Adolescencia y sexualidad, otra tarea pendiente, de Vicente Gascón, publicat a L'Eliana2000, juliol 2011

La adolescencia es la época en la que el deseo sexual alcanza su punto más elevado en la vida del individuo, se interesa especialmente por el sexo y se excita con facilidad. Diferenciándose el deseo sexual como algo distinto de la afectividad y de otros sentimientos que anteriormente permanecían indiferenciados.
Los chicos jóvenes posen una gran facilidad para excitarse mucho mayor que las chicas. Las chicas desconocen la rapidez con que los chicos se excitan, sucumbiendo a sus demandas, ya que ante la súbita reacción del chico, no acaban de creerse que puedan resultar tan apetecibles y siente su vanidad halagada. En otras ocasiones se recurre al alcohol, justificándose con su estado de ebriedad, apagando la conciencia, la culpa y la responsabilidad. Pero, evidentemente, las consecuencias posteriores son impredecibles.
El mayor logro del adolescente es demostrar que están a la altura de cualquier adulto, salir con alguien es un reto que hay que pasar. Pueden pensar que si no se comienza a salir pronto con el sexo contrario, nunca encontrará pareja. Los adolescentes no se dan cuenta que tienen tiempo de sobra, y cuando escucha las historias de conquistas de sus compañeros, ansían poder experimentarlas y se angustian cuando les cuesta conseguirlo.
Las relaciones sexuales no siempre satisfacen por igual a todos, ni se mueven por los mismos sentimientos. A veces, sólo uno de los dos disfruta realmente. A veces, esto puede ocasionar, sentimientos de frustración o rabia por sentirse utilizados o engañados. Por ello han de ser prudentes y comprender que todo encuentro personal y más si es íntimo, deja huella en nuestras emociones.
Se puede experimentar atracción en forma de sensación tremendamente perturbadora. Esta atracción puede llevar a tomar decisiones equivocadas. Hacer el amor conlleva una serie de riesgos, el posible embarazo, las enfermedades de transmisión sexual y la posibilidad de que alguien hiera sus sentimientos.
Por ello, es imprescindible la información y educación sexual para adolescentes e incluso en edades previas si queremos lograr una juventud sana, informada y capaz de evitar riesgos. Si la Conselleria no asume esta materia como curricular, el Ayuntamiento debería plantearse el desarrollo de programas en los centros públicos de nuestro municipio dentro de un Plan integral en materia de juventud

Vicente Gascón García
Psicólogo especialista es sexualidad.
El Verds de L’Eliana.

REDUCCIÓ DEL DÈFICIT I CRISI ECONÒMICA

Ja sabem que si una cosa es repeteix fins a la sacietat es converteix en una veritat inqüestionable. La reducció del dèficit públic és un bon exemple. És clar que molts països de la zona euro, entre ells nosaltres, han relaxat la seua política de reducció del dèficit públic i han arribat a xifres que podem considerar excessives de dèficit. En concret a l’Estat espanyol ha arribat a superar l’11%, l’any 2009. Davant d’aquesta situació l’anometat Pacte de l’Euro 2 ha fixat un calendari de reducció de l’euro brutal i que obliga a realitzar uns esforços de reducció brusc del dèficit, amb la finalitat d’arribar al 3% en l’horitzó del 2013. Voler reduir el dèficit públic d’una manera tan dràstica en països que estan patint una crisi econòmica tan severa com el nostre i amb unes taxes d’atur que ronden el 20% és senzillament un despropòsit que va a tenir conseqüències molt greus per als ciutadans.

L’estat del benestar va a patir retallades molt importants: copagament (caldria dir repagament) en sanitat pública, retalls greus en l’educació pública, més retalls en I+D+I, pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, entre altres. En conseqüència més estancament econòmic i més atur. I arribats ací jo em pregunte era precís arribar al 3% de dèficit en el 2013?, per què no s’ha plantejat aquest objectiu a més llarg termini, per exemple al 2016?. Allargar aquest aterratge del dèficit ens hauria permès poder dissenyar polítiques de foment del consum privat i públic amb la finalitat de reactivar l’economia i rebaixar unes taxes d’atur que certament no poden esperar a baixar ni un dia més. Però és que no ens adonem que les receptes que ens estan imposant no funcionen?. Ha servit per alguna cosa la Reforma laboral aprovada ara fa un any?. Perquè es pugen els impostos indirectes i no es fa res amb l’IRPF?. El caràcter progressiu de l’IRPF, arreplegat a la nostra Carta Magna, s’ha anat perdent i al final gairebé acaba pagant el mateix tipus impositiu Botín que un quasimileurista.

No vull ser catastrofista però és clar que la senda que hem agafat no és la bona. Ens cal un canvi de timó de 180º i malauradament l’Europa neoliberal que tenim ens impedeix plantejar altres polítiques, conservadors i socialdemòcrates tenen les mateixes fórmules, ací i en la resta d’Europa i ens caldrà buscar altres dirigents que governen la nau abans de que siga massa tard.

Indignem-nos!, clar que sí però assenyalem als responsables de que ens haguem plegat als interessos de la banca i de les grans empreses, que són les que guanyen amb tanta desregulació, tanta privatització i busquem uns gestors de la cosa pública que tinguen sentit comú, que pensen en el conjunt de la ciutadania i que peguen una punyà damunt de la taula quan faça falta i que diguen ja està bé de dirigir la nau en la direcció contrària a les necessitats de la immensa majoria de la població.

Javier Soria (Els Verds del Pais Valencià)