26 d'abril de 1986, no oblide Txernòrbil

Malgrat que alguns sembla haver-ho fet, cada 26 d'abril no puc deixar de recordar que a Txernòbil es va produir l'accident nuclear més greu de la història: milers de persones mortes (al voltant de 200.000), centenes de milers d'afectats amb càncer, deformacions congènites que van passant generació rere generació i tot un territori equivalent a la tercera part de L'Estat espanyol farcit de material radiactiu per damunt de limits legals.
En l'actualitat tan sols un sarcòfag de ciment, no massa segur, cobreix el reactor 4 de la central de Txernòbil i a 30 kms al voltant els éssers humans tenen prohibit acostar-se, però...qui li posa portes al camp? els animals entren i surten sense control; és fàcil suposar el cicle viciós de les conseqüències.
I així i tot, i sent cert que la ciència ha avançat moltíssim i semblen més segures, no és menys cert que es mantenen arreu del mon centrals nuclears molt antigues més enllà dels 30 anys; és clar són més rendibles econòmicament - per als agents d'aquest negoci- a l'estar amortitzades i per tant resultar més barat el Kilovat produït
Ha arribat el moment del canvi, el planeta no pot més; no es pot continuar amb aquesta carrera depredadora defensant els interessos econòmics per damunt dels drets humans, civics i socials. Per això els Verds demanem un pla de tancament de les nuclears per a que no s'utilitzen més enllà de les concessions actuals no sols a l'Estat Espanyol sinó a tota Europa.

Però no sols això, Els Verds exigim una Europa basada en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental; una Europa realment democràtica que actue pel seus ciutadans i ciutadanes i no simplement pels interessos de la indústria; una Europa que s'esforce per un futur ecològic.
Els Verds treballarem per aconseguir que les energies renovables siguen el centre de la política energètica europea per al segle XXI amb l'objectiu clar de que el 100% de l'energia que necessitem procedeixca de fonts renovables.
L'energia nuclear, per molt que diguen altra cosa, no pot ser part de la solució al canvi climàtic. L'urani és una font de combustible finita i a més els riscs associats a aquesta font d'energia no han deixat d'existir, ja siga en relació al seu funcionament, la producció de combustible o la gestió dels residus nuclears: Garoña i Cofrents són dos clars exponents.
Aquest és un dels objectius que m'encoratgina a participar en les properes eleccions europees. No, jo no oblide Txernòbil