador del virus de la sida. Els prejudicis segueixen sent un dels principals problemes. Un de cada tres espanyols no treballaria amb una persona seropositiva.

Segons les dades de les organitzacions internacionals el món està veient senyals de progrés en la reversió de l'epidèmia de SIDA a alguns països. Les inversions en la resposta a la SIDA estan donant resultats i salvant vides. Però encara estem molt lluny d'aconseguir que aquestos progressos arriben a tots el punts del planeta on es pateix aquesta pandemia com ara Africa, Sudamèrica i l'Europa Oriental.

El lema d'enguany centra l'atenció clarament en la relació existent entre els drets humas i l'objectiu d'aconseguir l'accés universal a la prevenció, el tractament, l'atenció i el suport pel que fa al virus de la immunodeficiència humana (VIH).
És Evident que no serà possible fer realitat l'accés universal, sense el ple respecte de la universalitat dels Drets Humans, Independentment de l'edat, el
sexe, l'ètnia, la professió, les creences religioses i l'orientació sexual de la
persona, prestant una atenció especial els que són més i vulnerables corren
més riscos de contraure el VIH.
Tots els éssers humans tenen dret a l'educació, la informació i els
serveis que els permeten evitar la infecció pel VIH.
PEL QUE FA ALS seropositius, han de gaudir de la millor qualitat de vida possible.
El repte és clar: hem de fer més, amb caràcter urgent, per mantenir el nostre compromís de lluitar per assolir l'accés universal a la prevenció, tractament, atenció i suport a tots els afectats per la malaltia.
per aixó:
- instem a tots els països a eliminar les lleis punitives, les polítiques i pràctiques que obstaculitzen la resposta a la SIDA, incloses les restriccions de viatge contra les persones que viuen amb el VIH.
- fem una crida internacional per posar tots els recursos, materials i humans necessaris, per garantir que la crisi econòmica no siga l'escusa per no continuar amb la tasca de la universalització dels serveis.
-demanem a tots els Governs, i en especials als nostres, a l'augment dels recursos a la cooperació internacional i a prendre part activa en una negocació amb les empreses farmacèutiques per tal de plantejar seriosament la possibilitat de redistribuir els fàrmacs de tal manera que siguen accessibles per tothom com ara amb la utilització de genèrics.
La millor prevenció és el respecte als drets humans i la seva efectiva exigència. Tothom té dret a viure els seus drets! Ho hem de fer possible!!

Zapatero en la cumbre iberoamericana: una nova ciberacció de greenpeace

Els dies 30 de novembre i 1 de desembre se celebra a Estoril, Portugal, una Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern a la qual assistirà el president Zapatero. En la reunió es tractaran diferents temes però, curiosament, el canvi climàtic no figura en l'agenda oficial dels líders polítics.
Segons declaracions del Sr Enrique Iglesias, Secretari General Iberoamericà, el canvi climàtic no serà objecte de la reunió sinó que ha de tractar-se en un fòrum paral lel amb empresaris. Qüestió francament preocupant si tenim en compte que estem a menys de deu dies de la cimera de Copenhaguen i que encara no hi ha una declaració conjunta dels països iberoamericans pel que fa a reducció d'emissions.
Greenpeace ens proposa que li recordem al president Zapatero la necessitat que el canvi climàtic s'incloga en l'agenda de la cimera Iberoamericana per arribar a un acord just, ambiciós i legalment vinculant a Copenhaguen
la proposta de carta és ( teniú accés directe des d'aquest bloc o en http://www.ciberactuacongreenpeace.es/?cyberid=71)

Sr President:

Em dirigisc a vostè amb motiu de la celebració, els propers dies 30 de novembre i 1 de desembre de la Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat, a Estoril.
Segons declaracions del Sr Enrique Iglesias, Secretari General Iberoamericà, el canvi climàtic no serà objecte de la reunió sinó que ha de tractar-se en un fòrum paral lel amb empresaris.
Em preocupa molt que, a deu dies de la cimera de Copenhaguen, i sense que encara hi hagi una declaració conjunta dels països iberoamericans pel que fa a reducció d'emissions, el tema quedi relegat a un fòrum tan secundari i tan particular.

Els països que componen el sistema d'Integració Centreamericana (SICA) van signar una declaració conjunta sobre canvi climàtic a 20 de novembre, a la que posen de manifest la necessitat que els països industrialitzats es comprometin a objectius ambiciosos i legalment vinculants de reducció d'emissions que permetin evitar que l'augment de la temperatura global abast 1,5 º C. En aquest sentit demanen que els països industrialitzats es comprometin, entre altres, a les següents mesures:

Reduir les seves emissions en un 45% per al 2020 i en un 95% per a 2050, prenent com a base els nivells de 1990.

Canalitzar els recursos necessaris perquè els països en desenvolupament puguen fer front als seus compromisos de disminució del ritme de creixement d'emissions.

Cal que a la cimera Iberoamericana es treballi perquè els països industrialitzats iberoamericans s'uneixin a la voluntat manifestada pels membres del SICA.

Per tot això, m'agradaria demanar-li que s'incloga el canvi climàtic en l'agenda oficial dels Caps d'Estat a la cimera i que es treballi per aconseguir una declaració conjunta dels països Iberoamericans en matèria de canvi climàtica, alineada amb les recomanacions científiques i que serveixi per promoure la consecució d'un acord just, ambiciós i legalment vinculant a Copenhaguen.

Atentament
( disponible en castellà en http://www.ciberactuacongreenpeace.es/?cyberid=71)

Els Ministres de la Unió Europea més a prop de Copenhagen,encara que parlen d'un reducció de 35%, podrem arribar al 40% al 2020? el planeta ho clama!

Els ministres de medi ambient volem un acord ambiciós a Copenhaguen, amb efecte immediat.
Bruselas, 23/11/2009 (Agence Europe) - Tothom està d'acord amb Lars Loke Rasmussen, el president de la Conferència Mundial sobre el Clima a Copenhaguen (COP 15, 7-18 de desembre), per aconseguir un acord ambiciós, global i vinculant al desembre - un acord que permeta una acció immediata després de Copenhaguen per assegurar el finançament urgent per ajudar els països en desenvolupament a adaptar-se al escalfament abans de l'entrada en vigor l'1 gener 2013 d'un tractat climàtic internacional del futur, i fomentar la la creació de capacitat en els països en desenvolupament.

Aquesta és la contrasenya que li donen els ministres de medi ambient dels 27, el dilluns 23 de novembre a Brussel.les amb ocasió del Consell extraordinari convocat per la Presidència sueca a l'última línia recta abans de Copenhaguen. Andreas Carlgren, President del Consell de Medi Ambient va resumir davant la premsa el resultat d'aquesta consulta política abans de la conferència de les Nacions Unides, va descriure molt gratificant. L'intercanvi de punts de vista amb ministerials, Yvo de Boer, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides i negociador clau, els ha permès millorar la posició de la UE sobre la base dels contactes bilaterals que s'han multiplicat en l'escena internacional pel Consell Europeu a l'octubre que va formalitzar el mandat de negociació de la UE de Copenhaguen.

"Tenim tot el necessari per dur a moltes negociacions fructíferes. Els ministres van expressar el seu clar suport a un acord en Copenhaguen, que tendirà a la reducció de la magnitud suficient per complir l'objectiu de 2 graus centígrads. Aquest acord ha de cobrir tots els països. Els països desenvolupats s'han de comprometre al finançament per a l'aplicació RAPIDA 5 mil millones a 7 mil milions d'euros per a 2010, 2011 i 2012. La Unió Europea respectarà el seu compromís. Anem a utilitzar aquesta eina com a mitjà per convèncer a altres països a ser igual de ambiciosos de nosaltres. Un acord a Copenhaguen ha de cobrir els talls a tot el món. Sense els Estats Units i la Xina, només la meitat de les emissions estarien cobertes. Un acord depèn de l'oferta suficient dels Estats Units i la Xina, "va dir Andreas Carlgren a la premsa. La reducció prevista del 17% al 20% de les emissions de EUA, en comparació amb 2005, segons ell, "ambiciosa, però esperem que els Estats Units que l'ús de cada anunci és possible en termes de la seva inversió en tercers països i mesures per combatre la desforestació ", va dir Carlgren.

La UE demana a totes les parts a un acord sobre un sistema de lluita contra la desforestació i d'expressar el seu acord amb els impostos dels combustibles amb l'finançament a curt termini, va afegir el President del Consell, assegurant que la UE seguirà per exercir pressió sobre les altres parts per millorar les seves ofertes per a la reducció d'emissions. Va elogiar a Noruega, Japó i Rússia "han revisat el seu nivell d'ambició", i l'oferta de Corea del Sud i Indonèsia, dos països que són "molt ambiciós". La UE, per la seva banda, continuarà amb el seu objectiu d'una reducció del 30% de les seves emissions (el 2020 respecte al 1990) com a palanca per tirar dels altres ". En nom de la futura Presidència espanyola del Consell, la ministra Elena Espinosa, va dir que la UE "sempre ha mostrat la seva sensibilitat als països en el món en desenvolupament. No podem oblidar que el canvi climàtic afecta a aquests països en països molt més vulnerables d'Europa. El compromís dels països desenvolupats sobre el finançament a favor és per tant un element essencial per a un acord a Copenhaguen ".

En nom de la Comissió Europea, Stavros Dimas, s'ha congratulat que la situació s'ha millorat la setmana passada amb els ambiciosos compromisos a Indonèsia i el Brasil, els nous compromisos dels països de l'OCDE (Rússia: una reducció de -22 a -25% el 2020, en comparació 1990, Japó: -25%, Noruega: -40% en el mateix venciment). Però, va dir, "encara estem lluny de la signatura d'un acord que impedeixi l'augment de la temperatura a anar més enllà de 2 º C. durant les pròximes dues setmanes, i a Copenhaguen, esperem que els països industrialitzats i països en desenvolupament a millorar la seva reducció. A Copenhaguen, necessitem un acord sobre tots els punts a la part inferior que conté el Pla d'Acció de Bali.

La UE té un paper crucial que desenvolupar en l'assoliment d'un èxit a Copenhagen i ha de jugar un paper més clar i contundent sobre la situació del mercat de CO2, i la contribució dels Estats membres amb el finançament, en particular, el finançament ràpid per a un ajust immediat en els països en desenvolupament, també ha d'aclarir les condicions en que reduirà les seves emissions en un 30% el 2020.

Yvo de Boer, va dir que "tots són optimistes". En ell es resumeixen les raons per a l'esperança:
1) el president Obama ha indicat que si les negociacions estan obertes i justes, vindran a Copenhaguen per ajudar a assegurar que l'acord és un èxit, i els objectius de Brasil (una limitació les seves emissions en un 40% en comparació amb un escenari sense esforç) de Corea del Sud (una limitació de 25% enfront d'un escenari sense esforç) i Rússia (una reducció de 22 a 25% el 2020 respecte al 1990 "molt ambiciós". Xina, per la seva banda, va expressar el seu desig que Copenhaguen és un èxit i el seu ministre responsable de les negociacions necessiten un bon resultat com la Xina reconeix que és impossible continuar amb una taxa de creixement del 8%, amb un model energètic basat exclusivament en el CO2,
2) encara que la UE no queda clar en l'aspecte financer, hi ha consens general que el finançament és essencial per aconseguir un acord",
3) la indústria en els països de la UE i les sol licituds dels Estats Units que ofereixen la claredat necessària per a la planificació de les seves inversions.
i la necessitat de traduir aquestes decisions de política en un tractament jurídic ràpidament durant el primer semestre de 2010, per tal de tenir seguretat jurídica a l'hora d'assignar fons públics ".
ELs verds estarem pendents

“25 de novembre de 2009: El masclisme mata; exigim el camí cap la igualtat”

MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

Any rere any, el 25 de Novembre es commemora el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones: “No al Maltractament”, “Tolerància Zero” “Cap a la igualtat” , frases cada vegada més assumides per la societat però que no han evitat que en 2009 ja siguen, segons dates oficials a 11 de novembre, 67 dones mortes de les quals 12 s’han produït al País Valencià.

Des d’Els Verds, tots i totes manifestem la nostra completa repulsa a contra tot tipus de violència masclista, manifestació brutal de la desigualtat entre dones i homes i com no contra qualsevol tipus d’agressió que vulnere els Drets Humans, específicament aquelles agressions dirigides a col•lectius especialment vulnerables, per trobar-se en situació de major desigualtat.

Homes i dones d’aquesta formació demanem als poders públics l’augment de les mesures econòmiques de subsistència digna perquè s’impedisca la tornada de la dona amb el maltractador com a única eixida a la supervivència familiar, així com la contínua avaluació de les causes.

Cal no oblidar que l’actual situació de crisi econòmica pot incrementar la violència a causa de situacions greus e insuportables de patiment familiar davant la manca de treball i, per tant, de recursos bàsics. Aquesta observació continuada és necessària si volem aplicar millors mesures de prevenció, versades sobre indicadors socials.

Les dones i homes d'Els Verds del País Valencià fem un crida a totes i tots a participar en les manifestacions i concentracions previstes; el 25 de novembre tenim una cita important per fer públic el nostre rebuig diari a qualsevol tipus de violència cap a les dones.


Acudiu, Totes i tots plegats cridem clar i ras “NO als abusos, NO als crims, NO a la Inferioritat, NO al Masclisme, NO a la Discriminació, NO a la Intolerància”. I “Sí a la Igualtat, Sí a la Dignitat, Sí a la Solidaritat i Sí a la Llibertat, Si al dret de la dona a decidir”.

Actes País valencià 25 novembre dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones*
MANIFESTACIÓ València 19.30 hores plaça Alfons el Magnànim ( fins plaça Ajuntament)

CONCENTRACIÓ Alacant 19.00 hores plaça Calvo Sotelo