Els Verds de L'Eliana
dimarts 22 de maig de 2012
22 de maig Dia Internacional de la Biodiversitat Biològica, any 2012 la biodiversitat marina
Un 22 de maig de 1972 va ser aprovat en Nairobi el Conveni internacional sobre la Diversitat Biològica,data posteriorment declarada per l'Assemblea General de l'ONU com a Dia Internacional de la Biodiversitat.
La diversitat biològica és el fonament de la vida al nostre planeta i un dels pilars del desenvolupament sostenible. La riquesa i la varietat de la vida a la Terra fan possibles els serveis indispensables que ens proporcionen els ecosistemes: aigua potable, aliments, recer, medicaments i roba.
Els entorns de una gran diversitat biològica tenen la capacitat de regenerar- se després d'un desastre natural. Tot això té especial importància per als ciutadans més pobres del món.
Les persones que sobreviuen amb només uns dòlars al dia depenen de la diversitat biològica per cobrir les seves necessitats bàsiques. Per tant, si no conservem la diversitat biològica i fem un ús sostenible d'ella, no aconseguirem complir els objectius de desenvolupament del Mil lenni.
L'any 2012 el lema és la diversitat marina, diversitat clarament amenaçada per les formes de pesca destructiva i massiva que arroseega tot el que es troba al seu pas i que des dels Verds ve sent denunciada any rere any.
En uns moments de fam i crisi més que mai s'ha de tenir cura d'aqeusta diversitat marina, per tots nosaltres: efectivament la biodiversitat marina té un lligam molt estret amb la salut hu- mana. La sobreexplotació dels recursos pesquers, la contamina- ció i el canvi climàtic estan amenaçant la biodiversitat dels mars i, per tant, amenacen la nostra salut.
dimarts 8 de maig de 2012
Gràcies als voluntaris que donen la seua vida. 8 de maig Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja LLuna Roja.
El dia Mundial de la Creu Roja i la MItja Lluna Roja es celebra aquest dia per ser el dia de naiximent de Henry Dunant considerat el pare d'aquesta magnifica organització. Des dels Verds volem donar les gràcies a tot@s els voluntari@s que dia a dia arrisquen la seua vida per garantir el Set principis fonamentals que els guien i ens congratulem de que joves com el Co-portaveu dels Joves Verds del País Valencià Arturo Jornet siga un d'ells. Un gran exemple per altres joves.
Quins són aquests principis? la Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Caràcter voluntari, Unitat i Universalitat.
Humanitat: El Moviment Internacional es preocupa de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits en els camps de batalla, s'esforça, en prevenir i alleujar el sofriment dels homes en totes le circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com fer respectar a l'ésser humà. Afavoreix la comprensió mútua, l'amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.
Imparcialitat: No fa cap distinció de nacionalitat, raça, religió, condició social ni credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb els patiments, remei a les seves necessitats i donant prioritat a les mes urgents.
Neutralitat: A fi de conservar la confiança de tots, s'absté de prendre part en les hostilitats i, en tot temps, en les controvèrsies d'ordre polític, racial, religiós i ideològic.
Independència: El Moviment és independent, conserva una autonomia que els permet actuar empre d'acord amb els principis del Moviment.
Caràcter voluntari: És un moviment de socors voluntari i de caràcter desinteressat.
Unitat: En cada país només pot existir una Societat de La Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tots i extendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.
Universalitat: El Moviment Internacional de la Creu Roja yde la Mitja Lluna Roja, en el si totes les societats tenen losmismos drets i el deure d'ajudar-se mútuament, és universal.
Etiquetas:
Arturo Jornet,
Els Verds,
Pura Peris
| Reacciones: |
dissabte 5 de maig de 2012
LOS VERDES CONSIDERAN MUY GRAVE QUE EL GOBIERNO IMPIDA EL DESPLIEGUE DEL SISTEMA DE RETORNO DE ENVASES
.
“Es una nueva medida del Gobierno Rajoy contra un futuro sostenible para España” ha manifestado Joan Francesc Peris, uno de los portavoces de la Confederación de Los Verdes de España.
Gandia, 4/05/2012.- El portavoz de la Confederación de Los Verdes de España, Joan Francesc Peris ha realizado en Gandia, ciudad donde reside, unas primeras valoraciones para los medios de comunicación de los acuerdos en materia de medio ambiente adoptados por el Consejo de Ministros.
“Hoy el viernes negro le ha tocado, de nuevo, al medio ambiente” ha dicho Peris.
Los Verdes valoran muy negativamente la decisión del Consejo de Ministros que preside Rajoy de impedir el desarrollo del Sistema de Devolución, Depósito y Retorno (SDDR) de los envases usados.
“Es una medida antieconómica, contraria a la creación de puestos de trabajo y lesiva para los intereses generales de España, pues su implantación ahorraría mucha energía” ha seguido Peris en sus declaraciones.
Los Verdes consideran que el sistema de recogida de envases directamente de los consumidores con el retorno de su precio es la mejor garantía de que los envases se retornan y por tanto la manera más sostenible de tratar los envases, posibilitando sus múltiples usos y no acabando tras un único un uso en un vertedero o teniendo que ser reciclado para el aprovechamiento de su materia prima, lo que siempre supone un costo energético y económico.
“ La política de austeridad por la crisis económica en la que tanto insiste el PP en el tema del tratamiento de envases no se ha aplicado coherentemente, al contrario, con esta modificación Rajoy apuesta por el despilfarro económico y energético” ha manifestado el portavoz de Los Verdes.
Los Verdes también dudan de la intención de favorecer la protección de los ríos españoles y sus zonas de protección señaladas en la Ley de Aguas de la decisión del Gobierno de recuperar las competencias en la vigilancia de los cursos fluviales que habían sido transferidas recientemente a las CCAA de Catalunya, Aragón y Andalucía. “Esta medida de centralizar la vigilancia de los ríos españoles, para ser creíble debería ir acompañada de un refuerzo importante del personal humano al servicio de la Confederaciones Hidrográficas de cuenca. Es difícil de creerlo con el recorte brutal de los Presupuestos del Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente. Además, se vigila mejor los ríos desde las Administraciones más cercanas a su cauce que desde Madrid”. Ha concluido Peris en sus primeras reacciones ante las medidas del Gobierno en materia medioambiental
.
dissabte 28 d’abril de 2012
LOS VERDES DEL PV PIDEN LA DIMISIÓN DE FABRA POR LA PRIVATIZACIÓN DE LA GESTIÓN DE LA SANIDAD PÚBLICA
Gandia, 28/o4/2102. El portavoz de Los Verdes del PV, Joan Francesc Peris ha pedido la dimisión de Fabra y la convocatoria de elecciones anticipadas tras el anuncio de la Generalitat de la privatización de la gestión de toda la sanidad pública valenciana.
“El falaz discurso del PP de Rajoy atribuyendo todos sus ataques a los derechos básicos de la ciudadanía a la herencia recibida de Zapatero, al President Fabra no le sirve, pues él es el heredero del despilfarro y falta de interés por la sanidad pública de sus propios compañeros de partido, Zaplana, Olivas y Camps” ha dicho Peris.
Los Verdes del PV señalan que el derecho a la salud no ha sido una prioridad de los gobiernos autonómicos del PP y como en la enseñanza, el PV no es una de las primeras CCAA en gasto público en el sector sanitario.
Estamos por debajo de la media española de camas hospitalarias, que es de 3,44 por 1.000 habitantes, con una tasa de 2,9 camas por cada 1.000 hab. Estamos en la cola de las CCAA en el gasto público en sanidad. Si la media de las CCAA es 1.210,95 €/habitante/año, la primera es el País Vasco con 1.557,78 y la última el PV con 1.060,80 por habitante.
“El PP ahora quiere aprovechar la crisis económica profunda que sufre la sociedad valenciana, de la que ellos son los máximos culpables pues eran los máximos promotores de la especulación urbanística apoyada por las entidades bancarias que controlaban desde la Generalitat, para extender a todo el Servicio Valenciano de Salud la gestión privada, para que ciertas empresas sigan ganando dinero,que ya habían empezado en Torrevieja, Dénia, Alzira y con muchas más prestaciones sanitarias que ya estaban en manos de empresas privadas del sector” ha seguido en sus declaraciones Joan Francesc Peris.
“El PP valenciano no está legitimado para decir ahora que no se puede soportar el gasto sanitario cuando ha perdonado el impuesto sobre el patrimonio, ha derrochado en proyectos faraónicos ruinosos como Terra Mítica, la Ciudad de la Luz, la Ciudad de las Artes y las Ciencias, los proyectos de Calatrava o el Aeropuerto sin aviones de Castellón” ha dicho Peris.
“Fabra y su Consell no tienen ninguna credibilidad cuando hace pocos días se aumenta en 35 millones de euros el convenio con el multimillonario Ecclestones para el circuito de Fórmula 1 para ahora venir a decir que hay que privatizar la sanidad o cada valenciano debería pagar 500 euros” dice el portavoz de Los Verdes.
“La bancarrota de la Hacienda valenciana es una responsabilidad directa del PP, que gobierna desde 1995 la Generalitat, de su modelo económico ahora fracasado y de su derroche, de su mala gestión, salpicada de casos de corrupción, que debería llevar con una mínima vergüenza democrática a la disolución de las Cortes Valencianas para que sea el pueblo valenciano quién decida cómo quiere salir de la crisis, con qué nuevo modelo económico y social y cuáles son los derechos básicos, como la enseñanza y la sanidad, que no está dispuesto a perder” ha concluido Joan Francesc Peris.
Etiquetas:
Els Verds,
Pura Peris
| Reacciones: |
dilluns 16 d’abril de 2012
16 d'abril Dia Mundial contra l'esclavitud infantil

Amb només quatre anys, Iqbal Masih, un nen pakistanès, va ser "cedit" a un fabricant de catifes pel seu pare, a canvi d'un préstec de 600 rupies-equivalent a uns 12 dòlars nord-americans-que va ser creixent fins ser impagable. Durant sis anys, Iqbal va ser obligat a realitzar jornades laborals de més de dotze hores, freqüentment encadenat al teler i copejat si s'adormia o despistava. Quan tenia deu anys, va aconseguir escapar de la fàbrica, i es va dedicar a denunciar la situació d'esclavitud en què vivien molts altres nens del seu país, amb el suport del sindicat Bhatta Mazdoor Mahaz ("Front dels treballadors de maons" ). Un 16 d'abril de 1995 moria a mans de les màfies dels fabricants de catifes. renia 12 anys.
És aquesta història la que va donar lloc a la celebració d'aquest Dia Mundial. S'estima que hi ha 400 milions de nens esclaus (menors de 14 anys) a tot el món, dels quals 165 milions tenen menys de 5 anys, nens i nenes que perden la seva infància i la seua vida entre jornades laborals d'interminables hores, esforços físics res apropiats, tractes vexatoris i responsabilitats alienes a les de la seva edat.
Sí, l'esclavitud infantil existeix, i qualsevol esforç és escàs quan es tracta d'eradicar. L'esclavitud infantil provoca que molts nens deixin de ser nens bastant abans del previst, el que, la majoria de vegades, suposa una condemna que comporta situacions d'extrema pobresa, marginació social, impossibilitat d'accedir a l'educació ...
Alguns exemples:
- A l'Índia i Afganistan, nens i nenes treballen en la indústria del maó carregant amb pesades quantitats d'aquests mentre els homes alimenten el foc. Els amos dels forns recluten als nens entre les famílies humils, a les quals presten diners per a l'assistència mèdica o la celebració d'un funeral. Els interessos desorbitats dels préstecs perpetuen el deute, que passa de pares a fills.
- Brasil, on els esclaus fan el carbó usat en la fabricació d'acer per a automòbils i altres peces de maquinària.
- A Myanmar (Birmània), cullen canya de sucre i altres productes agrícoles.
- A la Xina, els nens esclaus preparen explosius i focs d'artifici utilitzats en la pirotècnia.
- A Sierra Leone, s'assorteix d'esclaus per extreure els diamants de les mines.
- A la República Democràtica del Congo, molts nens són esclavitzats i explotats en l'extracció de la cassiterita i coltan, elements usats i indispensables per als PC, mp3, telèfons mòbils i una infinitat d'instruments que quotidianament fem servir els / les que habitem en el anomenat "primer món".
- A Benín i Egipte, els esclaus produeixen cotó. Es calcula que un milió de nens són forçats a treballar en el sector cotoner.
- A Costa d'Ivori, uns 12.000 nens recullen les llavors del cacau que s'exporten per a l'elaboració de la xocolata.
Altres viuen en femers, són explotats sexualment, per les màfies de les drogues o són reclutats com nens soldats.
En un dia com avui, és més que necessari cridar, Nosaltres no som d'eixe món i reclamar de les institucions que posen fi a tanta crueltat. Des d'Els Verds denunciem aquestes accions i sobre tot denunciem els retalls que en cooperació internacional s'estan duguent a terme sota l'excusa de la maleïda crisi, retalls que sens dubte agreujaran la situació d'aquestos nens esclaus!
En un món pacífic i solidari no cap l'esclavitud!
Etiquetas:
Els Verds,
Pura Peris
| Reacciones: |
dissabte 14 d’abril de 2012
Feliç 14 d'abril, que les paraules de Severn Suzuki pronunciades en 1992 ens ajuden a canviar.

"Hola, soy Severn Suzuki y represento a ECO (Environmental Children's Organization). Somos un grupo de niños de 12 y 13 años de Canadá intentando lograr un cambio: Vanessa Suttie, Morgan Geisler, Michelle Quigg y yo. Recaudamos nosotros mismos el dinero para venir aquí, a cinco mil millas, para decirles a ustedes, adultos, que deben cambiar su forma de actuar. Al venir aquí hoy, no tengo una agenda secreta. Lucho por mi futuro.
Perder mi futuro no es como perder unas elecciones o unos puntos en el mercado de valores. Estoy aquí para hablar en nombre de todas las generaciones por venir. Estoy aquí para hablar en defensa de los niños hambrientos del mundo cuyos lloros siguen sin oírse. Estoy aquí para hablar por los incontables animales que mueren en este planeta porque no les queda ningún lugar adonde ir. No podemos soportar no ser oídos.
Tengo miedo de tomar el sol debido a los agujeros en la capa de ozono. Tengo miedo de respirar el aire porque no sé qué sustancias químicas hay en él. Solía ir a pescar en Vancouver, mi hogar, con mi padre, hasta que hace unos años encontramos un pez con cáncer. Y ahora oímos que los animales y las plantas se extinguen cada día, y desaparecen para siempre.
Durante mi vida, he soñado con ver las grandes manadas de animales salvajes y las junglas y bosques repletos de pájaros y mariposas, pero ahora me pregunto si existirán siquiera para que mis hijos los vean.
¿Tuvieron que preguntarse ustedes estas cosas cuando tenían mi edad?
Todo esto ocurre ante nuestros ojos, y seguimos actuando como si tuviéramos todo el tiempo que quisiéramos y todas las soluciones. Soy sólo una niña y no tengo soluciones, pero quiero que se den cuenta: ustedes tampoco las tienen.
No saben cómo arreglar los agujeros en nuestra capa de ozono. No saben cómo devolver los salmones a aguas no contaminadas. No saben cómo resucitar un animal extinto. Y no pueden recuperar los bosques que antes crecían donde ahora hay desiertos.
Si no saben cómo arreglarlo, por favor, dejen de estropearlo.
Aquí, ustedes son seguramente delegados de gobiernos, gente de negocios, organizadores, reporteros o políticos, pero en realidad son madres y padres, hermanas y hermanos, tías y tíos, y todos ustedes son hijos.
Aún soy sólo una niña, y sé que todos somos parte de una familia formada por cinco mil millones de miembros, treinta millones de especies, y todos compartimos el mismo aire, agua y tierra. Las fronteras y los gobiernos nunca cambiarán eso.
Aún soy sólo una niña, y sé que todos estamos juntos en esto, y debemos actuar como un único mundo tras un único objetivo.
Estoy enfadada, pero no estoy ciega; tengo miedo, pero no me asusta decirle al mundo cómo me siento.
En mi país derrochamos tanto… Compramos y desechamos, compramos y desechamos, y aún así, los países del Norte no comparten con los necesitados. Incluso teniendo más que suficiente, tenemos miedo de perder nuestras riquezas si las compartimos.
En Canadá vivimos una vida privilegiada, plena de comida, agua y protección. Tenemos relojes, bicicletas, ordenadores y televisión.
Hace dos días, aquí en Brasil, nos sorprendimos cuando pasamos algún tiempo con unos niños que viven en la calle. Y uno de ellos nos dijo: “Desearía ser rico, y si lo fuera, daría a todos los niños de la calle comida, ropa, medicinas, un hogar, amor y afecto”.
Si un niño de la calle que no tiene nada está deseoso de compartir, ¿por qué nosotros, que lo tenemos todo, somos tan codiciosos?
No puedo dejar de pensar que esos niños tienen mi edad, que el lugar donde naces marca una diferencia tremenda. Yo podría ser uno de esos niños que viven en las favelas de Río; podría ser un niño muriéndose de hambre en Somalia; un niño víctima de la guerra en Oriente Medio, o un mendigo en la India.
Aún soy sólo una niña, y sé que si todo el dinero que se gasta en guerras se utilizara para acabar con la pobreza y buscar soluciones medioambientales, la Tierra sería un lugar maravilloso.
En la escuela, incluso en el jardín de infancia, nos enseñan a comportarnos en el mundo. Ustedes nos enseñan a no pelear con otros, a arreglar las cosas, a respetarnos, a enmendar nuestras acciones, a no herir a otras criaturas, a compartir y a no ser codiciosos.
Entonces, ¿por qué fuera de casa se dedican a hacer las cosas que nos dicen que no hagamos?
No olviden por qué asisten a estas conferencias: lo hacen porque nosotros somos sus hijos. Están decidiendo el tipo de mundo en el que creceremos. Los padres deberían poder confortar a sus hijos diciendo: “todo va a salir bien”, “esto no es el fin del mundo” y “lo estamos haciendo lo mejor que podemos”.
Pero no creo que puedan decirnos eso nunca más. ¿Estamos siquiera en su lista de prioridades? Mi padre siempre dice: “Eres lo que haces, no lo que dices”.
Bueno, lo que ustedes hacen me hace llorar por las noches. Ustedes, adultos, dicen que nos quieren. Los desafío: por favor, hagan que sus acciones reflejen sus palabras.
Gracias."
Severn Suzuki ( 12 años)
"Lucho por mi futuro"
Cumbre de la Tierra, Rio de Janeiro, 1992
dissabte 7 d’abril de 2012
Dia Mundial de la Salut - 7 d'abril.No a les retallades, no al copagament

El Dia Mundial de la Salut se celebra el 7 d'abril cada any per commemorar l'aniversari de la fundació de l'Organització Mundial de la Salut el 1948. Cada any es tria per a aquesta data un tema que posa de relleu una esfera d'interès prioritari per l'OMS.
El tema del Dia Mundial de la Salut 2012 és l'envelliment i la salut, i el lema, "La bona salut afegeix vida als anys". Es tracta de mostrar com gaudir de bona salut durant tota la vida pot ajudar-nos en la vellesa a tenir una vida plena i productiva, ja tenir un paper actiu en les nostres famílies i en la societat.
Accions i propòsits que malauradament amb els retalls en sanitat, despeses socials i introduint mesures com el copagament santari dificilment es poden dur a terme.
La salut és un dret irrenunciable no un negoci!
Etiquetas:
Els Verds,
Pura Peris
| Reacciones: |
dimarts 3 d’abril de 2012
4 d'abril Presta la teua cama, lema del Dia Internacional d'informació sobre el perill de les mines.

Els programes de les Nacions Unides d'activitats relatives a les mines fan una contribució inestimable a la recuperació després dels conflictes, les activitats de socors humanitari, les operacions de pau i les iniciatives de desenvolupament. Impedeixen que les mines terrestres i altres municions explosives causin nous danys indiscriminats molt després que els conflictes hagin acabat i ajuden a transformar zones perilloses en terres productives. Les activitats relatives a les mines dirigeixen a les comunitats per la via de l'estabilitat duradora.
Durant l'any passat, els encarregats de les activitats relatives a les mines també han prestat assistència en la gestió d'existències a Albània, Costa d'Ivori i la República Democràtica del Congo. El recent desastre a Congo Brazzaville, on va explotar un dipòsit d'armes, és un recordatori tràgic de la necessitat d'aquesta gestió.

És necessària l'adhesió universal i un major suport a la conscienciació sobre les mines i les activitats relatives a les mines. Les mines terrestres i les restes explosives de guerra obstaculitzen el desenvolupament i posen en perill les vides. Eliminémoslos junts per aconseguir un món segur i sostenible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



