Parlem de fem

us adjunte la nota de premsa que com partit hem fet i que, com no, no serà fàcil de trobar asl distints mitjans de comunicació.

“La caòtica situació en la gestió cel tractament dels RSU que es generen en les ciutats i pobles valencians és antisocial i augmenta els riscos del canvi climàtic que ja patim” ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.

Estem patint les nefastes conseqüències de la Llei de residus de la Comunitat Valenciana aprovada l’any 2000 que deixa la política de tractament de residus en mans de la iniciativa privada, sense invertir un euro des de la Generalitat en la construcció de les infraestructures necessàries per a una gestió mediambiental dels RSU. El PP, amb pactes de residus amb el PSPV-PSOE, no té cap voluntat real de gestionar com cal els RSU de les ciutats i pobles valencians i solament s’ha preocupat de fer possible l’obtenció de grans beneficis per a les empreses del sector. Una política privatitzadora de la gestió de residus que ha portat que cada dia els RSU de molts pobles de les províncies de Castelló i València viatgen centenars de km, per acabar en plantes de tractament i abocadors d’Alacant, quan no en altres CCAA

Per a Els Verds, aquesta política porta a un enorme cost energètic, de combustibles fòssils, i a unes quotes de recuperació de matèries aprofitables clarament ridícules. La recollida en massa i el camió, per acabar en macroabocadors és el que més interessa per als beneficis de les empreses del sector i el que menys interessa a la societat valenciana en un temps de crisi econòmica i ecològica.

Els Verds del PV exigim el canvi urgent en la política de RSU de la Generalitat Valenciana marcant-se l’objectiu de residu zero i posant en marxa sistemes de recollida col•lectiva pati a pati i la construcció urgent de plantes de tractament i recuperació de matèries i metatnització i compostatge de la fracció orgànica del RSU.

“Són temps de posar dempeus noves empreses de reciclatge de les matèries recuperables de la bossa de RSU, que ocupen molt mà d’obra, i de fomentar una política de taxes municipals de recollida de RSU que incentiven entre la ciutadania la reducció dels RSU i el reciclatge. Els Verds del PV exigim que aquesta nova política de RSU prohibisca la incineració de RSU i el seu transport a més de 10 km de la població que els genera” ha seguit en les seves manifestacions el dirigent verd.

“Avui és evident que cal una reforma urgent de la Llei valenciana de residus i que la Generalitat i els Ajuntaments hauran de sumar esforços per impulsar una nova política en el sector que genere llocs de treball i estalvie costos energètics”, ha conclòs el portaveu d’Els Verds valencians.

El Dia de Reis no és igual per a tothom

Acabe de rebre una noticia que m'ha enviat el meu amic i President del Partit verd en Rwanda, Frank Habineza, que m'impusla a contar-vos com viuen en altres llocs del mon aquest dia en el qual en els països desenvolupats els xiquets i xiquetes juguen a noves joguines, encara que tinguen moltes abandonades pels racons.
Ahir, sense que fora una novetat doncs situacions com aquestes es produeixen de continu, van morir un xiquet d'11 anys i una xiqueta de 6, de la mateixa familia, per estar jugant amb una granada.
Es clar es preguntareu i que feien amb una granada? de segur que el primer que se vos be al cap és: però es què els pares no estaven pendents? Què bonic!!
No obstant, el tema no és eixe, el tema és com és possible que ens dediquem en els països desenvolupats a guanyar diners fabricant armes i exportant-les i pretenem ser al mateix temps els guardians dels drets humans?. No és pot ser més hipòcrita!!
Com podem girar el cap per no veure com els xiquets dels països no desenvolupats són objecte d'explotació construint entre d'altres joguines de les que després li posem l'etiqueta de la UE ja que la caixa la posem aquí - encara que els beneficis puguen acabar en paradisos fiscals?
Com podem ni tan sols parlar de pau quan es dediquem a armar fins els dents als països no desenvolupats de tal manera que les granades estan pels carrers com si foren caramels en un dia de cavalcada?. Això sí som capaós de decidir qui mereix ser recongeut com a país i qui no.
Però la situació pot ser més greu ja que és possible que no siguen accident sinó atacs preparats, granades explosionades per genocides. I de tot el que està passant per Rwanda estem molt assabentats? No de segur que sabem molt millor les operaciones de cirugia d'alguna que altra "famosa" o com va Gran Hermano. Què ens importa veritat?
Quantes xiquetes i xiquest estan morint avui al món? Què penseu? que no us afecta per qué no són dels vostres? és que no sou èssers humans? doncs cada xiquet és nostre, cada mort és la nostra mort.
Obriu els ulls i actueu, no hi ha altra opció