Un any més, des de ja fa molts, es commemora el Dia Internacional de la Dona, tal i com va recomanar les Nacions Unides en 1977. Tothom fa balanç i sembla que alguna cosa s’ha millorat des de que al segle XIX s’admetés la incorporació de la dona al mercat laboral. Però, és molta la milloria?. Jo també faig balanç i no em surt tant optimista, mireu:
- Ser dona és una tasca mal pagada. La Comissió Europea ha publicat recentment un estudi on s’afirma que a Europa les dones cobren un 15% menys que els homes pel mateix treball ( a Espanya la diferència és del 30%) i que tenen serioses dificultats per conciliar la vida familiar i laboral, donat que encara estan vigents molts dels estereotips sobre el lloc de la dona en la família i el treball (la OIT ja ho va assenyalar en el 2002). Les dones treballadores a Europa es concentren, segons l’estudi, en sectors productius concrets, com educació, sanitat i Administració Pública, tenen ocupacions a temps parcial, guanyen menys i poques tenen llocs de responsabilitat.
Així i tot a Europa no estem molt mal, en altres països no arriben ni tan sols a aquestes xifres i treballar és encara més perillós i si no penseu en l’últim incendi en una fàbrica tèxtil que s’ha produït a Bangladesh, on les xifres superen el centenar de morts i la majoria són dones joves. Aquest és un incendi més dels que venen produint-se en els últims anys i que ja suposen més de 300 morts, en la seva majoria dones i xiquets. En tots els incendis s’ha donat el mateix, l’única porta d’accés al lloc de treball estava tancada per fora. Sabíeu que sols a Bangladesh hi ha més de 2.000 fabriques tèxtils sense condicions laborals dignes?.
Són inacceptables les diferències salarials entre homes i dones. L’atur i la precarietat impedeixen a les dones ser econòmicament independents. Segons l’OIT les dones realitzen entre el 60 i el 80% dels treballs considerats precaris en tot el món.
- Ser dona és una tasca perillosa. Sols en el que va d’any s’han produït a l’Estat Espanyol 17 morts de dones pel fet de ser-ho (a mans de homes, nuvis, ex-marits). La llei que tenim es insuficient donat que centra la violència de gènere en l’àmbit domèstic mentre que les agressions es pateixen també al treball, al carrer... A altres llocs les xifres són encara més terribles: Guatemala, al llarg del 2005 han mort 556 dones (xifres oficials); Ciudad Juárez, on la desaparició de les dones és un fet quasi “natural”, més de 4000 dones han desaparegut i 500, dades oficials, han sigut assassinades en 10 anys. En Xina i L’Índia s’està desequilibrant la població donat els infanticidis massius que s’han produït al llarg del temps: ser dona en eixos països és una càrrega per a la família i no assegura el benestar dels pares quan siguen grans.
- Ser dona suposa en gran part del planeta la pobresa més absoluta. Les guerres i la degradació del món natural, afecta especialment a les dones, sols hem de pensar en Irak. A Anglaterra, en l’any 2005 30.000 dones perderen el treball per quedar-se embarassades. A Kenya, les dones representen el 80% del treball agrícola i sols el 5% són propietàries de la seva terra. En Àfrica, les dones contribueixen al 80% de la producció d’aliments i tan sols reben el 10% dels crèdits atorgats als productors La degradació ecològica contribueix a empitjorar la situació fent més pobres encara als pobres.
Es hora de dir prou a la lògica de la dominació. Si realment volem que la situació canvie, la perspectiva de gènere es inevitable per poder parar aquesta espiral economicista, i patriarcal que no du enlloc. Ecologia i feminisme: la visió ecofeminista es necessària per avançar. La pau, com afirma Wangari Maathai, depèn de la nostra capacitat per garantir la supervivència del nostre medi ambient. El desenvolupament sostenible sols serà una realitat si li donem un plantejament global, que comprenga la democràcia, els drets humans i els drets de les dones en particular i l’apliquem localment. Sí, hem de marcar aquest 8 de març en roig, verd i violeta si volem deixar un futur digne a les dones i homes que han de venir.
Pura Peris
(publicat al Levante el 7 de març de 2007).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada