Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dilluns, 15 de desembre del 2008

Asfixiem el planeta o l’enverinem?. És que és eixa la qüestió?. Què no ens enganyen.

En els darrers temps esdevenen en els mitjans de comunicació diverses veus que reclamen i declamen que front al canvi climàtic, que per fi ningú sembla ja qüestionar - esperem que no siga massa tard- la solució menys contaminant és l’energia nuclear. Aquesta intensa campanya pro-nuclear que ens ve acompanyant en els últims dos anys, després de 20 anys de prudent silenci de la indústria atòmica des de Chernóbyl en 1986, que va deixar 200.000 víctimes mortals i 7 milions d’afectats greus, es basa en afirmacions com la de que les centrals nuclears no provoquen emissions de CO2 a la atmosfera.
Encara i tot assumint que és certa aquesta afirmació, és que el CO2 es l’únic agent contaminant existent, és l’únic problema medi ambiental que ha de preocupar-nos? No, açò és una lògica perversa: l’alternativa mes raonable a asfixiar al planeta no pot ser enverinar-lo amb immenses tones de residus que estaran milers i milers d’any contaminant-lo.
Entre d’altres arguments que podem trobar per tal de fer possible la revitalització de l’energia nuclear, tot siga de pas dir-ho tan complicat en el nostre país després dels múltiples incidents produïts ( Almaraz, Ascò, Vandellòs, Cofrents) es trobarien per exemple, la proposta d’ una fantasia de centrals futures meravelloses , residus inofensius i una nova generació de reactors, de fabricació francesa, dels quals per cert en el moment actual tan sols hi ha dos en construcció: Flamanville en França, iniciat en desembre de 2007, i paralitzada per l’equivalent francès al Consell de Seguretat Nuclear espanyol per problemes greus de seguretat, i Olkiluoto-3 en Finlàndia, que ja acumula després de dos anys d’iniciada la construcció dos més de retard i un sobre cost de 1.500 milions d’euros. En el moment actual la única realitat palpable en matèria de seguretat nuclear és el retall de les partides econòmiques i de personal dedicats a la seguretat en les centrals que estan pròximes a la fi del període d’explotació, però és clar aquest retall no apareix en les publicacions oficials.
Inclús podem trobar qui diu que és una energia social i econòmicament sostenible però, per a que el sistema econòmic espanyol actual, puguera tenir com a base fonamental l’energia nuclear, farien falta en Espanya entre 120 i 180 centrals, unes tres per província. S’imagina el lector com quedaria el nostre país, el que suposaria de transports, processament, residus? Parlaríem aleshores tan sols d’energia?.
El que si és cert és que aquest mercat, donada la gran concentració de capital que requereix fa que el model energètic quede en mans d’unes poques enormes empreses i monopolis poc competitius. De ser així, es que haurem de veure en un futur com substituïm les guerres pel petroli per guerres per l’urani?. Al nostre abast tenim, en canvi un altre tipus de mercat molt més horitzontal i democràtic, el de l’energia renovable, obert a la menuda inversió, la inversió cooperativa o la propietat pública, mercat que per cert sembla que volen reduir-lo amb les noves modificacions normatives que s’anuncien, serà una estratègia més per tal d’afavorir la idea de la nuclear?
No, no es poden ocultar més les parades no programades, les fallides que venim patint, els riscos de contaminació, l’existència de tones i tones de residus tòxics que ja enverinen el nostre planeta ni tampoc oblidar el compromís que va assumir el Govern amb la ciutadania tant en 2004 com en 2008 de desnuclearitzar el nostre país.
La única estratègia viable davant el canvi climàtic ha de ser l’aposta ferma per les energies renovables i l’extensió i optimització de les energies solar, eòlica i hidràulica que permeta el més aviat possible la desconnexió de les centrals nuclears i una progressiva independència del petroli, carbó i gas natural.
Y, por descomptat, un altre sistema energètic, un decreixement radical de la demanda mitjançant l’estalvi i la racionalització tant dels consumidors particulars com de les empreses Una revolució energètica integral que davant el canvi climàtic lluite amb fermesa el dret de tot ésser humà a un planeta habitable, sense menys no serem.

“DRETS HUMANS, MEDI AMBIENT I SOLIDARITAT”

Manifest d’EVPV amb motiu del 60 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
Els Verds del País Valencià, 10-12-2008.- Amb aquest manifest Els Verds del País Valencià volem constatar que hui en dia, començat ja el segle XXI i davant de la commemoració del 60Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, encara que felicitem a qui en aquells moments van plantejar bones intencions teòriques com un ideal comú per a tota la humanitat, continuem escèptics perquè el desenvolupament d'eixos principis continuen amb carències jurídiques internacionals per a exigir l'obligació en el seu compliment.
Els Verds del País Valencià volem manifestar la nostra reivindicació perquè s'incloga com a Dret Humà el dret al medi ambient adequat, pel desenvolupament positiu de totes les espècies del planeta, de les que l'única que provoca el seu deteriorament és l'espècie humana.
L'article 25.1 de la Declaració de DDHH que diu ” tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial l'alimentació, el vestit, la vivenda,….” assenta les bases per aquesta reivindicació, segons la doctrina especialitzada més rellevant , i així com el dret a la vida és un dret inalienable que ens dóna la natura, també ho és el dret a un medi ambient adequat, i totes les persones tenim el deure de previndre el seu deteriorament, de protegir-lo i de restaurar-lo de forma col·lectiva i amb una dimensió ètica de solidaritat, ja que les futures generacions depenen del nostre llegat ambiental.
Però Els Verds del País València també volem manifestar que aquest dret humà no ha de ser obtingut a costa d'altres països, ja que és evident que el desenvolupament econòmic del Nord està recolzat, entre altres coses com la cobdícia d'acumulació de capital i poder d'alguns països, en què els països pobres o en vies de desenvolupament no contaminen per càpita i no consumeixen recursos naturals en la mateixa mesura que nosaltres, perquè si ho feren els paràmetres atmosfèrics, almenys, haurien sigut ja tan seriosament alterats que probablement l'espècie humana estaria en perill d'extinció.
Hem prés prestat sense el seu consentiment i sense cap compensació, com reiteradament han expressat els economistes que estudien aquests fenòmens, un crèdit ambiental que no ens pertany i que hem de restituir, a més de amb mesures compensatòries que per justícia els pertany, reconduint la nostra forma de vida a usos de capacitat auto-depurativa i auto-regeneradora de la biosfera proporcionals a la nostra població.
Si el medi ambient adequat està ja sent reivindicat i reconegut com a dret fonamental, és perquè és generalment acceptat que estem en risc de no poder seguir gaudint-lo de manera solidària.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

CAMPANYA “TANCA COFRENTS”

Els Verds del PV estem decidits a mobilitzar a un ampli sector de la ciutadania valenciana per aconseguir el tancament de la Central Nuclear de Cofrents, i, en tot cas, que no siga renovada l’autorització del seu funcionament més enllà del 2011, any de caducitat de l’actual permís.
L’energia nuclear és una de les més perilloses energies no renovable, recordem Txernòbil, però, a més, està en el cor del sistema dominant actual fonamentat en la força militar nuclear dels Estats Units i els estats membres de l’OTAN, França, Rússia, la Xina sobre la resta del món, l’explotació sistemàtica dels recursos naturals i un intercanvi cada vegada més injust entre el primer món i els altres.
El ja innegable canvi climàtic i la misèria i la fam per a milers de persones que està generant la societat nuclear exigeix un esforç polític diari que lluite contra aquest estat de coses i promoga la nova societat democràtica de base amb unes maneres completament diferents de relacionar-se entre les persones, els pobles i les diferents cultures.
L’energia és fonamental per al desenvolupament de les societats i és un element estratègic que no pot continuar en mans de les grans corporacions financeres i sota el control de les grans potències. Les energies alternatives, fonamental la solar, poden ser la base d’aquestes noves relacions més justes, solidàries i democràtiques.
El moviment verd té els seus fonaments en la lluita contra el armamentisme de la guerra freda, el desplegament dels míssils de l’OTAN a Europa, i l’aparició al món occidental de les centrals nuclears. És una lluita que sempre ens ha caracteritzat i que recull una àmplia simpatia cap als nostres posicionaments des de molts sectors de la ciutadania.
Per això, Els Verds valencians hem de ser ara l’eix vertebrador de la lluita pel tancament de la Central Nuclear de Cofrents i pel desenvolupament al País Valencià de les energies renovables així com pel foment decidit de l’estalvi energètic i l’ecoeficiència dels nostres sectors productius i de serveis.
Amb la campanya “Tanca Cofrents”, que comença aquest 9 d’octubre, diada del poble valencià, i finalitzarà el dia que l’Estat acorde el tancament de la nuclear, una de les que més fallides no programades ha tingut del sistema nuclear espanyol, volem mobilitzar l’opinió pública valenciana al voltant dels perills i perjudicis de l’energia nuclear, del que suposa la societat nuclear per al manteniment del sistema de dominació i dels avantatges de les energies renovables.
La campanya “Tanca Cofrents” d’Els Verds del PV tindrà des d’una pàgina web, una exposició itinerant per a escoles i associacions, recollida de signatures i voluntaris antinuclears, actes lúdics, culturals, així com mobilitzacions i accions pel tancament de la nuclear.

ROIG, VERD I VIOLETA: ELS COLORS DE LES DONES.

Un any més, des de ja fa molts, es commemora el Dia Internacional de la Dona, tal i com va recomanar les Nacions Unides en 1977. Tothom fa balanç i sembla que alguna cosa s’ha millorat des de que al segle XIX s’admetés la incorporació de la dona al mercat laboral. Però, és molta la milloria?. Jo també faig balanç i no em surt tant optimista, mireu:
- Ser dona és una tasca mal pagada. La Comissió Europea ha publicat recentment un estudi on s’afirma que a Europa les dones cobren un 15% menys que els homes pel mateix treball ( a Espanya la diferència és del 30%) i que tenen serioses dificultats per conciliar la vida familiar i laboral, donat que encara estan vigents molts dels estereotips sobre el lloc de la dona en la família i el treball (la OIT ja ho va assenyalar en el 2002). Les dones treballadores a Europa es concentren, segons l’estudi, en sectors productius concrets, com educació, sanitat i Administració Pública, tenen ocupacions a temps parcial, guanyen menys i poques tenen llocs de responsabilitat.
Així i tot a Europa no estem molt mal, en altres països no arriben ni tan sols a aquestes xifres i treballar és encara més perillós i si no penseu en l’últim incendi en una fàbrica tèxtil que s’ha produït a Bangladesh, on les xifres superen el centenar de morts i la majoria són dones joves. Aquest és un incendi més dels que venen produint-se en els últims anys i que ja suposen més de 300 morts, en la seva majoria dones i xiquets. En tots els incendis s’ha donat el mateix, l’única porta d’accés al lloc de treball estava tancada per fora. Sabíeu que sols a Bangladesh hi ha més de 2.000 fabriques tèxtils sense condicions laborals dignes?.
Són inacceptables les diferències salarials entre homes i dones. L’atur i la precarietat impedeixen a les dones ser econòmicament independents. Segons l’OIT les dones realitzen entre el 60 i el 80% dels treballs considerats precaris en tot el món.
- Ser dona és una tasca perillosa. Sols en el que va d’any s’han produït a l’Estat Espanyol 17 morts de dones pel fet de ser-ho (a mans de homes, nuvis, ex-marits). La llei que tenim es insuficient donat que centra la violència de gènere en l’àmbit domèstic mentre que les agressions es pateixen també al treball, al carrer... A altres llocs les xifres són encara més terribles: Guatemala, al llarg del 2005 han mort 556 dones (xifres oficials); Ciudad Juárez, on la desaparició de les dones és un fet quasi “natural”, més de 4000 dones han desaparegut i 500, dades oficials, han sigut assassinades en 10 anys. En Xina i L’Índia s’està desequilibrant la població donat els infanticidis massius que s’han produït al llarg del temps: ser dona en eixos països és una càrrega per a la família i no assegura el benestar dels pares quan siguen grans.
- Ser dona suposa en gran part del planeta la pobresa més absoluta. Les guerres i la degradació del món natural, afecta especialment a les dones, sols hem de pensar en Irak. A Anglaterra, en l’any 2005 30.000 dones perderen el treball per quedar-se embarassades. A Kenya, les dones representen el 80% del treball agrícola i sols el 5% són propietàries de la seva terra. En Àfrica, les dones contribueixen al 80% de la producció d’aliments i tan sols reben el 10% dels crèdits atorgats als productors La degradació ecològica contribueix a empitjorar la situació fent més pobres encara als pobres.
Es hora de dir prou a la lògica de la dominació. Si realment volem que la situació canvie, la perspectiva de gènere es inevitable per poder parar aquesta espiral economicista, i patriarcal que no du enlloc. Ecologia i feminisme: la visió ecofeminista es necessària per avançar. La pau, com afirma Wangari Maathai, depèn de la nostra capacitat per garantir la supervivència del nostre medi ambient. El desenvolupament sostenible sols serà una realitat si li donem un plantejament global, que comprenga la democràcia, els drets humans i els drets de les dones en particular i l’apliquem localment. Sí, hem de marcar aquest 8 de març en roig, verd i violeta si volem deixar un futur digne a les dones i homes que han de venir.

Pura Peris
(publicat al Levante el 7 de març de 2007).

divendres, 24 d’octubre del 2008

CAMPANYA TANCA COFRENTS






Els Verds del PV estem decidits a mobilitzar a un ampli sector de la ciutadania valenciana per aconseguir el tancament de la Central Nuclear de Cofrents, i, en tot cas, que no siga renovada l’autorització del seu funcionament més enllà del 2011, any de caducitat de l’actual permís.
L’energia nuclear és una de les més perilloses energies no renovable, recordem Txernòbil, però, a més, està en el cor del sistema dominant actual fonamentat en la força militar nuclear dels Estats Units i els estats membres de l’OTAN, França, Rússia, la Xina sobre la resta del món, l’explotació sistemàtica dels recursos naturals i un intercanvi cada vegada més injust entre el primer món i els altres.
El ja innegable canvi climàtic i la misèria i la fam per a milers de persones que està generant la societat nuclear exigeix un esforç polític diari que lluite contra aquest estat de coses i promoga la nova societat democràtica de base amb unes maneres completament diferents de relacionar-se entre les persones, els pobles i les diferents cultures.
L’energia és fonamental per al desenvolupament de les societats i és un element estratègic que no pot continuar en mans de les grans corporacions financeres i sota el control de les grans potències. Les energies alternatives, fonamental la solar, poden ser la base d’aquestes noves relacions més justes, solidàries i democràtiques.
El moviment verd té els seus fonaments en la lluita contra el armamentisme de la guerra freda, el desplegament dels míssils de l’OTAN a Europa, i l’aparició al món occidental de les centrals nuclears. És una lluita que sempre ens ha caracteritzat i que recull una àmplia simpatia cap als nostres posicionaments des de molts sectors de la ciutadania.
Per això, Els Verds valencians hem de ser ara l’eix vertebrador de la lluita pel tancament de la Central Nuclear de Cofrents i pel desenvolupament al País Valencià de les energies renovables així com pel foment decidit de l’estalvi energètic i l’ecoeficiència dels nostres sectors productius i de serveis.
Amb la campanya “Tanca Cofrents”, que comença aquest 9 d’octubre, diada del poble valencià, i finalitzarà el dia que l’Estat acorde el tancament de la nuclear, una de les que més fallides no programades ha tingut del sistema nuclear espanyol, volem mobilitzar l’opinió pública valenciana al voltant dels perills i perjudicis de l’energia nuclear, del que suposa la societat nuclear per al manteniment del sistema de dominació i dels avantatges de les energies renovables.
La campanya “Tanca Cofrents” d’Els Verds del PV tindrà des d’una pàgina web, una exposició itinerant per a escoles i associacions, recollida de signatures i voluntaris antinuclears, actes lúdics, culturals, així com mobilitzacions i accions pel tancament de la nuclear.