Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dissabte, 24 d’abril del 2010

25 d'abril, continuem dient no als botiflers


Fa ja 303 anys de la Batalla d'Almansa i un any més continuem amb l'esperança de que el nostre país será lliure de lligams inútils que no el deixen ser el que vol i es mereix. Molts diràn que com és possible que s'empenyem en celebrar una desfeta però el que no entenen és que el que commemorem es la no pèrdua de ganes per defensar la nostra identitat, els nostres origens.
I ho hem fet una vegada més sortint al carrer i sent més de 50.000 persones que han dit ja n'hi ha prou, prou de mentides, prou de corrupció, prou de desfer el territori, d'enderrocar els nostres barris, de negar drets bàsics als ciutadans.
Sí! estem farts, ja fa temps que ho estem i hora és de posar-nos dempeus i dir ben clar qui som i que tothom ho escolte.
però a l'aguait el botifler és llest i amaga les seues jugades! que no us enganyen amb bones paraules o amb un somriure encisador. Recordeu
lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig
que es poseu la cova en casa
i des d'ella governeu ( què?? us sona la sitùaciò coneguda???).

diumenge, 18 d’abril del 2010

22 d'abril: Dia de la terra. Per un nou contracte verd entre les persones i el Planeta per eixir de la crisi econòmica, política i ecològica.


El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra, quan l’any 1970 més de 20 milions de persones nord-americanes ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible. Els Verds del PV volem amb aquest manifest per la Terra i per la gent dedicar aquesta data del 22 d’Abril de 2010 a denunciar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta, ara ja reconeguda per tothom com a canvi climàtic, a la que s’uneix indestriablement una dura crisi econòmica internacional, més greu als països europeus de la Mediterrània, com Grècia i Espanya, que ha portat a l’atur a milions de persones, el tancament de xicotetes i mitjanes empreses, la crisi estructural de l’agricultura tradicional i a la manca d’expectatives de futur a curt i mitjà termini a les joves generacions.
Mentre els principals responsables de la crisi econòmica, el sistema financer, la banca, les empreses multinacionals continuen amb els seus guanys milionaris, sense que la majoria de dirigents polítics gosen adoptar cap tipus de mesura que augmente el control democràtic de les seves especulacions i posen al servei de la ciutadania i el teixit econòmic el sistema financer, països com Espanya i territoris com la nostra Comunitat, el País Valencià encara no han vist el fons de la crisi i mes darrere mes augmenten les xifres d’atur i l’atonia de les seves economies.
Paral•lelament a la crisi econòmica i social, tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. El canvi cllimàtic comença a mostrar les seves dramàtiques conseqüències i la resposta dels suposats liders polítics mundials ha estat la seva incapacitat d’adoptar mesures correctores a la fracassada Cimera de Copenhaguen que per a més vergonya acabà amb la detenció dels representants de Greenpeace.
Mentre, la ciutadania observa perplexa com es succeixen escàndols de corrupció política i econòmica (Gurtel, Pretòria, Marbella...) on sembla que la finalitat de molts polítics siga únicament i exclusiva la del lucre, i no ocupar-se de la gestió de les Adminitracions públiques i la presa de decisions que controlen i modifiquen els efectes perversos antisocials d’una economia ultraliberal i depredadora dels recursos naturals.
A hores d’ara és més evident que mai que l’actual sistema polític, aquesta democràcia més formal que real, amb un sistema electoral pensat per consolidar el bipartidisme i repartir el poder polític solament entre el PP i el PSOE, ni resol els problemes més bàsics de la ciutadania, ni es capaç d’enllestir una nova estratègia econòmica per donar solucions reals a la crisi estructural que patim. Així, creix la decepció i l’allunyament de la política entre l’electorat, al temps que sorgeixen amb força el racisme, la xenofòbia, l’autoritarisme, el masclisme i tot tipus de posicions tendents a un gir autoritari de la societat.
Davant d’això, Els Verds proposem a tota la ciutadania la mobilització activa i diària per a fer possible un nou contracte social, un nou acord entre les persones amb sentit democràtic i voluntat de canvi real de l’actual estat caòtic de la societat, que es fonamente en l’aposta decidida per una nova economia ecològica, més justa amb les persones i més respectuosa amb el Planeta, amb un sistema de participació política de democràcia real i plural, amb igualtat per a totes les formacions polítiques i on l’electorat siga realmente el qui controle l’acció dels càrrec públics.
És l’hora d’un nou contracte ciutadà i verd que actúe contra el canvi climàtic, la desforestació, l'escassetat d'aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica. Una nova economia ecològica amb polítiques de suficiència en tots els àmbits d'activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, amb un nou model de desenvolupament entés com a millora i no com a expansió.
Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la regressió del litoral, la velocitat de destrucció de la terra, l'aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l'AVE que ens emmurallarà l’Horta de València. El consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i, des de l'any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s'han multiplicant per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides constants de la nuclear de Cofrents -la major en potència instal•lada de tot l'Estat- són massa freqüents, mentre alhora s’acumula el perill de la ubicació a Zarra de centenars de tones de residus radioactius d'alta activitat procedents de totes les nuclears de Espanya.
En aquest dia de la Terra de 2010, Els Verds del PV tornem a exigir del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana, al PSOE i al PP, que no accepten la petició d’Iberdrola de perllongar el funcionament de la Central Nuclear de Cofrents 10 anys més i programen el seu tancament i el desenvolupament d’un Pla d’Energies Alternatives i Renovables per a substituir l’actual energia nuclear que consumeix la societat valenciana, acompanyat de la paralització del projecte de cementeri nuclear mentre no s’aprove un Pla de desnuclearització de l’Estat Espanyol.
Els Verds del PV cridem a totes les formacions verdes, a tot el teixit social ecologista i defensor dels valors ecosocials i cívics, a totes les persones que aspiren a una societat amb democràcia real i participativa, on no càpiga la corrupció política i econòmica, on els drets de la ciutadania, dels pobles i de les espècies naturals siguen respectats, on l’economia estiga al servei de les persones, de totes les persones, conservant el Planeta per a les futures generacions a fer un gran acord verd que canvie l’actual crisi econòmica, ecològica i política en un futur d’esperança i de pau per a la Terra i la gent.
Presidència Executiva d’Els Verds del PV

dilluns, 12 d’abril del 2010

El nou contracte verd avança.


La primera ronda electoral celebrada ahir en Hungria ha posat de manifest com el Green New Deal, el nou contracte verd, és la força i motor del canvi necessari per sortir d'aquesta crisi.

Els companys i companyes del LMP "Lehet Más a Politika", que en hongarés vol dir "la política pot ser diferent" ha aconseguit per primera vegada entrar al Parlament amb sis escons.
la seua filosofia, que compartim no és altra que entendre que la nostra societat té necessitat urgent de renovació. Els nostres països, Europa i el món podria ser molt més amable, un millor lloc per viure, pretenent aconseguir la renovació sobre la base dels valors fonamentals de la sostenibilitat, la justícia, i la participació.

A l'igual que els Verds, els companys i companyes de LMP pertanyen a diferents àmbits de la vida, però tots volen una veritable democràcia, justícia social i un medi ambient sa. Saben que la política pot ser diferent i van a demostrar-ho.
La nostra més sincera enhorabona i de segur que tindran un gran èxit en la seua tasca al Parlament

diumenge, 11 d’abril del 2010

"Feta la Llei, feta la trampa" o el Cabanyal enderrocat


Cada vegada la ciutadania es troba més obligada a dur un diccionari de butxaca per saber de què collons parlen els mitjans de comunicació, els liders dels grans partits, sindicats, els srs. Delegats del Govern, l'esglèsia, ect, etc, etc.
El què és ben cert és que mentre van amagant vergonyes - uns i altres doncs sinó que fem que no hem tirat ja de la manta??- el nostre patrimoni cultural, la nostra gent, la nostra terra va degradant-se més i més. I clar com que ja anem d'eleccions fem carreres malgrat qui resulte ferit!!!!!
No descobriré res nou si dic que el Barri del Cabanyal té molta història, va ser muncipi independent, ha soportat riuades i feixismes, ha estat farcit de personatges il.lustres i persones anònimes que li han donat la vida que té. És sens dubte un dels barris que dona esència a la ciutat de València. Eixe entramat de carrers, eixa especialitat de cases i eixa història és la que li han donat la protecció de Bé d'Interés Cultural.
Aleshores, si tot és així de què parlen la Sra. Rita Barberá i el Sr. Camps quan parlen de rehabilitació? és que no han aprés que rehabilitar és mantenir el que hi ha i sanejar-lo, conservant l'estructura? I que pensa el Sr. Delegat del Govern, "que el carrer és seu" i pot enviar a la policia a garantir l'ederrocament del nostre patrimoni? No hauria, tal vegada, d'haver anat a protegir de l'espoliació del barri que suposava aquestes actuacions segons dicta l'Orde de la seua Ministra de Cultura?
Ara resulta que rehabilitació i reforma interior és sinònim d'enderrocament i construcció d'una gran avinguda amb plantes de cinc pisos, aixó sí que junte la ciutat amb el mar!! i clar com que comencen per cases, que segons els planòls estrictes no formen part del BIC com dirien els catòlics: això no és pecat, feta la llei feta la trampa!! És clar!! igual que diuen que pederastia no és el mateix que pedofilia, i que altra cosa diferent és efebofilia !! Per Déu!!
Ja hi ha prou!!!
Les coses s'han de dir pel seu nom als espoliadors, espoliadors, als corruptes, corruptes, als pederastes, pederastes sense por, encara que ens tornen a treure a les forces de seguretat.
I per suposat demanar la dimissió ( o cessament tant se val) immediat dels espoliadors, corruptes i com no d'aquell que sent Delegat d'una Institució no sap estar a l'altura de les circumstàncies!!