Els Verds de l'Eliana rebutgem la violència masclista criminal i s'adherim a la declaració institucional de l'Ajuntament en el 25N

els Verds de l'Eliana davant el ple ordinari d'avui dilluns 24 de novembre hem presentat el següent escrit: Pura Peris, resident a l’Eliana amb dni 22688885Y, portaveu local dels Verds del País Valencià, CIF G97840847, en nom de l’assemblea Verds de l’Eliana, i assabentada que al proper plenari es presenta una declaració institucional pel dia Internacional Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, Volem manifestar que: El repunt de la violència contra les dones a tot el món es trova emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic. No cap dubte que la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, no ajuda a millorar la situació per la que venen passant moltes dones i xiquetes al llarg de l món. Els Verds de l’Eliana - manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.- - Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent, la manca de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista i la desigualtat. - la falta de responsabilitat d’quells personatges polítics que llancen públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones. - Exigim un compromís seriós del govern per a l’eradicació de la violència masclista. Any rere any des de l’Ajuntament de l’Eliana es duen a terme accions que tracten d’assumir eixe compromís que exigim, és per això que any rere any recolzem els actes que es realitzen i treballem per col.laborar en l’eradicació de la violència masclista. I per tot a això volem manifestar el nostre recolzament als actes previstos per al dia internacional del 25N i mostrem la nostra adhesió a la declaració institucional que es presentarà al plenari de la corporació el proper 24 de noviembre. Per la igualtat! A l’Eliana, 21 de noviembre de 2014 Signat Pura Peris Portaveu local Els Verds

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Continuem en retrocés en la lluita contra la eradicació de la violència masclista criminal.

Tots els dies haurien de ser 25 de novembre, o millor dit, tots els dies haurien de ser dies lliures de qualsevol tipus de manifestació de violència, ni cap les persones, ni cap els animals, ni cap la terra ni cap els drets, però malauradament un any més les dones Verdes i rebels ens hem de manifestar radicalment en contra de qualsevol forma de violència masclista contra les dones amb la convicció de anem en clar i directe retrocés en la lluita contra la seva eradicació per una clara manca de voluntat política. A punt de fer deu anys des que es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere (Llei Orgànica 2/2004) per eradicar la violència masclista que assassina sense pietat i que és una de les formes més generalitzades d’abús contra els drets humans, continuem exigint alguna acció de voluntat política que no s’ha produït ni per part del govern central ni l’autonòmic del PP Abans al contrari, les contínues retallades pressupostàries i les reformes legislatives com ara la Llei Wert, l’intent fallit de reforma de l’avortament, o la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que farà desaparèixer molts serveis municipals, com els de promoció i protecció de les dones no fan altra cosa que agreujar una situació que ja és insostenible. El repunt de la violència contra les dones a tot el món es troba emparada sense dubte per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neo-masclismes al discurs públic. No cap dubte que la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, no ajuda a millorar la situació per la que venen passant moltes dones i xiquetes al llarg de l món. Es imprescindible retornar i fomentar les polítiques d’igualtat, de co-educació, d’inserció laboral, d’ajuda a les víctimes. No es pot consentir que una societat no s’immute davant la mort d’una mitjana de 70 dones a l’any a mans del masclisme criminal. És per això que les dones Verdes i rebels: - Manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.- - Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent, la retallada de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista i la desigualtat. - Denunciem la falta de responsabilitat d’aquells personatges polítics que llancen públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones. - Exigim un compromís seriós del Govern per a l’eradicació de la violència masclista restablint les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i assistència a la violència de gènere. - Exigim: inversió en programes d’igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, - Exigim: polítiques efectives que garantisquen el dret efectiu al treball en igualtat de condicions amb protocols d’actuació enfront de la violència masclista. Ja són més de 60 les dones mortes a l’Estat espanyol, per elles, i per totes les dones del món s’adherim a les convocatòries de la Coordinadora feminista i vos animen a adherir-vos a les manifestacions del 25 de Novembre,. Pura Peris. Els Verds del País Valencià.

¿HABLAMOS DE CARIDAD O DE CALIDAD?, por Arturo Jornet, Joves verds, eliana2000, novembre 2014

No es difícil que hoy en día encendamos el televisor, pongamos la radio, miremos en internet, o simplemente, por la calle escuchemos a alguien hablar sobre alguna acción solidaria. Parece que hoy en día donar alimentos, recaudar fondos para fines sociales y “ayudar al más necesitado” son de las causas más reivindicadas por nuestra sociedad. Pero, ¿de verdad esta situación es sostenible? No digo que no seamos caritativos, sino pongo en cuestión la gestión que se está haciendo desde nuestros Gobiernos para que estas acciones se vean como algo cotidiano. Mientras los últimos informes de Unicef confirman que España se sitúa tercer país de la UE y la OCDE, detrás de Grecia y Lituania, con el mayor índice de pobreza infantil, tenemos a nuestros representantes públicos pidiendo perdón tras evidenciarse la millonada de euros que se han desembolsado a costa del esfuerzo de miles de familias españolas. Por eso, ¿queremos seguir viviendo de la caridad, dependiendo de actos benéficos para poder cubrir nuestras necesidades? Debemos hacer entender que nuestras necesidades básicas son un derecho, son unas calidades que han de ir inherentes a nuestra condición de ciudadanos y ciudadanas. Estamos hartos de ayudas y beneficencias. No podemos vivir en un país que absuelve a millonarios corruptos y que, a su vez, para que una persona pueda comer tenga que depender de bancos de alimentos gestionados por personal voluntario. Agradezco y participo de la acción solidaria y voluntaria, pero exijo la responsabilidad de los Gobernantes de gestionar el dinero público para conseguir la calidad de vida a la que todos tenemos derechos, Que los corruptos devuelvan el dinero robado, cumplan la condena que corresponda y quien lo haya permitido dimita de sus cargos. Y si no son capaces de asumir esto, que convoquen elecciones generales. Arturo Jornet, Joves Verds l’Eliana.

De rebaixes fiscals i altres històries…..per Pura Peris, publicat a l'Eliana 2000 octubre 2014

En un article passat ja parlàvem de les modificacions tributàries que plantejava el Ministre Montoro. Ara li toca a la Generalitat valenciana. Vaja per davant que tota rebaixa fiscal implica automàticament una menor obtenció d’ingressos per complir de forma efectiva amb les obligacions assumides i per tant no poder fer front al compliment de prestació de serveis bàsics en la nostra Comunitat. En segon lloc hem de deixar clar que les mesures que s’anuncien pel Sr. Fabra són, o bé mesures que obligatòriament tenien que prendre o mesures que van a repercutir en pocs llars valencians. Així veiem les rebaixes en els tipus de l’IRPF, que semblen importants però que en realitat van a suposar molt poca repercussió en la butxaca, per exemple, un persona que obtinga un ingressos d’uns 31.000 euros a l’any amb dos fills, notarà una rebaixa en el pagament de l’impost anual de 98€!! O la devolució del cèntim sanitari, l’impost que es repercutia cada vegada que es comprava combustible. Aquesta no és una mesura voluntàriament decidida si no la conseqüència necessària del compliment de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que va declarar contrari al Dret comunitari aquest impost i que suposa que l’Estat espanyol haja de tornar un total de 2 mil milions d’euros. El mateix ocorre amb la modificació de l’impost sobre successions que elimina el requisit de residència quan s’hereta o se rep per donació un immoble i que va a suposar un menor ingrés d’un 8 milions d’euros, conseqüència d’una altra sentencia del Tribunal Europeu.... Com si en moments de crisi la rebaixa d’impostos fos la solució màgica.... Ja podran imaginar d’on trauran els diners per fer front a aquestes devolucions, més retallades en serveis bàsics! Menys demagògia amb els números i més responsabilitat en la gestió dels diners de tots! Ja n’hi ha prou!! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

LA MANIFESTACIÓ DEL 9 D’OCTUBRE RECLAMA UN CANVI AL PAÍS VALENCIÀ

Avui s’ha presentat en roda de premsa, celebrada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, la manifestació que tindrà lloc el proper dijous 9 d’Octubre a la ciutat de València, i que eixirà a les 18h de la plaça de Sant Agustí. El lema de la manifestació d’enguany és ben explícit: “Fem possible el canvi al País Valencià”. Els convocants valoren que s’està produint un canvi de cicle social i polític, marcat per l’esgotament de l’actual Govern valencià i, sobretot, per la creixent reacció ciutadana a l’escenari de corrupció, autoritarisme, polítiques antisocials i agressions a la llengua i la cultura protagonitzades pel Govern del president Fabra. Som davant de la fi del bipartidisme i de les majories absolutes, i davant de l’afirmació d’un associacionisme actiu que no està disposat a continuar suportant persecucions polítiques i ofecs econòmics i de l’empoderament d’una ciutadania que denuncia la democràcia de baixa qualitat que patim. Entitats, sindicats i partits afirmem la necessitat de la política i neguem la generalització del desprestigi d’aquesta que tant interessa a una dreta corrupta, autoritària i esgotada que no sap com evitar la seua eixida d’unes institucions que ha utilitzat de manera partidista. Tots no són iguals. Per això, fem una crida a la participació i a la il·lusió, perquè són valors progressistes que ens volen negar: aquella dreta agònica ens voldria passius i desanimats, perquè eixa és l’única via que els queda per a continuar servint-se del poder enlloc de servir als ciutadans. I en eixe canvi que li cal al País Valencià avui hem de posar un accent especial en la necessitat de mitjans públics de comunicació en llengua pròpia. El Govern valencià que patim primer va tancar TV3, després Catalunya Ràdio i finalment RTVV. Però 90.000 valencians han firmat una Iniciativa Legislativa Popular que ara és a les Corts i que demana una nova ràdio i televisió públiques i en valencià, la qual a més podria ser la base per a fer efectiva la reciprocitat amb TV3 i Catalunya Ràdio. Els valencians no podem ser menys que qualsevol comunitat autònoma espanyola. El Govern valencià ens maltracta quan ens deixa sense mitjans públics en la nostra llengua. Per tot això, la Comissió 9 d’Octubre ha convidat el president del Comité d’Empresa de RTVV, Vicent Mifsud, a llegir el manifest de la diada en finalitzar la manifestació. Serà la nostra manera de celebrar el 25è aniversari de RTVV, Foto adjunta: representants de la Comissio 9 d’Octubre (d’esquerra a dreta): Maria Josep Ortega, coordinadora de polítiques sectorials de Compromís Fran Ferri, diputat per Compromís Adel Francés, d’Intersindical Valenciana Pilar Navarro, d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Laura Peris, secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) Vicent Moreno, president de la Federació d’Escola Valenciana Pura Peris, d’Els Verds del País Valencià Ignacio Blanco, diputat d’Esquerra Unida (EUPV) Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) Anna Oliver, de Solidaritat per la Independència (SI)

América Llatina i Europa: la cara i la creu, per Javier Soria, l'Eliana 2000 setembre 2014.

A propòsit de la darrera crisi ministerial a França, amb la depuració dels ministres bel·ligerants amb la més pura ortodòxia neoliberal, voldria fer una reflexió al voltant dels canvis polítics que s’estan produint en diversos països llatinoamericans en contrast amb el que està passant a la vella Europa. A Europa estem assistint impassibles a una onada de pensament únic, a un seguidisme de polítiques neoliberals ortodoxes, per part de tots el governs que està carregant-se a passes agegantades totes les conquestes socials de l’estat del benestar i la cohesió social, que tantes dècades havia costat d’aconseguir. En canvi, a América Llatina estem assistint a una sèrie d’experiències polítiques molt interessants que estan produint canvis molt importants i profundes millores en la qualitat de vida d’aquestes societats. És el cas de l’Uruguai de Pepe Múgica de l’Equador de Correa o, el cas més recent el Xile de Bachelet. Son tres exemples, diferents però tots tres il·lusionant, de com és possible dur a terme altres polítiques. Es tracta de governar pensant en els ciutadans i en el seu benestar i no pensant en desenvolupar polítiques que només beneficien a un1% de la població i als poders financers mundials. Potser siga ja hora de despertar i dir als nostres governants valencians, espanyols i europeus que ja està bé de continuar amb unes polítiques que no han fet més que empobrir a amples capes socials i incrementar les desigualtats socials, que necessitem al Govern polítics valents capaços de dur endavant altres polítiques dissenyades per a millorar les condicions de vida dels ciutadans valencians, espanyols i europeus. Javier Soria (Els Verds de L’Eliana)

Los Verdes exigen la revisión inmediata de la vasija del reactor de la central nuclear de Cofrentes

El portavoz de Los Verdes, Joan Francesc Peris, ha exigido al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) que obligue a la revisión inmediata de la vasija del reactor de la Central Nuclear de Cofrentes. “Los Verdes no entendemos como el CSN aún no ha ordenado la revisión de la vasija del reactor de la Central Nuclear de Cofrentes, en pleno funcionamiento, y que es como la vasija de Garoña, parada desde hace dos años, a la que sí que se le pide la revisión” -ha dicho el portavoz ecologista. Las vasijas de los reactores de las centrales nucleares de Garoña y Cofrentes fueron fabricados por la misma empresa holandesa que suministró otras 20 de similares características y podrían tener defectos de fabricación como los encontrados por la Agencia Federal Belga de Seguridad Nuclear en dos reactores con fisuras en el acero de sus vasijas que le ha llevado a ordenar el cierre de ambos reactores. “El principio de precaución se ha de aplicar en estos casos con mucho más rigor teniendo en cuenta la peligrosidad de la contaminación radioactiva y, si la Agencia Belga de Seguridad Nuclear ha advertido a España de los graves problemas detectados en dos reactores en Bélgica con materiales servidos por la misma empresa a los de las centrales de Cofrentes y Garoña, la revisión es obligada y urgente, no sólo en Garoña, sino, más si cabe, en Cofrentes que es la central que está en pleno rendimiento y donde un accidente nuclear podría tener consecuencias imprevisibles” -ha dicho Peris. Los Verdes exigimos al CSN que revise urgentemente la vasija del reactor de la CN de Cofrentes y, si detecta los mismos problemas y fisuras que los encontrados en los reactores belgas, ordene la paralización inmediata de su actividad. “Nunca se debería haber autorizado la prórroga de la central nuclear de Cofrentes. Más de 30 años és una edad más que peligrosa para el funcionamiento de una central nuclear” -ha finalizado en sus declaraciones el Portavoz de Los Verdes· Els Verds · Berdeak · Os Verdes ·

EL OBJETIVO DE LA POLITICA: “EL BIENESTAR DEL PUEBLO”, por Vicente Gascón, publicado en l'Eliana 2000, agosto 2014.

La gente se suicida y nadie se entera, la gente muere por no poder hacer uso de los recursos sanitarios o por falta de recursos económicos. Gracias a nuestro endeudamiento y los embargos, la banca va bien. La privatizaciones de empresas y patrimonio público (para los amiguetes), robar con impuestos a las clases medias y bajas. La reducción de inversión en ciencia, sanidad, educación y servicios sociales, encarecimiento de los estudios, … ¡España va bien! Va bien,… porque se ha recuperado la especulación; porque los ricos son más ricos, porque los defraudadores se sienten intocables; porque puede reprimir la protesta ciudadana; porque la gente se siente más ofendida por perder un partido que por quedarse sin empleo; porque nuestros políticos sienten fortalecida su economía y garantizados magníficos empleos cuando se retiran. Y aún dicen que es un derroche mantener a desempleados y pensionistas, que es un abuso tener medicamentos gratis, que el encarecimiento de los estudios es para que estudien los que realmente “valen” (o pueden); que se escojan estudios y profesiones que sean útiles para “el sistema”. Que se ha de facilitar el despido para fomentar el empleo (o la esclavitud). Sin embargo, la gran mayoría permanece impasible, ni tan siquiera cuestionan la sucesión de evidentes mentiras, ni tan siquiera se asombran de las descomunales estafas de la codicia de quienes les dirigen. Y siguen votándoles, siguen afiliándose esperando que les llegue el reparto de la tarta, y cuando no les llega, se ofenden y se los cargan. ¿Por qué los votantes conservadores no castigan las malas acciones de sus políticos? ¿Por qué se tragan todo lo que hacen aunque vayan contra sus valores?. Es preciso que a los políticos no se les olvide que se les ha elegido para que su pueblo viva en las mejores condiciones y no para “forrarse”. Vicente Gascón, El Verds de L’Eliana

MANIFEST JUNTES PER PALESTINA, ENDERROQUEM L'APARTHEID

Aquest any 2014 ha estat declarat per les Nacions Unides com l'any Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, a més d'haver reconegut des de l'any 2012 a Palestina com a Estat observador, aquest nou marc obre per fi la via per acabar amb la impunitat amb la que cínicament l'Estat d'Israel cometia les seues il·legalitats. Per això, i per denunciar la neteja ètnica i l'apartheid que Israel perpetra contra la població palestina des de fa 66 anys (més propi dels detestables règims colonials del passat que de la democràcia moderna que Israel diu ser), nosaltres, col·lectius, assemblees, partits polítics, sindicats i persones individuals ens reunim per emprendre les accions necessàries per frenar la impunitat d'Israel. No podem romandre amb els braços plegatsmentre es violen sistemàticament els Drets Humans i les resolucions de les Nacions Unides. Així doncs, ens unim a la resta d'iniciatives internacionals que s'han iniciat per acabar definitivament amb la impunitat dels crims contra la humanitat que Israel comet des del 1948. Des de la crida a l'acció de la societat civil palestina per posar fi al projecte colonial, ja som milions de veus unides en el món, a més d'activistes, artistes, esportistes i intel·lectuals i dirigents. Aquest no és un problema de dretes o d'esquerres ni tampoc un problema religiós com s'ha tractat d'emmascarar. És un problema de injustícia i en aquest sentit totes les esglésies palestines es van unir també per demanar la fi de l'ocupació amb el document Kairos-Palestina igual que va succeir amb Kairos-Sud-àfrica unint a les esglésies del món per acabar amb l'apartheid. I centenars de milers de jueus es declaren antisionistes i defensors dels drets dels palestins. Tots estem units incondicionalment amb els palestins, amb les palestines, i amb la justícia. Per tot això, denunciem: • La manca d'informació sobre la situació de la població palestina, sotmesa a les injustícies de l'ocupació cada dia. • Les lamentables i dramàtiques condicions de vida dels 5 milions de palestins/es als campaments de refugiatsd/es en els territoris palestins ocupats, però també en altres països com Jordània, Líban, Egipte o Síria, on al campament de Yarmuk, al 2014, estan morint persones de fam. • El càstig col·lectiu d'Israel a la població palestina, sotmesa als bombardejos indiscriminats de l'aviació israeliana, els segrestos i les execucions, a més de permetre els abusos dels colons sobre la població ocupada. • Que aproximadament 11 milions de refugiats/des palestins/es tenen prohibit tornar a les seues terres i les seues cases simplement per ser no-jueus/ves. • Que la població palestina tant dels territoris ocupats com a Israel pateix un règim d'apartheid despietat i racista, administrat i regulat des del parlament israelià que dicta on poden viure i on no. • Que les colònies són il·legals en els territoris palestins, a més del seu caràcter discriminatori per només jueus dins d'Israel. • Que la població palestina sota ocupació és discriminada i sotmesa a un règim judicial militar. • La construcció d'un mur il·legalment de més de 700 km de llarg i vuit metres d'alt que divideix Palestina i aïlla pobles sencers, famílies i annexiona seus terrenys de cultiu i aqüífers. • Que la població palestina viu en 167 cantons aïllats per carreteres i territoris d'ús exclusiu israelià, i que és impossible per a un palestí desplaçar-se de Gaza a Cisjordània. • El terrible bloqueig que pateix Gaza per terra, mar i aire, sense electricitat, medicines ni aliments bàsics. • Que hi ha més de 5.000 presos/es polítics/ques segrestats/des en les presons sionistes sotmesos/es a tortures, humiliacions i maltractaments, amb un alt nombre de menors (des dels dotze anys) per detenció administrativa, on són empresonats sense cap càrrec ni garantia. I per tot això estem disposats a: • Difondre i estendre campanyes que sorgeixen des de Palestina, des dels campaments de refugiats/es palestins/es, comunitats palestines i associacions palestines. • Denunciar i emprendre accions legals contra l'estat d'Israel per crims de guerra, per contra la humanitat i per la seua violació dels Drets Humans. • Difondre i promoure la campanya de BDS internacional. • Realitzar campanyes d'informació, sensibilització, mobilització i accions directes.

És precís rebaixar els impostos als qui guanyen més de 100.000€ a l’any per sortir de la crisi?, publicat a l'Eliana 2000, juliol 2014

El passat 20 de juny Montoro va presentar la pròxima reforma fiscal, la qual afecta entre d’altres, IRPF, IRNR, IS i IVA. Encara que com tot avantprojecte està pendent de tramitació parlamentària, creiem convenient anar coneixent alguns dels punts més cridaners, que tractarem en diferents articles. Per obrir boca, parlem d’un d’ells, que s’anuncia com gran avantatge pels contribuents, la reducció de set trams de tipus de gravamen a cinc. Ara bé, a menys trams de tributació més es dispara el gravamen entre els diferents nivells de renda. A aquesta reducció de trams s’afegeix una reducció del tipus marginal aplicable i per tant la realitat serà que no tots els ciutadans obtinguen una reducció de tributació. Efectivament, veuran reduïda la tributació per IRPF les rendes més baixes i curiosament també les rendes més altes (entre 60.000€ i 300.000€ que en 2013 tenien tipus entre el 46% i el 52% i que amb la reforma tributen al 47%) En canvi, les rendes que es situen entre ambdues poden sofrir un augment de tipus de gravamen. I em pregunte, és precís que una persona amb més de 100.000€ de renda passe de tributar del 52% al 47%? És que el Sr Montoro desconeix els principis constitucionals bàsics del nostre sistema tributari, on l’art. 31 diu “que tots hem de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la nostra capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just i progressiu???? O és que va a resultar que també és Brussel·les la qui li diu al Govern espanyol que continue sagnant a les classes treballadores i premiant a les rendes elevades? Nosaltres pensem que no. Pura Peris Els verds l’Eliana

I després de les eleccions europees, què?, per Pura Peris, article publicat a Eliana 2000, juny 2014.

Després de les eleccions europees toca fer balanç i anàlisi dels resultats. Si comencem per casa nostra, el primer que cal assenyalar és que el bipartidisme ha quedat molt tocat. Els electors espanyols han buscat altres forces polítiques en les que dipositar la seua confiança i, afortunadament, els destinataris no han estat partits xenòfobs ni racistes, sinó forces polítiques que s’oposen a les polítiques d’austeritat que tant de mal ens han fet. No ha estat així a altres països europeus, els ciutadans dels qual s’han llançat en braços de partits d’extrema dreta (França) o d’un populisme xenòfob (Regne Unit). El sud d’Europa ha tingut un altra resposta i l’exemple més encoratjador ha estat el triomf de Syriza a Grècia i els bons resultats de L’Esquerra plural i de Podemos a l’estat espanyol, i on la coalició d’Esquerra Plural on concorríem EUPV i Els verds aportaran6 diputats al grup de l’Esquerra unitària al Parlament europeu. Desgraciadament, poc ens ha durat l’alegria i el F.M.I. ja ens ha tornat a amargar amb les seues receptes d’aprofundir en les “reformes”, la qual cosa vol dir mes percentatge de població que caurà per sota del llindar de la pobresa. La veritat és que hem de dir prou, ja està bé de insistir en receptes que sols aconsegueixen l’empobriment de la població. Hem de defensar un altra política a Europa, amb més poder per al Parlament europeu i amb unes polítiques molt diferents a les que s’han aplicat en els últims anys. Haurem d’estar atents a les polítiques i les actuacions que des d’Europa vinguin. Ara be, malgrat el desig de molts , aquests resultats no es poden extrapolar al que podria donar-se en les pròximes eleccions municipals , autonòmiques o nacionals i per això Els Verds continuarem treballant l’Eliana, el conjunt de la comarca i al llarg del País Valencià amb l'ànim i el compromís per servir a la gent de la millor manera possible i pensem que el camí és seguir sumant ànims, projectes, actuacions i programes de treball. A treballar!! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

ES EL MOMENTO DE QUE LOS ESPAÑOL@S PUEDAN DECIDIR LA FORMA QUE PREFIEREN PARA LA JEFATURA DEL ESTADO

¿MONARQUÍA O REPÚBLICA? LA RENUNCIA DE JUAN CARLOS DE BORBÓN PONE FIN A LA TRANSICIÓN PACTADA CON EL FRANQUISMO ES EL MOMENTO DE QUE LOS ESPAÑOL@S PUEDAN DECIDIR LA FORMA QUE PREFIEREN PARA LA JEFATURA DEL ESTADO Madrid, 2 de junio de 2014, La renuncia de Juan Carlos de Borbón a la jefatura del estado español pone fin a la transición pactada con el franquismo, del que la misma monarquía era de las pocas cosas que quedaban vigentes instauradas por el dictador. En su momento, al proclamar la Constitución del 1978, se nos hurtó a los españoles la posibilidad de decidir la forma de gobierno que preferíamos. Hoy, después de la renuncia del jefe del estado, es el momento en que los españoles tenemos que decidir libremente sobre la cuestión. Y más, después de los escándalos de corrupción que han acompañado a la casa real española en los últimos tiempos. E incluso cuando no hay una ley que regule el procedimiento a aplicar en la renuncia del Rey a la corona (El artículo 57.5 de la Constitución establece: "Las abdicaciones y renuncias y cualquier duda de hecho o de derecho que ocurra en el orden de sucesión a la Corona se resolverán por una ley orgánica", que no se ha elaborado nunca). Ha llegado, pues el momento de que los españoles decidamos en plena libertad el régimen que deseamos para España, por lo que pedimos la convocatoria de un referéndum en el que se tenga la posibilidad de elegir libremente entre Monarquía o República. Desde La Confederación de Los Verdes pensamos que en este momento de grave crisis económica, institucional y medioambiental es el momento de que la ciudadanía pueda hacerse cargo de su futuro para lo cual es imprescindible comenzar un nuevo proceso constituyente en el que pueda decidirse, entre otras muchas cosas, la forma de gobierno. Libremente y responsablemente. Y que las formas obsoletas, y antidemocráticas, de designación del jefe del estado, están muy lejos de ser una solución para solucionar los problemas actuales de todos los español@s. Teléfono de contacto: 670369672 Toni Roderic 630329390 Joan Francesc Peris

La "incongruencias" de las exigencias de las becas. Hoy hablamos de los erasmus.

La "incongruencias" de las exigencias de las becas. Hoy hablamos de los erasmus. ¿qué son los erasmus? Las becas Erasmus fueron concebidas dentro del marco de la Unión Europea como fomento de la movilidad entre los estudiantes universitarios También existen programas de movilidad para personal docente y para personal de administración y servicios. Evidentemente la movilidad requiere cierto nivel de conocimientos de idiomas extranjeros pues de los contrario es difícil aprovechar al máximo las ventajas que esta movilidad supone. Ahora bien, es cierto que no ha sido nunca utilizado como requisito el conocimiento elevado del idioma,puesto que la estancia en el lugar elegido permite seguir perfecccionando estos conocimientos. Pues bien en el presente curso académico las becas de mecd, uno de los requisitos para recibir la beca erasmus+ del próximo curso 2014/2015, publicado en el BOE Jueves 3 de abril de 2014 es: "Acreditar un nivel B2 o equivalente en el idioma en el que se va a impartir y recibir la docencia en la universidad o centro de educación superior de destino o en el que se realicen las prácticas, según conste en el convenio de intercambio o en un certificado expedido por la universidad de destino. Se acreditará el dominio de la lengua con un Certificado de Nivel Avanzado, un Certificado de Aptitud de Escuelas Oficiales de Idiomas de la lengua extranjera correspondiente, o con los certificados reconocidos por las Mesas Lingüísticas de la CRUE (http://www.acreditacion.crue.org/Paginas/Mesas/Mesas-Linguisticas.aspx) y el listado reconocido por la Asociación de Centros de Lenguas en la Enseñanza Superior (ACLES) (http://www.acles.es/acreditacion/), que acrediten las competencias que correspondan con un nivel B2 o superior del Marco Común Europeo de Referencia de las Lenguas." Evidentemente este requisito no es más que la piedra angular que va a servir al Ministerio para no dar prácticamente ninguna beca y de ese modo, seguir recortando las posibilidades de nuestros jóvenes, puesto que sólo van a poder optar los que tengan reconocido dicho B2 ( lo que supone un coste elevado de estudios y exámenes) limitando además las posibilidades de movilidad, pues... ¿qué estudiantes pueden tener un nivel B2 de sueco, noruego, finlandés, portugués, checo, rumano, húngaro....y tantas otras lenguas??, ¿es qué tienen facilidad para poder acceder al estudio de las mismas??? Una vuelta de tuerca más a nuestros jóvenes por parte del Gobierno de Rajoy!!!

actividad sísmica cerca deLanzarote: declaración de España libre de Fracking ya, Sr. Rajoy!!

Como sabéis las grandes empresas petrolíferas pretenden hacer prospecciones con el fín de exftraer el gas de los fondos marinos... tema que está denunciado ante la Comisión de peticiones y que afecta especialmente a zonas como nuestra costa mediterránea y las islas Canarias, Dicen que las prospecciones no tiene porqué suponer riesgo alguno, pues en todo caso es una cata y no la extracción en sí. Ahora bien, lo que no dicen es que para hacer las prospecciones deben llevar a cabo las mismas técnicas de fracking que utlizarían si fueran a extraer el gas; no dicen que en tanto no fracturan no saben la bolsa de gas existente; no dicen que para las catas inyectan muchos productos tóxicos que con la mínima fuga se mezclarían con el agua marina; y sobre todo no dicen que, normalmente, las bolsa de gas están ubicadas en zonas cercanas a focos de movimientos sísmicos ( lo que resulta lógico). Pues bien hoy mismo se ha producido la constatación de actividad volcánica de relevancia en los mismos fondos marinos donde Repsol pretende realizar catas y prospecciones, a escasos kilómetros de las islas de Lanzarote y Fuerteventura, en cambio se venía afirmando que la zona era un área sin actividad magmática, por lo que el escenario lejos de ser seguro es de mayor riesgo. http://www.europapress.es/islas-canarias/noticia-descubren-nuevos-volcanes-submarinos-lanzarote-20140414115655.html Pero es que además en los resultados del 5º informe del Panel Intergubernamental del Cambio Climático (IPPC) se destaca que, "en caso de extraerse y quemarse un tercio de las reservas de hidrocarburos conocidas el aumento de la temperatura del planeta podría alcanzar un punto de no retorno para efectos calificados de "muy graves" para la población humana". Así pues, sin duda, el Gobierno debe asumir su responsabilidad, no poner en peligro ni la vida de las personas ni el futuro del planeta y debe declarar España como territorio libre de fracking, por consiguiente no debe autorizar estas prospecciones de ningún modo. Lo contario será una actuación muy irresponsable. http://www.lavanguardia.com/natural/20140413/54405777469/quinto-informe-ipcc-grupo-iii-mitigacion-cambio-climatico.html

Elecciones europeas: Circular electoral voto por correo y otros / Circular electoral vot per correu i altres

VOTO POR CORREO Si no vamos a estar en nuestra localidad también podemos ejercer nuestro derecho al voto Los electores que prevean que en la fecha de la votación no se hallarán en la localidad donde les corresponde ejercer su derecho de voto, o que no puedan personarse, pueden emitir su voto por correo. Para ello, el elector solicitará, entre los días 2 de abril y 15 de mayo de 2014, un certificado de inscripción en el Censo de la correspondiente Delegación Provincial de la Oficina del Censo Electoral. Dicha solicitud se formulará, personalmente, ante cualquier oficina delServicio de Correos. El empleado de correos encargado de recibirla exigirá al interesado la exhibición de su Documento Nacional de Identidad y comprobará la coincidencia de la firma. En ningún caso se admitirá a estos efectos fotocopia del Documento Nacional de Identidad. Los servicios de Correos remitirán en el plazo de tres días toda la documentación presentada a la Oficina del Censo Electoral correspondiente. Por lo tanto, el elector que solicita el voto por correo, una vez ha sido admitida su solicitud, ya no puede votar personalmente. Recibida la solicitud, la Delegación Provincial: comprobará la inscripción, realizará la anotación correspondiente en el censo, a fin de que el día de las elecciones no se realice el voto personalmente, extenderá el certificado solicitado, y, remitirá por correo certificado al elector, al domicilio por él indicado o, en su defecto, al que figure en el Censo, las papeletas y los sobres electorales, junto con el certificado de inscripción en el censo, un sobre en el que figurará la dirección de la Mesa donde le corresponda votar y una hoja explicativa. El aviso de recibo acreditativo de la recepción de la documentación deberá ser firmado personalmente por el interesado previa acreditación de su identidad y, si no se encuentra en su domicilio, se le comunicará que deberá personarse en la oficina de Correos correspondiente para, previa acreditación, recibir la documentación para el voto por correo, cuyo contenido se hará constar expresamente en el aviso. Una vez que el elector haya escogido la papeleta de voto, la introducirá en el sobre de votación y lo cerrará. Incluirá el sobre de votación y el certificado en el sobre dirigido a la Mesa y lo remitirá por correo certificado en todo caso antes del día 21 de mayo de 2014 . Este sobre no necesita franqueo. El Servicio de Correos conservará hasta el día de la votación toda la correspondencia dirigida a las Mesas Electorales y la trasladará a dichas Mesas a las 9 de la mañana. Asimismo, seguirá dando traslado de la que pueda recibirse en dicho día, hasta las 20 horas del mismo. El Servicio de Correos llevará un registro de toda la documentación recibida, que estará a disposición de las Juntas Electorales. Los sobres recibidos después de las 20 horas del día fijado para la votación se remitirán a la Junta Electoral de Zona. En caso de enfermedad o incapacidad - cuya existencia deberá acreditarse por medio de certificación médica oficial y gratuita - que impida la formulación personal de la solicitud o, en su caso, la recogida de la documentación en la oficina de correos, podrá ser efectuada en nombre del elector, por otra persona autorizada notarial o consularmente mediante documento que se extenderá individualmente en relación con cada elector y sin que en el mismo pueda incluirse a varios electores, ni una misma persona representar a más de un elector. La Junta Electoral comprobará, en cada caso, la concurrencia de la circunstancias exigidas. Más información: Artículos 72 y 73 Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General <---> VOT PER CORREU Si no estarem en la nostra localitat també podem exercir el nostre dret al vot Els electors que prevegin que en la data de la votació no seran a la localitat on els correspon exercir el seu dret de vot , o que no puguen personar , poden emetre el seu vot per correu . Per a això, l'elector sol · licitarà , entre els dies 2 abril i 15 de maig de 2014, un certificat d'inscripció en el Cens de la corresponent Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral . Aquesta sol · licitud es formularà , personalment , davant qualsevol oficina del Servei de Correus . L'empleat de correus encarregat de rebre exigirà a l'interessat l'exhibició del seu document nacional d'identitat i comprovar la coincidència de la signatura . En cap cas s'admetrà a aquest efecte fotocòpia del document nacional d'identitat . Els serveis de Correus han de remetre en el termini de tres dies tota la documentació presentada a l'Oficina del Cens Electoral corresponent. Per tant, l'elector que sol · licita el vot per correu, un cop ha estat admesa la seva sol · licitud, ja no pot votar personalment. Rebuda la sol · licitud, la Delegació Provincial : comprovarà la inscripció , realitzarà l'anotació corresponent en el cens , a fi que el dia de les eleccions no es realitzi el vot personalment , estendrà el certificat sol · licitat, i, remetrà per correu certificat a l'elector , al domicili per ell indicat o , si no, al que figuri en el cens, les paperetes i els sobres electorals , juntament amb el certificat d'inscripció en el cens, un sobre en el qual figurarà la direcció de la Taula on li correspongui votar i un full explicatiu . L'avís de rebut acreditatiu de la recepció de la documentació haurà de ser signat personalment per l'interessat prèvia acreditació de la seva identitat i , si no es troba en el seu domicili , se li comunicarà que haurà de personar a l'oficina de Correus corresponent per , prèvia acreditació, rebre la documentació per al vot per correu , el contingut s'ha de fer constar expressament en l'avís. Una vegada que l'elector hagi escollit la papereta de vot , la introduirà en el sobre de votació i el tancarà . Inclourà el sobre de votació i el certificat en el sobre dirigit a la mesa i el remetrà per correu certificat en tot cas abans del dia 21 de maig de 2014. Aquest sobre no necessita franqueig . El Servei de Correus conservarà fins al dia de la votació tota la correspondència dirigida a les meses electorals i la traslladarà a aquestes Taules a les 9 del matí . Així mateix , seguirà donant trasllat de la que pugui rebre en aquest dia , fins a les 20 hores del mateix . El Servei de Correus portarà un registre de tota la documentació rebuda , que estarà a disposició de les juntes electorals . Els sobres rebuts després de les 20 hores del dia fixat per a la votació es remetran a la Junta Electoral de Zona. En cas de malaltia o incapacitat - l'existència s'ha d'acreditar per mitjà de certificació mèdica oficial i gratuïta - que impedeixi la formulació personal de la sol · licitud o , si s'escau , la recollida de la documentació a l'oficina de correus , podrà ser efectuada en nom l'elector , per una altra persona autoritzada notarial o consularment mitjançant document que s'estendrà individualment en relació amb cada elector i sense que en el mateix pugui incloure diversos electors , ni una mateixa persona representar més d'un elector . La Junta Electoral comprovarà , en cada cas , la concurrència de les circumstàncies exigides . Més informació : Articles 72 i 73 Llei Orgànica 5/1985 , de 19 de juny , del règim electoral general

Ya llegan las elecciones europeas!, Informamos sobre el Censo Electoral

Estamos ya inmersos en las primeras fechas y citas importantes en relación a las próximas elecciones y desde els Verds creemos que es importante que toda la ciudadanía está informada por eso vamos a ir realizando circulares donde os daremos cuenta del calendario electoral y de las cuestiones del proceso electoral más importante... Y la primera es ¿quien puede votar? A Esta pregunta nos responde el Censo y ¿Qué es el censo electoral? El Censo Electoral contiene la inscripción de quienes reúnen los requisitos para votar y no están privados definitiva o temporalmente del derecho de sufragio. El censo electoral es único y permanente, y su actualización es mensual. El censo electoral está compuesto por: Censo de Electores Residentes en España (CER). Pueden votar en todos los procesos convocados. Censo de Electores Residentes Ausentes (CERA). Los electores inscritos en el CERA pueden votar en las Elecciones a Cortes Generales, en las Elecciones al Parlamento Europeo cuando en este caso se opte por la elección en España y en las Elecciones a las Asambleas Legislativas autonómicas y a las Asambleas de Ceuta y Melilla, pero antes deben solicitar el voto. Censo electoral de extranjeros residentes en España (CERE). Todos los electores inscritos en el CERE pueden votar en las Elecciones Municipales (y a EATIM). Los ciudadanos europeos inscritos en el CERE además podrán votar en las Elecciones al Parlamento Europeo y a las Asambleas de Ceuta y Melilla. El CERE incluye a los ciudadanos de la Unión Europea residentes en España y a los ciudadanos de los países con Acuerdos de reciprocidad en vigor: son Estados que reconocen el derecho de voto en las Elecciones Municipales a los ciudadanos españoles residentes en su territorio. Las inscripciones en el CERE de los nacionales de los países con acuerdos de reciprocidad en vigor serán válidas exclusivamente para las elecciones municipales para las que se realicen las solicitudes de inscripción en el CERE. Los ciudadanos de la Unión Europea, para la inscripción en el CERE, han de estar inscritos en el Padrón Municipal y haber hecho una declaración formal sobre su voluntad de ejercer el derecho de sufragio en España en las elecciones municipales. Esa manifestación de voluntad tiene carácter permanente mientras el ciudadano de un país de la Unión Europea continúe residiendo en España, salvo declaración en otro sentido. ¿Dónde y cuándo se puede consultar el Censo y la Mesa electoral donde se vota? Los Ayuntamientos y Consulados expondrán las listas electorales vigentes de sus respectivos municipios durante ocho días, a partir del sexto día posterior a la convocatoria de las elecciones. (Del 7 de abril al 14 de abril) Además, la Oficina del Censo Electoral remitirá a todos los electores una tarjeta censal con los datos actualizados de su inscripción en el censo electoral y de la Sección y Mesa en la que les corresponde votar, y comunicará igualmente a los electores afectados las modificaciones de Secciones, Locales o Mesas Electorales. Asimismo, se podrá acceder a la consulta de los datos de locales y Mesas electorales por Internet, a través de la página web del INE (www.ine.es). Para la consulta de los datos de inscripción individuales de cada elector, que incluirán también los de la Mesa y local donde le corresponde votar, será necesaria la utilización de un certificado digital y se podrá acceder a través de la página web del INE (www.ine.es) desde el día de la publicación de la convocatoria. Si mis datos en el censo electoral no son correctos, ¿qué debo hacer? Si durante el periodo de exposición de las listas del censo, cualquier persona observa que está incluido o excluido indebidamente del censo electoral, puede presentar una reclamación ante la Delegación Provincial de la Oficina del Censo Electoral. (Del 7 de abril al 14 de abril) Ésta, en el plazo de tres días, resuelve las reclamaciones y ordena las rectificaciones que habrán de ser expuestas al público el décimo séptimo día posterior a la convocatoria. Además, también notificará la resolución adoptada a cada uno de los reclamantes, Ayuntamientos y Consulados correspondientes. Los electores que han cambiado de domicilio o voten por primera vez, deben comprobar especialmente si sus datos están correctos. <-------> Què és el cens electoral ? El cens electoral conté la inscripció dels qui reuneixen els requisits per votar i no estan privats definitivament o temporalment del dret de sufragi . El cens electoral és únic i permanent , i la seva actualització és mensual . El cens electoral està compost per: Cens d'Electors Residents a Espanya ( CER ) . Poden votar en tots els processos convocats . Cens d'Electors Residents Absents ( CERA ) . Els electors inscrits al CERA poden votar en les Eleccions a Corts Generals, en les Eleccions al Parlament Europeu quan en aquest cas s'opti per l'elecció a Espanya i en les Eleccions a les assemblees legislatives autonòmiques i a les Assemblees de Ceuta i Melilla , però abans de sol · licitar el vot . Cens electoral d'estrangers residents a Espanya ( CERE ) . Tots els electors inscrits en el CERE poden votar en les eleccions municipals (ja EATIM ) . Els ciutadans europeus inscrits al CERE més podran votar a les Eleccions al Parlament Europeu i a les Assemblees de Ceuta i Melilla . El CERE inclou els ciutadans de la Unió Europea residents a Espanya i als ciutadans dels països amb Acords de reciprocitat en vigor : són estats que reconeixen el dret de vot a les Eleccions Municipals als ciutadans espanyols residents al seu territori. Les inscripcions en el CERE dels nacionals dels països amb acords de reciprocitat en vigor seran vàlides exclusivament per a les eleccions municipals per a les quals es realitzin les sol · licituds d'inscripció en el CERE . Els ciutadans de la Unió Europea , per a la inscripció en el CERE , han d'estar inscrits en el Padró Municipal i haver fet una declaració formal sobre la seva voluntat d'exercir el dret de sufragi a Espanya en les eleccions municipals . Aquesta manifestació de voluntat té caràcter permanent mentre el ciutadà d'un país de la Unió Europea continuï residint a Espanya , excepte declaració en un altre sentit . On i quan es pot consultar el cens i la Mesa electoral on es vota ? Els ajuntaments i consolats exposaran les llistes electorals vigents dels seus respectius municipis durant vuit dies , a partir del sisè dia posterior a la convocatòria de les eleccions . ( Del 7 d'abril al 14 d'abril) A més , l'Oficina del Cens Electoral remetrà a tots els electors una targeta censal amb les dades actualitzades de la inscripció en el cens electoral i de la secció i mesa en la qual els correspon votar , i comunicarà igualment als electors afectats les modificacions de seccions , locals o meses electorals . Així mateix , es podrà accedir a la consulta de les dades de locals i meses electorals per Internet , a través de la pàgina web de l'INE ( www.ine.es ) . Per a la consulta de les dades d'inscripció individuals de cada elector , que inclouran també els de la Mesa i local on li correspon votar , serà necessària la utilització d'un certificat digital i es podrà accedir a través de la pàgina web de l'INE ( www. ine.es ) des del dia de la publicació de la convocatòria . Si les meves dades en el cens electoral no són correctes , què he de fer ? Si durant el període d'exposició de les llistes del cens , qualsevol persona observa que està inclòs o exclòs indegudament del cens electoral , pot presentar una reclamació davant la Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral . ( Del 7 d'abril al 14 d'abril) Aquesta, en el termini de tres dies , resol les reclamacions i ordena les rectificacions que hauran de ser exposades al públic el desè setè dia posterior a la convocatòria . A més , també notificarà la resolució adoptada a cadascun dels reclamants , ajuntaments i consolats corresponents . Els electors que han canviat de domicili o votin per primera vegada , han de comprovar especialment si les seves dades són correctes .

Els verds de l'Eliana nos sumamos un año más a la Hora del planeta

Els verds de l'Eliana un año más, se suma el próximo sábado, 29 de marzo, a la Hora del Planeta, entre las 20:30 y las 21:30 horas, y piden a todas las instituciones públicas de l'Eliana i Camp de Túria que hagan un gesto simbólico apagando o dejando sin alumbramiento sus instalaciones, así como invitan a toda la ciudadanía a que se sume a esta iniciativa en defensa del planeta y contra el cambio climático. La Hora del Planeta es una iniciativa global de la asociación de protección de la naturaleza WWF (World Wildlife Fund) Adena, donde las personas, organizaciones, empresas y gobiernos apagan los luces durante una hora para mostrar su apoyo a la lucha contra el cambio climático. Se trata del acontecimiento climático más grande de la historia. En el 2013, participaron más de 7.300 ciudades en 150 países, incluyendo 400 ciudades españolas. En el estado español, participaron unos 6 millones de personas y se apagaron edificios emblemáticos como La Alhambra de Granada, La Cibeles y la Puerta de Alcalá en Madrid, el Museo Guggenheim en Bilbao, la Sagrada Familia y la Torre Agbar en Barcelona… También de forma individual, con un simple gesto, podemos participar en esta iniciativa: apagando los interruptores durante 60 minutos demostraremos que actuando juntos, todos y todas somos parte de la solución al cambio climático. Els verds de l'Eliana un any més , se suma dissabte que ve, 29 de març, a l'Hora del Planeta , entre les 20:30 i les 21:30 hores , i demanen a totes les institucions públiques de l'Eliana i Camp de Túria que facin un gest simbòlic apagant o deixant sense enllumenament seves instal · lacions , així com conviden a tota la ciutadania a que se sumi a aquesta iniciativa en defensa del planeta i contra el canvi climàtic . L'Hora del Planeta és una iniciativa global de l'associació de protecció de la natura WWF ( World Wildlife Fund ) Adena , on les persones , organitzacions , empreses i governs apaguen els llums durant una hora per mostrar el seu suport a la lluita contra el canvi climàtic . Es tracta de l'esdeveniment climàtic més gran de la història . El 2013 , van participar més de 7.300 ciutats en 150 països , incloent 400 ciutats espanyoles . A l'estat espanyol , van participar uns 6 milions de persones i es van apagar edificis emblemàtics com La Alhambra de Granada , La Cibeles i la Porta d'Alcalá a Madrid, el Museu Guggenheim a Bilbao , la Sagrada Família i la Torre Agbar a Barcelona ... També de forma individual , amb un simple gest , podem participar en aquesta iniciativa : apagant els interruptors durant 60 minuts demostrarem que actuant junts , tots i totes som part de la solució al canvi climàtic .

La futura llei de seguretat privada, en el fons i en la forma, atemptaria contra el dret a la llibertat. Per Pura Peris..

Després del dret a la vida , consagrat en l'article 15 de la nostra Carta Magna , el dret a la llibertat personal és el primer dels drets que el Constituent va voler preservar especialment , com la tradició constitucionalista així ho havia entès ja a la Carta Magna anglesa de 1215 on es consigna la seva protecció . La importància que el nostre text constitucional li concedeix al dret a la llibertat es reflecteix clarament en com ha estat recollit i en el seu règim de garanties . En primer lloc , no es pot obviar en aquesta cura àmbit de protecció del dret a la reserva de llei expressa que apareix en el contingut essencial de protecció "Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat . Ningú pot ser privat de la seva llibertat , sinó amb l'observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevists en la llei " , reserva de llei que a més es troba vinculada al que preceptua l'article 25 del mateix cos legal , el principi de legalitat penal i que en el cas de les penes privatives de llibertat precisa de llei orgànica, com reiteradament ha reconegut el nostre Alt Tribunal ( vinya per totes . SSTC , 160 /1986, de 16 de desembre o 118/1992 , de 16 de setembre ) Qui és el subjecte del dret ? sens dubte ho són totes les persones amb independència de la seva nacionalitat , sense perjudici que la regulació dels supòsits o el règim de privació de llibertat puga variar segons es tracte d'espanyols o estrangers en establir específiques mesures restrictives de la llibertat per als estrangers a determinats supòsits , de conformitat , en particular , amb les previsions de la Llei Orgànica , de 11 de gener, de llibertats i drets dels estrangers a Espanya i la seva integració social , modificada per la LO 8/2000 , de 22 de desembre , i per la LO14/2003 , de 20 de novembre . La garantia del dret si bé habitualment s'oposa davant els poders públics , podrà també argüir enfront dels particulars segons es desprèn de la LO 6/1984 , reguladora del procediment d'habeas corpus ( art. 1) . Els supòsits en què , d'acord amb el precepte constitucional , podrà privar de la llibertat a una persona seran la detenció preventiva , la presó provisional i la presó . No obstant això , no acaben aquí les possibilitats de restricció de la llibertat, sinó que entre les privacions de llibertat de curta durada cal sumar l'anomenada retenció a efectes d'identificació , present a la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana o la retenció per efectuar la prova d'alcoholèmia ( per exemple , STC 107/1985 , de 7 d'octubre ; 22/1988 , de 18 de febrer ) i entre les privacions de llibertat de més llarga durada l'internament en centre psiquiàtric o un altre centre assistencial . Pauta comuna a totes elles és l'òrgan competent per fer-les , òrgan previst també per la Constitució espanyola en l'article 104 com a corol · lari de l'àmbit de protecció especial que el dret a la llibertat requereix. Així les coses quan el projecte de llei de seguretat privada es planteja que el personal privat de seguerat duga a terme detencions, que com ha confirmat el TC és una manifestació de la privació de llibertat, hem de reflexionar molt acuradament: Què es la privació de llibertat? Sens dubte una de les limitacions més rotundes a un dret humà protegit per la nostra Constitució i per les normes de caire internacional, el dret a la llibertat i la seguretat, per tant aquesta limitació, aquesta restricció sols pot dur-se a terme pels òrgans manifestament competents dintre dels requisits previstos per les lleis ( PER TOTES VID . Sentència TC 140/1986 , d'11 de novembre), òrgans que no són altres que les forces i cosos de seguretat, tal i com diu l’art 194 CE...no pot per tant aquest projecte de llei alterar el dret fonamental ni les competències que en Text Constitucional contempla. Afegint una reflexió més la detenció, amb independència de l’executor, com mesura privativa de llibertat suposa una limitació al dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, limitació que requereix formalment de llei orgànica, ja que és una clara ingerència al contingut bàsic del dret esmentat., exigència que deriva de la Constitució espanyola, ex art. 81CE. En efecte, com afirma el Tribunal Constitucional: " ...... No existeix en un ordenament jurídic un límit més sever a la llibertat , que la privació de la llibertat en si . El dret a la llibertat de l'art. 17.1 , és el dret de tots a no ser privats de la mateixa , excepte «en els casos i en la forma que preveu la Llei » És una llei que, pel fet de fixar les condicions d'aquesta privació, és desenvolupament del dret constitucional que així es limita . En aquest sentit el Codi penal i en general les normes penals , estiguin en ell emmarcades formalment, o fora d'ell en lleis sectorials , són garantia i desenvolupament del dret de llibertat en el sentit de l'article 81.1 de la CE , ja que fixen i precisen els supòsits en què legítimament es pot privar una persona de llibertat . D'aquí que hagin de tenir caràcter de Orgàniques . " En definitiva, tant pel contingut bàsic dels dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, per l’assignació de l’àmbit competencial als poders públics cossos i forces de seguretat, com no pot ser d’altra manera per garantir el ple exercici dels drets fonamentals, com per la via de normativització utilitzada, una llei ordinària, el projecte de llei de seguretat privada, suposaria un clar atemptat a allò previst a la Constitució i, en conseqüència, ha de ser rebutjada. És la meua opinió... Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

CIUTATS VERDES: CIUTATS PER A LES PERSONES, per Javier Soria, publicat a Eliana2000, març 2014.

Les ciutats, grans o menudes, són el lloc on vivim la major part de la població. Per això la importància del disseny d’unes polítiques que posen les persones, els ciutadans, en el centre del punt de mira, polítiques que han d’anar encaminades a fer de les ciutats espais agradables, inclusius, de participació. La ciutat que volem ha de ser sostenible enèrgicament i urbanísticament, amb un disseny que integre tots els aspectes, urbanístics, energètics, socials, de mobilitat, amb la voluntat de crear una ciutat amable, respectuosa amb les persones i amb el medi ambient. Una ciutat sense barreres arquitectòniques, amb espais de trobada del veïns, a ritme lent però viva on tots i totes pugem viure i conviure, treballar, amb un comerç local potent i amb una activitat econòmica que tinga sempre present la sostenibilitat, com a eix transversal de la política municipal. Una ciutat així l’hem de fer entre tots, aconseguint la complicitat del teixit social. Aquest és el model de ciutat verda que volem i del que parlàrem en la Conferència organitzada per la Confederació del Verds i patrocinada pel Parlament europeu que tindrà lloc el proper dia 22 de març en l’Auditori del nostre municipi. Exposarem models de gestió de residus, de gestió de l’aigua, d’ús d’energies renovables, de mobilitat sostenible, entre altres qüestions. Polítiques que hem dut a terme en les ciutats on hem tingut responsabilitat de gestió, que porten a terme els verds europeus en les ciutats on governen demostrant allò de que n’hi ha un altra forma de governar. L’exemple de la ciutat de Friburg en Alemanya és un model a estudiar i imitar sobre com implementar aquestes polítiques i treballar per tindre un model de ciutat verda. Javier Soria (Els Verds de L’Eliana) Web de la jornada http://ciudadesverdesyenergia.es/

Un altre 8 de març amb una dona menys…

Ser dona mai ha estat una tasca fàcil ... Per això , des de fa tant temps venim reivindicant dia a dia , pas a pas , que els drets de les dones són part essencial dels drets humans i com a tals han de ser respectats. No obstant això , en tot el planeta, malgrat els avenços si més no a l’entorn immediat que vivim les europees, la manca de voluntat política , la insuficiència de recursos, les restriccions vinculades a usos i costums de diferent naturalesa impedeixen , encara avui , el seu lliure exercici. I fins i tot, els drets fonamentals, cívics i socials que tantes vides han costat de guanyar en aquesta part del món, estan en greu perill davant de les polítiques cavernícoles que el Govern del PP ve marcant amb un cop d’estat de Decrets Lleis, disciplina de vot castrant i majories absolutes que no responen a les inquietuds de la ciutadania. Ara més que mai hem de dir Prou!!! Em sagnen , perquè em sent part d’elles, les 603 milions de dones que viuen arreu del món on ni tan sols la seva vida té valor , on la violència de gènere , lluny de ser un delicte , s'empara en mal entesos credos i on els sistemes polítics ho permeten . Però no cal pensar que aquestes violacions dels drets humans passen lluny de nosaltres, no... en el que dugem de 2014 ja són 14 les dones assassinades per les seues parelles, l’última ahir mateix una dona de 76 anys a Chiclana. Em revolta que les dones siguem les productores del 70% mundial dels aliments i en canvi siguem les pobres entre els pobres , les desposseïdes de la terra, les "culpables " dels mals de la humanitat, i intenten sometren’s amb els rols del masclisme patriarcal, bel·licista, depredador i dominant... Em posicione en contra de tot tipus de violència i denuncie la violència institucional exercida mitjançant les retallades en sanitat, educació, polítiques publiques de serveis socials, que s’han vingut produint en els darrers anys Em fan mal les més de 130 milions de nenes i dones que han estat mutilades genitalment, Em repugna que es vulga decidir sobre el dret de les dones al seu cos, em reclamen justícia les més de 47.000 dones que moren cada any en avortaments clandestins . Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia productor de cotitzacions a la seguretat social. Com ja he dit en alguna altra ocasió forçar a una dona a parir per qüestions morals, o el que resultaria més flagrant obligar-la a un avortament clandestí, atempta contra el dret a la vida i contra la integritat física. I com davant de qualsevol altra vulneració de drets, em manifeste contrària i mostre el meu rebuig al projecte de Llei de Gallardón. Ara més que mai hem d’exigir els nostres drets. És imprescindible consolidar models socials que dignifiquin la vida de les dones en un món sense discriminació i sense violència , en un món igual per a tots , en un món on els drets siguin fets . La crisi global ens afecta a tots els països , però si realment volem que la situació canviï , la perspectiva de gènere és inevitable per poder aturar aquesta espiral economicista i patriarcal que no porta enlloc. La sortida de la difícil situació econòmica i la necessitat d'un nou model social i econòmic només serà possible si es basa en un canvi total de sistema de producció i de relacions on l'ecologia i el feminisme són peces fonamentals . És el moment de atrevir-nos a les reformes que ens portin a un futur amb més oportunitats per a tothom. Sí , com a dona verd i rebel no puc delimitar la mirada femenina de l'ecologia : la visió eco - feminista és necessària per avançar. La pau , com afirma Wangari Maathai , depèn de la nostra capacitat per garantir la supervivència del nostre medi ambient El desenvolupament sostenible només serà una realitat si li donem un plantejament global , que comprengui la democràcia , els drets humans en general i els drets de les dones en particular i si ho apliquem localment . Per això , ara més que mai hem de reescriure la història, i ho hem de fer com correspon perquè les dones hem d'assumir la nostra tasca de lideratge polític , des de la convicció plena que el lideratge de les dones enriqueix el teixit democràtic . Hem de seguir lluitant per democratitzar les institucions , per aconseguir que les dones accedim al teixit productiu , per aconseguir que l'educació siga igualitària . Ser dona mai ha estat tasca fàcil .... i no serà fàcil el camí però sé que no estem soles, crec fermament que la mirada femenina, la perspectiva de gènere no és exclusiva de les dones, és una posició davant la vida , davant les relacions humanes , comercials , econòmiques , davant la naturalesa .... i aquesta posició no depèn del gènere amb el qual naixem , depèn fonamentalment de l'educació amb la qual ens formem . Eix aha de ser la clau, educació que s'ha de fer en Igualtat , igualtat per aconseguir la dignitat humana , igualtat per assolir la formació d'una societat respectuosa amb els drets humans i amb el medi ambient en què viu , educació en igualtat per a construir, tots plegats homes i dones , una ciutadania lliure radicalment democràtica , justa i inclusiva . Per tot això, hem de sortir al carrer a manifestar-nos, a fer de nou un joios i reivindicatiu 8 de Març! Pura Peris, Els Verds del País Valencià!

Jo sí vull opinar sobre l’avortament per Pura Peris publicat Crónica Digital ( 31-01-2014)

El passat 27 de gener es va aprovar en Ple de l'Ajuntament una moció de l’equip de Govern rebutjant el projecte de llei de Gallardón. L’abstenció del PP va ser justificada amb tres idees, si no recorde malament, és un tema que no toca ací per ser un tema de govern central, hi ha qüestions morals, socials, etc de les que es podria opinar, però no entrem a opinar. Eixa última frase junt a les opinions que si llancen altres representants del PP, l’última fa unes hores en les quals a les dones que avortem se’ns compara amb els executors nazis m’ha acabat de convèncer de que sí hi ha que opinar, opinar per informar. I vull començar per deixar ben clar que, com dona que ha patit la situació, estic convençuda que cap dona va a l’avortament amb alegria, tot al contrari, suposa un greu conflicte interior, no fàcil de superar, una decisió que cap voldria pendre. I pense que, mentre la natura no atorgue a l’home aquest don de la maternitat, cap home, per molt sensible i per molta empatia que ens tinga, mai podrà valorar el que una dona sent quan li arranquen eixa vida futura de les seues entranyes. Per eixe motiu, m’indignen les veus que s’alcen amb un fariseisme escandalós maltractant a les dones que volem que el nostre dret com esser humà no nosiga vulnerat, maltractament que al meu parer és una clara manifestació de violència de gènere. Però, és cert,el sentimentalismes, les opinions morals, han de quedar fora de l’anàlisi de les normes, el que hem de veure quins són els raonaments jurídics, quines les dades objectives que la justifiquen. I quines són aquestes? 1.- “hi ha alarma social davant l’augment d’avortaments”.., quan menys inexacte, les pròpies estadístiques del Ministeri, que misteriosament acaben de desaparèixer de la web, mostren un descens en el nombre d’avortaments des de la llei de l’anterior Govern. 2.- “les dones van a ser més lliures per decidir”. Fins on jo he aprés, prendre una decisió lliure implica la no intervenció de tercers, la no autorització de tercers. En canvi per avortar es van a demanar l’aval de dos informes mèdics i fins i tot un informe psicològic per tal que la dona “estiga més informada”. Em negue a ser considerada una dona que no és capaç per decidir, informar-se i pensar per mi mateixa. Em negue a ser considerada un simple úter sense sense decisió ni identitat pròpia. 3.- “Es protegeix la maternitat”. Com??? El que en realitat pretén la reforma és protegir, encara més al “nasciturus”, que tal i com afirma el propi Tribunal Constitucional, és un be jurídicque pot gaudir de protecció però que no resulta equiparable , en paraules del propi Tribunal Constitucionala ser titular d’un dret, titularitat que, en el cas de la maternitat sols pot recaure en la dona com persona. A mésno mostren ni consideren les estadístiques que amb espantosos, per elevats, números de dones mortes per avortaments clandestins. Quina maternitat protegeixen si permeten la mort de la dona que és l’única que pot garantir la maternitat?. Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia. 4.- “es una mesura que va a afavorir l’economia”. Però... de què estan parlant? Ara... els úters van quedar convertits en vidrioles? Es van a posar en gàbies a parir com a conilles??? Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia productor de cotitzacions a la seguretat social. El que sí no hem d’oblidar és que estem parlant de lleis no de moral. Que la llei que regula l’exercici d’un dret no obliga a ningú a exercir-lo,. Una llei reguladora de drets, tot i que siga per posar límits a l’exercici del mateix com aquesta, no estableix cap obligació per aquelles persones que no vulguen exercir el dret regulat. Per tant, la dona que no vulga per motius personals, morals, avortar, ningú no anirà a sa casa i la traurà per fer-li un avortament. Però aquella que ha de decidir avortar, ha tenir plenes garanties que el seu dret a la vida i la integritat física van a quedar cobertes. Hem de saber i recordar que per ser titular de drets s’ha de ser persona en el sentit jurídic, no en el moral, com reconeix el nostre ordenament jurídic, el Tribunal Constitucional i que la pròpia Comissió Europea de Drets Humans interpretant l’art. 15CE en relació a la Declaració Universal de Drets Humans afirma clarament que els “tots” sols pot ser entès, en Dret, com totes les persones nascudes i per tant no resulta d’aplicació al nasciturus. Ens podrà agradar o no aquests raonaments, d’acord amb les nostres creences però en tot cas, la qüestió moral de quan hi ha vida o no queda on ha de quedar, en la qüestió íntima, personal de cadascun i les seues creences, actuarà en conseqüència. Ara be, forçar a una dona a parir per qüestions moral, o el que resultaria més flagrant obligar-la a un avortament clandestí, sí atempta contra el dret a la vida i contra la integritat física. I com davant de qualsevol altra vulneració de drets, em manifeste contrària i mostre el meu rebuig a la reforma plantejada, per això demane la retirada del projecte de Llei de Gallardón. Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.

"La cultura, clau en l'Ajuntament de L'Eliana, Juan José Millás.", per Pura Peris

Una vegada més, com be ens recordava Jose Lorente Marco, Regidor de Cultura, a l'igual que amb José Luis Sampedro, el hall del Centre Socio Cultural, estava de gom a gom en aquesta ocasió per escoltar a Juan José Millás. Abans i com "manen els canons" va ser rebut en la Casa de la Vila, pel nostre Alcalde José María Ángel Batalla i com no podia ser menys, l'escriptor ens va signar al llibre d'honor, Després de la ma del "llibreter impertinent" de Vesprades de Llibres, Luis Andrés, vàrem gaudir d'una conversa fluida i interessant. El Regidor de Cultura, en les paraules de presentació va fer palesa l’aposta clara per la cultura en la tasca de l’equip de govern, el que és més que evident en actes com aquestos on més de 400 persones no sols de l’Eliana si no del voltant pogueren gaudir de forma lliura i gratuïta d’una gran exposició de temes dels més variats. L’Alcalde ens va recordar la importància de la paraula, per fer unió, per avançar, per treballar, la paraula justa, en el moment just, com ens diria Estellés. La conversa, plantejada com si fos una entrevista, va fluir per temes tan sensibles en l’autoria dels escrits, com el plagi, el robatori d’idees, paraules o títols, amb el to irònic i clar de Millás, la professió d’articulista, com escriure una novel.la, el valor de la cultura, el paternalisme que tot autor té a la seua obra i la dificultat en admetre, crítiques o millores, al temps que ens donava a mossets, parts de la seua vida, els seus inicis, els pis menut on vivia, les seues addiccions, els seus anhels,....en definitiva una nova experiència de vida que, al menys a mi em sembla, ens ha enriquit i ens ha fet més grans. Com el propi Millás comentava “el beneficio que produce la cultura es incuantificable, no se puede medir numéricamente, por eso los que sólo piensan en el benficio cuantificable, eliminan la cultura, sin más”, això sens dubte passa en altres llocs, a l’Eliana, afortunadament l’aposta dels nostres representants és una altra ben clara... per tot això...gràcies !!!!